Els menors de 40 anys ja manen en l’empresa familiar catalana

BarcelonaQuan ets un empresari veterà acostumat a dirigir el futur del teu negoci familiar, sovint costa trobar el moment de cedir la responsabilitat a un altre. Encara que aquest sigui el teu fill o filla. Aquesta és la decisió, però, que comencen a afrontar moltes de les principals companyies a Catalunya, que s’estan rejovenint i cedint el lideratge a una nova generació que, en molts casos, no arriba ni als 40. Sobre ells recau, ja sigui totalment o parcialment, amb la supervisió encara dels veterans, la responsabilitat de marcar el rumb i l’estratègia dels negocis familiars.

En els últims temps, molts empresaris amb llargues trajectòries i de sectors molts diversos han anat mostrant les seves cartes successòries. Ho ha fet Víctor Grífols, que ha cedit el lideratge del grup farmacèutic Grifols al seu fill gran, que es diu com ell, Victor Grífols, i que comparteix el càrrec de conseller delegat amb el seu tiet, Ramon Grífols. També Isak Andic ha marcat el camí del futur de Mango situant el seu fill, Jonathan Andic, com a nou capità amb una vicepresidència de la qual pengen àrees estratègiques lligades al producte, el disseny de les col·leccions de moda, la compra, la imatge i la comunicació. A l’empresa siderúrgica La Farga, el president i conseller delegat, Oriol Guixà, també ha cedit la direcció de la planificació estratègica a la seva filla, Inka Guixà.

Al sector hoteler, els grans referents també van cedint galons als fills. Ho ha fet Jordi Clos situant els seus fills Joaquim i Jordi al capdavant de la direcció executiva. Amancio López, d’Hotusa, té les seves dues filles, Marina i Ana, ja incorporades al grup; i Joan Gaspart fa temps que ha anat atorgant la gestió i l’administració de les seves societats del grup Husa als seus fills.

Qui són els catalans més rics?

La llista de noves fornades d’empresaris és llarga perquè Catalunya és “un país amb una base industrial d’arrel familiar molt forta”, explica Xavier Cambra, consultor de Transmmission, que es dedica a assessorar empreses durant aquest processos de recanvi generacional. Entre els exemples dels que també albiren aquesta regeneració hi ha productors de cava com Juvé Camps, amb Meritxell Juvé com a adjunta a la presidència, o Industrias Titán, que també ha incorporat Joaquim Folch Rusiñol-Faixat a la direcció.

En altres casos, les noves generacions ja volen soles després de la mort dels seus pares. És el cas de Francesc Rubiralta a Celsa i de José Lara, actual conseller delegat del Grupo Planeta des de la mort del seu pare, José Manuel Lara Bosch, l’any passat. En aquest cas, però, la presidència l’ocupaJosé Creuheras, amb qui comparteix les regnes del gran conglomerat empresarial.

“Formen part d’una generació que s’incorpora a l’empresa familiar amb una preparació molt més exhaustiva que els seus pares”, sosté Miquel Lladó, que és professor de direcció estratègica de l’Iese. Lladó defensa que, tot i estar molt més preparats, ara els toca desplegar mèrits propis per guanyar-se el prestigi en el càrrec més enllà del fet de ser fills de qui són.

En els seus diferents àmbits de negoci, aquests nous empresaris es trobaran al davant un entorn cada cop més globalitzat on competir. “El repte és que aconsegueixin un impacte més gran en el món del que han aconseguit els antecessors”, explica Lladó. L’avantatge que tenen, sosté el professor, és partir d’una base coneguda -el negoci que han viscut a casa- i que sovint “s’estimen”. “Si el negoci els agrada i l’entenen gràcies al temps de preparació que han tingut, l’èxit serà més fàcil”, assegura el professor de l’Iese.

Hereus sota pressió

El relleu generacional a l’empresa familiar acostuma a ser especialment delicat, perquè als factors purament de negoci s’hi uneixen altres variables emocionals. “Sovint hi ha una certa obsessió amb el traspàs de la gestió”, opina Xavier Cambra, l’empresa del qual està especialitzada precisament en aquesta etapa de la vida de les companyies. Com passa amb les famílies, cada empresa familiar és un món i no hi ha solucions universals.

La clau, opina Cambra, és saber formar “accionistes responsables”. Amb aquesta visió, s’alleugereix la pressió sobre el jove hereu o hereva, que pot decidir més tard si vol entrar o no en la gestió del dia a dia del negoci. “L’important és que el projecte perduri, i això s’aconsegueix amb un accionista compromès”, subratlla.

Sovint els relleus generacionals culminen amb el nomenament d’una persona externa per capitanejar l’empresa, mentre la nova generació familiar fa un pas enrere i es queda com a accionista sense intervenir en el dia a dia. La professionalització de la gestió és una fórmula cada cop més estesa.

L’han adoptat farmacèutiques com Ferrer, que va nomenar Jordi Ramentol com a primer executiu del grup. Almirall va seguir el mateix camí, però, en aquest cas, no va ser fàcil. Jorge Gallardo va trobar-se amb la negativa del seu fill Carlos Gallardo per agafar les regnes de la companyia. Les tensions per aquesta successió truncada, que va publicar El Confidencial, van esvair-se amb el nomenament d’un extern com a conseller delegat, Eduardo Sanchiz. El fill del president d’Almirall, però, segueix al consell de la companyia i encara s’ha de veure com acaba tancant Jorge Gallardo la seva successió.

Un altre cas en què s’ha deixat la gestió empresarial en mans externes són les dues empreses en què s’ha escindit Nutrexpa. L’entrada de la nova generació al grup va coincidir amb la separació dels negocis -els Ferrero a Idilia Foods, i els Ventura, a Adam Foods-, que van situar al capdavant executius que no són part de la nissaga familiar.

El grup de moda i perfumeria Puig va protagonitzar fa uns anys una irrupció convulsa de la nova generació (molt nombrosa) a l’empresa. La companyia, però, va acabar culminant amb èxit un relleu que va consistir a professionalitzar els òrgans de gestió de l’empresa i mantenir la família al consell d’administració. Curiosament, però, quan Puig buscava qui havia de ser el primer executiu del seu imperi familiar, van acabar triant un dels membres de la família, Marc Puig, que és avui president i conseller delegat de la companyia, totalment professionalitzada i en plena fase de creixement.