La meitat de les empreses públiques han patit corrupció
Un informe de l’OCDE mostra que els sectors més proclius són el petroli, el gas, la mineria i l’armament
MadridLes empreses públiques tenen un problema de corrupció que està més escampat del que pot semblar a simple vista. I, tot i que mesurar aquestes irregularitats és complex, un informe recent de l’OCDE exposa com n’han patit gairebé la meitat de les corporacions públiques dels països que integren aquesta organització. Una enquesta feta a 347 càrrecs de responsabilitat o membres del consell de 213 empreses del sector públic revela que en el 49% de les societats algun dels seus treballadors havia detectat corrupció.
L’OCDE calcula que les empreses de propietat estatal suposen el 22% de les corporacions més grans a nivell mundial, i recorda que per als estats són actius molt valuosos amb què accedeixen a sectors d’importància estratègica. A més, l’organització constata com han anat guanyant importància amb els anys, cosa que ha anat lligada a més escàndols de corrupció i “ha posat en evidència la susceptibilitat de les empreses estatals davant la corrupció”.
L’enquesta està feta a 347 alts càrrecs de 213 empreses, el 42% dels quals responen que en els últims tres anys han detectat corrupció o irregularitats en el si de la companyia on treballen. A més, només en l’últim any el 47% dels enquestats responen haver perdut una mitjana del 3% dels beneficis anuals de l’empresa per culpa de pràctiques irregulars.
Càrrecs a dit i poc control
Però per què les empreses públiques tenen aquesta tendència a la corrupció? Per a Jesús Lizcano, president de Transparència Internacional Espanya i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, això és així a causa de diversos factors. D’una banda, els alts càrrecs d’aquestes empreses són temporals i de designació política, per això creu que “tenen un incentiu més baix per potenciar les conductes ètiques i la integritat empresarial a llarg termini”. I de l’altra, les empreses públiques estan sota uns controls legalment dispersos que acaben donant “més marge per a les conductes il·lícites”. A més, recorda que “en alguns sectors les quantitats econòmiques que es mouen són molt elevades i a nivell internacional. Això fa més fàcils possibles ocultacions en operacions comercials, transferències o moviments de divises, fins i tot a través de bancs a paradisos fiscals”.
Lizcano coincideix amb el catedràtic de la UPF Carles Ramió Matas, autor del llibre La renovación de la función pública. Estrategias para frenar la corrupción política en España (Catarata, 2016). Però, a més, Ramió afegeix que el fet que moltes empreses siguin parcialment públiques (l’estat sovint en controla un 51%) però amb un percentatge important en mans privades -com passa amb Aena, per exemple- provoca que acabin operant com si fossin privades, però amb menys control com les públiques.
Petroli, gas i armes
L’informe de l’OCDE, a més, detecta que on més casos de corrupció es donen és en empreses del sector del petroli i el gas, la mineria, el transport i l’energia. Els que mouen més diners. Lizcano hi afegeix també el sector armamentístic. Aquí cal recordar el cas, per exemple, de l’empresa espanyola semipública Defex, dedicada a les armes, que va acabar liquidada pel govern després de tenir 27 imputats.
En el cas particular d’Espanya, Ramió critica especialment la falta de meritocràcia a l’hora d’accedir als càrrecs i el mal funcionament dels organismes de supervisió, com ara el Tribunal de Comptes i les oficines antifrau. Lizcano creu que també hi té a veure una “permissivitat” elevada per part de la societat i recorda que en els índexs de transparència internacional Espanya puntua pitjor que la resta de països. En l’Índex de Percepció de la Corrupció del 2017 Espanya va obtenir la puntuació més baixa de la sèrie històrica. Transparència Internacional ha valorat la transparència de les 45 empreses públiques més grans d’Espanya (un 2,3% del PIB espanyol) i la seva valoració global és de suspens (45 punts sobre 100). Només 19 de les 45 aproven.
Però, segons l’informe de l’OCDE, els nivells globals també són elevats. El professor Ramió no es mostra sorprès: “És un problema global, mundial, hi ha diversos indicadors de corrupció que són sorprenentment alts en països com França i Alemanya, entre d’altres. Espanya, però, sempre està molt per sobre”.
LES CLAUS
1. Per què les empreses públiques són susceptibles a la corrupció?
Segons els experts, no hi ha prou mecanismes de control (o no funcionen bé) i els responsables de les empreses públiques sovint són càrrecs polítics escollits a dit. Els especialistes diuen que és un problema global i que també afecta països teòricament reputats, com Alemanya.
2. ¿Es pot calcular el cost de la corrupció? El president de Transparència Internacional, Jesús Lizcano, insisteix que el cost de la corrupció és difícil de calcular, però recorda que hi ha algunes estimacions d’organismes internacionals, com el que ell mateix presideix, que en quantifiquen el cost en milers de milions de dòlars anuals a escala mundial.
3. Per què a Espanya és més greu?
Perquè la designació política de càrrecs encara és més comuna. A més, el catedràtic de la UPF Carles Ramió també apunta que els organismes supervisors espanyols, com el Tribunal de Comptes i les oficines antifrau, no compleixen amb les seves funcions perquè estan controlats pels partits polítics.