Meloni imita el govern espanyol amb un impost als guanys de la banca

ROMAEl govern italià, liderat per la ultradreta de Giorgia Meloni, ha anunciat per sorpresa la introducció d'un impost a la banca que grava fins a un 40% els beneficis extraordinaris que comptabilitzin les entitats transalpines durant els exercicis 2022 i 2023. L'executiu de Roma ha aprovat la mesura aquest dilluns a la nit i espera recaptar al voltant d'uns 2.000 milions d'euros, que es destinaran a finançar una rebaixa fiscal i a ajudar els ciutadans a pagar les despeses de les hipoteques, que s'han incrementat per la pujada dels tipus d'interès.

“Només cal veure els beneficis dels bancs en el primer semestre per adonar-se que no estem parlant d'uns pocs milions, sinó de milers de milions”, ha defensat el vicepresident del govern italià i ministre de Transports i Infraestructures, Matteo Salvini, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dilluns. “És una norma de sentit comú per fer costat als que es troben en dificultats”, ha afegit.

El nou impost forma part d'un paquet més ampli de mesures, que inclou augmentar les llicències dels taxis a la inversió estrangera. En concret, el nou impost gravarà el 40% del marge d'interès net, és a dir, aquells ingressos que els bancs obtenen per la diferència entre el que cobren per un servei al client i el que s'ha pagat abans, tant en préstecs com dipòsits, la qual cosa equival entre un 2% i un 9% dels beneficis d'aquest exercici.

A Espanya, l'impost especial a la banca aprovat pel govern de Pedro Sánchez grava amb un 4,8% el marge d'interessos net i les comissions del negoci a Espanya de les entitats a partir dels 800 milions d'euros. En la primera liquidació, del primer trimestre, les entitats van pagar per aquest impost 1.120 milions d'euros.

A Itàlia el mecanisme no és exactament igual. Segons ha informat l'executiu italià, aquesta taxa s'activarà si el marge d'interessos registrat el 2022 “supera el valor de l'exercici 2021 en almenys un 3%”, un percentatge que s'eleva al 6% si es compara el 2023 amb l'any anterior. L'import de l'impost extraordinari, en tot cas, no podrà excedir el 25% del valor del patrimoni net en la data de tancament de l'exercici anterior a l'actual.

El govern italià ha defensat la introducció d'aquest impost extraordinari als beneficis de la banca per fer front a la pujada dels tipus d'interès a conseqüència de l'enduriment de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), que ha suposat un augment del cost de la vida per a famílies i empreses, perquè “no hi ha hagut una pujada igual de ràpida, diligent i significativa en aquells consumidors que tenen dipòsits en comptes corrents”, ha denunciat Salvini.

Caiguda a la borsa europea

Itàlia s'uneix així a la desena de països europeus –entre els quals, Espanya– que ja compten amb un impost temporal i extraordinari a la banca. Al país transalpí, el Moviment Cinc Estrelles, que lidera l'ex primer ministre Giuseppe Conte, ha estat un dels partits més favorables a gravar els beneficis de les entitats bancàries. “Ens critiquen, ens acusen de demagògia i després no són capaços d'admetre-ho, però han de donar-nos la raó. Més val tard que mai”, va celebrar aquest dilluns Conte.

La mesura, que va ser anunciada després de l'últim consell de ministres abans de les vacances d'estiu, ha provocat un tsunami a les borses europees. L'índex EuroStoxx 50, referent de tot Europa, ha caigut un 0,3% al començament de la sessió. Els títols més perjudicats han estat els de les entitats financeres del país transalpí, que han patit fortes pèrdues durant aquest dimarts. Intesa Sanpaolo ha registrat caigudes que han arribat fins al 8,5%.

També han patit descensos UniCredit, Banca Mediolanum, Mediobanca i Banca Generali, que han perdut entre un 7,5% i un 1,5%. Altres bancs europeus també s'han vist afectats, entre els quals els espanyols Santander i BBVA, que s'han situat entre els pitjors valors de l'EuroStoxx, igual que el francès BNP Paribas. Tots tres queien al voltant d'un 2%.

La mesura de Meloni és similar a la que va posar en marxa el govern espanyol. L'executiu de Sánchez va anunciar a finals del 2022 un impost a la banca i també a les energètiques per poder afrontar el cost de les mesures aprovades per la guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica i de preus. L'impost espanyol també és temporal, tot i que s'ha obert la porta a fer-lo permanent.