Luca de Meo, l'home que va tornar l'autoestima a Seat

BarcelonaLuca de Meo (Milà, 1967) ha necessitat poc més de quatre anys per aconseguir passar a la història de Seat amb lletres daurades. El seu estil pròxim i les seves formes llatines aviat cridaven l'atenció en una empresa acostumada als presidents de tall germànic. "Això no m'ho feu", va pregar a l'ARA quan, en una entrevista, els periodistes el collaven. De Meo acompanyava el prec d'un somriure i una mirada còmplice que només un ciutadà meridional pot entendre i acceptar. Aquest estil va encaixar com un guant a Seat. Ara que marxa, des de dins de la companyia ja es diu obertament que ell va ser la persona que va tornar l'autoestima a la marca, tradicionalment l'aneguet lleig del grup Volkswagen.

Aquest amant de la música electrònica i del Sónar va arribar a Seat provinent d'Audi i, tot cal dir-ho, també va tenir sort: a principis del 2016, al cap de pocs mesos d'haver-hi aterrat, la companyia va presentar els primers beneficis després d'anys de misèries per culpa de la crisi. El nou president recollia així els fruits del seu predecessor, l'alemany Jürgen Stackmann, que va ser qui va encarrilar la companyia cap a la rendibilitat i cap a la renovació dels models (va ser el 2015, mesos abans de l'arribada del directiu italià, que Volkswagen va autoritzar Seat a fabricar el seu propi SUV, el tipus de cotxe de més èxit al mercat). També és cert que De Meo va decidir mantenir la línia i la majoria de l'equip del seu predecessor, un fet molt poc habitual a la companyia, on normalment l'entrada d'un nou president significava fer tabula rasa. Aquest italià poliglot (parla cinc idiomes) va optar per mantenir el rumb.

Però De Meo també va fer els seus propis mèrits. El més important, segur, haver fet que la companyia registrés vendes i beneficis rècord any rere any. Però d'altres que també són transcendents. "Durant anys hem viscut d'esquena a la marca Barcelona i no sé per què", declarava De Meo a l'ARA quan portava un any al càrrec. Per a algú provinent del món del màrqueting era incomprensible. Avui dia potser ja en sap el motiu: Seat mai ha volgut ser vista com una marca catalana per la incomoditat que això li pugui generar a la resta d'Espanya. Per increïble que sembli ara, no ha sigut fins fa poc que Seat presumeix de ser el cotxe de Barcelona, com poden veure els visitants que arriben a l'aeroport del Prat. Va ser també ell qui va incorporar l'etiqueta Created in Barcelona per identificar alguns vehicles de la marca.

Tot i haver fet els seus equilibris, el futur president de Renault va accelerar la vinculació entre Seat i Catalunya. Per exemple, estrenyent els vincles de l'empresa amb l'establishment local, creant una gran botiga al centre de Barcelona –que obrirà aviat– o acceptant posar un topònim català a un cotxe de Seat per primer cop a la història (tot i que, potser per suavitzar-ho, el va posar en llatí: Tarraco). Una altra de les seves fites haurà sigut l'inici de la reconversió de Seat. Durant el seu mandat, la companyia ha començat a deixar de ser només un fabricant de cotxes per passar a ser un proveïdor de serveis –amb cotxes per compartir, patinets o motos– i un laboratori d'innovació en mobilitat. "Ara ho diu tothom, però ell va ser dels primers a dir que aviat deixaríem de vendre cotxes i passaríem a vendre serveis de mobilitat", expliquen des de dins de la companyia.

Pressions reials

De Meo també serà recordat com el president que va decidir mantenir Seat a Catalunya quan fins i tot li van arribar pressions de la Casa del Rei perquè es plantegés traslladar la seu social, com van fer moltes grans empreses el 2017. De vegades també ha fet declaracions perquè quedés clar que Seat no és pròxima a l'independentisme. Tot i així, ha sabut fer equilibris perquè ningú pugui dir que l'empresa té cap posicionament polític concret. Aquests episodis podrien haver esgotat moltes persones, però sembla que no va ser el cas de Luca de Meo, que durant el 2018 va renunciar a tornar a Audi, en aquest cas de president. El directiu mai amagava l'alegria de la seva família per viure a una ciutat, Barcelona, molt més pròxima al seu estil i caràcter que les capitals alemanyes. Però l'oferta de Renault ha sigut massa temptadora per deixar-la escapar. Perquè De Meo ha millorat Seat, però la companyia també li ha ofert una plataforma immillorable per convertir-se en una de les principals figures de l'automoció mundial.