La meitat dels treballadors deixen la feina per culpa del cap directe

BarcelonaRespecte, escolta, tracte just, confiança i feedback. Aquestes són algunes de les qualitats que els treballadors troben a faltar en els seus caps directes. Tant és així que el 45% dels empleats que decideixen abandonar voluntàriament una feina ho fan per la mala relació amb el seu superior immediat. Són les conclusions a les quals ha arribat l’estudi Por qué se van?, del think tank laboral Future for Work Institute, que ha demanat els motius de la seva decisió a 609 treballadors i directius que han abandonat el seu lloc de treball els últims tres anys.

Segons l’informe, la relació laboral amb el cap directe és una qüestió que preocupa més els homes que no pas les dones. De fet, entre ells, aquest és el motiu principal que provoca la fugida laboral. Més de la meitat, un 57% dels homes enquestats, van assegurar que el seu cap directe era la causa principal de la renúncia al seu lloc de treball.

Per a elles, la impossibilitat de seguir-se desenvolupant professionalment passa per davant dels problemes amb el seu superior. Aquesta és l’opció que van marcar com a prioritària un 58% de les dones, però, tot i això, un 43% també van destacar el tracte amb el seu responsable directe.

“La gent no se’n va de les feines, se’n va dels caps; influeixen moltíssim, i sempre és per motius molt bàsics de lideratge”, explica Santi Garcia, fundador del Future for Work Institute i autor de l’informe. “La situació és encara més evident als estaments directius, on la confiança en el cap directe és un factor clau per prendre decisions empresarials”, assegura Garcia.

El salari no apareix com a causa de l’abandonament laboral fins al tercer lloc del rànquing en el cas de les dones i el quart en el cas dels homes, que anteposen motius com la governança de l’empresa. El fet que les dones destaquin més la retribució constata, segons els autors de l’informe, la bretxa salarial que encara hi ha entre gèneres. “La reclamació salarial és més habitual entre les dones i de jerarquies baixes”, explica Garcia. Aquest expert, però, destaca que és especialment preocupant quan passa entre directives: “Als estaments baixos hi ha una regulació de mínims, amb els convenis, que garanteix la igualtat entre gèneres en els salaris; en canvi, en els càrrecs directius això ja no passa, i les dones es queixen de menys salaris i menys primes, fet que els genera molt de malestar”.

Els costos d’anar-se’n

A Espanya el nombre de persones que han optat per deixar la feina voluntàriament s’ha multiplicat per cinc en els darrers anys, segons aquests consultors laborals. “Està associat amb la recuperació del cicle econòmic però també amb l’augment de la temporalitat, que fomenta el malestar”, assegura Garcia.

Aquesta rotació voluntària té un cost directe per a la companyia: el cost de substitució no previst suposa entre un 30% i un 120% del sou brut anual del treballador que se’n va, segons els càlculs d’aquest estudi. “L’empresa ha de substituir, fer tasques de selecció, de vegades recórrer a una agència, fer formació, i tot això té un cost”, remarca Garcia.

A banda de l’ impacte directe sobre els comptes, la companyia també en pateix d’indirectes: “Entre que es pren la decisió i es produeix finalment la marxa, de vegades hi ha una baixada del rendiment; la sortida també pot afectar els companys de feina o la motivació de l’equip i, per tant, la productivitat”, recorda l’autor de l’estudi, on també es remarquen les repercussions futures, ja que “un 60% dels treballadors que se’n van voluntàriament reneguen d’aquella empresa i se’n van amb una acritud que afecta la imatge reputacional”.

Segons l’estudi, un 90% dels abandonaments laborals voluntaris són evitables, però per aconseguir-ho cal “un replantejament global de la cultura corporativa i del lideratge”. Hi ha un sector que demostra que és possible: el de les TIC. Segons el mateix estudi, els empleats d’aquestes empreses no tenen problemes amb els seus superiors. “Sovint és perquè ningú entén la seva feina i perquè són empreses joves amb una visió del lideratge molt diferent de la de la mitjana espanyola”.

LES CLAUS

1. Quins motius porten els treballadors a deixar voluntàriament la feina? La falta d’opcions per desenvolupar-se professionalment (52,2%), la mala relació amb el cap directe (45,2%), la governança de l’empresa (33,2%) i el salari (31,7%) són les quatre causes principals per les quals els treballadors deixen una feina, segons un estudi del think tank Future for Work Institute.

2. Quines crítiques fan els treballadors als seus caps?

La majoria de subordinats destaquen la falta d’escolta, de respecte i de confiança i el poc feedback. També reclamen un tracte just. Unes condicions que segons els autors de l’informe són “eines bàsiques del lideratge” que, quan no es respecten, fan que les persones “no deixin la feina, sinó els seus caps immediats”.

3. Quin cost suposa per a l’empresa que un treballador deixi la feina?

La renúncia no prevista d’un treballador suposa per a la companyia un cost d’entre un 30% i un 120% del salari brut d’aquell empleat. Hi ha costos directes, com la selecció d’un nou candidat o el temps destinat a formació, i d’altres d’indirectes, com l’eventual desmotivació de l’equip o la baixa productivitat inicial del nou treballador fins que s’adapta al seu càrrec.

4. És evitable, la rotació voluntària?

Sí. Segons l’informe, un 90% de les baixes voluntàries d’una empresa es podrien evitar amb una millor cultura empresarial i càrrecs directius més ben formats en tècniques de lideratge d’equips.