Mercabarna, exemple d’èxit público-privat
Fa unes setmanes vaig tenir la sort de ser convidat a Mercabarna per un empresari que hi té una parada. Mercabarna va néixer als 70 per donar sortida a la necessitat de trobar més espai per als mercats majoristes de Barcelona, que havien quedat extremadament petits. D’aquesta manera es van anar aglutinant a les 90 hectàrees de Mercabarna tots els mercats majoristes de la ciutat de Barcelona. A més, també hi ha la Zona d’Activitats Complementàries, on s’ubiquen les empreses que elaboren i distribueixen tant aliments frescos com congelats, i que els donen un valor afegit. En aquesta zona també s’hi troben empreses especialitzades a proveir el sector de la restauració i les centrals de compra de les grans empreses de distribució del país.
Al llarg dels anys Mercabarna s’ha especialitzat en fruites i verdures, amb gairebé dos milions de tones comercialitzades a l’any, tot i que en valor econòmic sigui més important el comerç de peix i marisc, que té les instal·lacions de fred més grans d’Espanya. Gràcies a la seva ubicació a prop del port, l’aeroport del Prat, l’estació de tren de mercaderies i l’àrea metropolitana de Barcelona, Mercabarna s’ha convertit en una plataforma logística dels productors de l’est d’Espanya i els principals consumidors europeus. Les empreses exporten de mitjana el 35% del seu volum anual i es calcula que proveeixen aliments frescos a 10 milions d’habitants.
Mercabarna és de titularitat pública -el 51% és propietat de l’Ajuntament de Barcelona-, però el que li dona vida són les més de 700 empreses i les més de 7.000 persones que hi treballen. A dins hi ha tots els serveis imaginables, com perruqueries, metges, restaurants i bancs, a més de parada de bus i, fins i tot, un carril exclusiu per a carretons.
Mercabarna ha entès sempre les necessitats de la gent que li dona vida i, previ cobrament del lloguer, els ha donat llibertat perquè s’hi desenvolupin. El renom mundial li ha permès assessorar en la construcció d’altres mercats majoristes, com el de Montevideo i el de Dubai.
No podia deixar-me altres grans fites: per exemple, que Mercabarna és el segon donador més gran d’aliments al Banc dels Aliments, amb més de 1.400 tones, només per darrere del Gran Recapte. Tampoc que a Mercabarna es reciclen més del 72% dels residus que s’hi generen.
Per últim, aprofito per donar a conèixer les dues coses que em van traslladar com a necessàries: una és la posada en marxa d’un punt d’inspecció fronterer dins del mateix recinte, cosa que ajudaria a la importació i exportació; l’altra, facilitar el seu creixement territorial.
