MásMóvil rebenta l’oligopoli: d’operadora ‘low cost’ a l’Íbex-35

Barcelona“Avui ja és un operador que competeix a primera línia”. Així descriu MásMóvil una font del sector de les telecomunicacions que la va veure néixer el 2006, quan ningú hauria pensat que un operador mòbil virtual (OMV) i sense xarxa pròpia acabaria robant clients als tres gegants del mercat. La setmana passada l’empresa es va convertir en la primera de la fornada de start-ups a què se li han obert les portes de l’Íbex-35. Fundada per dos excompanys de màster estrangers -l’austríac Meinrad Spenger i el noruec Christian Nyborg-, a finals del 2018 fregava els 8 milions de línies. “Van decidir arrancar aquí el seu projecte perquè el mercat espanyol facilitava la creació de telecos sense haver de fer grans inversions en infraestructures”, recorda aquesta mateixa font.

Com s’ha consolidat aquest creixement en només onze anys des del llançament comercial el 2008? “Aleshores els OMV començaven a arrencar a Europa, però eren marques petites i de nínxol”, recorda Carlos Conti, soci del fons Inveready. Aquest vehicle inversor català va entrar al capital de MásMóvil el 2010, quan encara conservava una mida de start-up. Per competir amb Telefónica, Orange i Vodafone, la principal arma d’aquestes firmes eren uns preus molt competitius i una estructura amb menys costos. Tot i així, segons Conti, el primer punt d’inflexió per a l’operador va arribar a través de la fusió amb Ibercom, dos anys després de començar a cotitzar al mercat alternatiu borsari. “Va ser un punt crític, perquè podia haver estat el final d’un projecte i en va ser l’arrencada”, apunta l’inversor.

L’entrada de MásMóvil va arribar, a més, en un moment en què l’obsessió de les telecos eren els paquets convergents. La guerra per oferir els millors continguts audiovisuals va ser la solució de la competència per retenir uns clients cada cop més infidels. “Mentre el mercat estava desconcertat amb els paquets, es van centrar en guanyar molta base de línies”, diu Conti.

En canvi, l’estratègia de MásMóvil va anar per la concentració. Des del 2013, el grup ha adquirit una dotzena de companyies, sobretot altres OMV, i ha invertit centenars de milions d’euros en créixer de manera inorgànica. La més rellevant, però, va ser la compra de Yoigo el 2016, aleshores una empresa de més dimensió i, a diferència de MásMóvil, amb una infraestructura de telefonia mòbil i xarxa comercial pròpia. Per al soci d’Inveready, aquesta decisió va agafar per sorpresa el sector.

“Podríem dir que és l’únic resultat tangible del procés d’obertura a la competència del mercat dels OMV”, assegura una veu del sector pròxima a l’operador. Aquest cercle es va tancar amb la compra d’un paquet d’actius d’Orange, que s’havia de desfer de part de la seva xarxa per completar l’adquisició de Jazztel. Amb aquest acord, MásMóvil va aconseguir ampliar la seva oferta de fibra per arribar a 10 milions de llars i trencar de facto l’oligopoli. Tot i així, si el 2016 els tres grans del mercat (Telefónica, Orange i Vodafone) acaparaven el 76% dels ingressos, dos anys després aquesta proporció només s’ha reduït fins al 72%.

L’interrogant del 5G

Què significa que MásMóvil entri a la lliga de les grans empreses espanyoles? La primera setmana a l’Íbex-35 se salda amb una revalorització de gairebé el 9% del preu de la seva acció. “Hi ha grans fons que només inverteixen en els principals índexs de cada país”, explica Conti. Així doncs, considera que aquesta fita obrirà la porta a una nova entrada de liquiditat per al grup.

A més, fa temps que sonen els rumors d’internacionalització amb l’entrada a Portugal de la mà d’un gran fons. Tampoc està clara quina serà la seva posició en la cursa del 5G. Vodafone va avançar-se fa unes setmanes amb el desplegament comercial de la nova generació de xarxes mòbils. MásMóvil ha invertit a poc a poc en l’espectre, però, igual que la resta de competidors, no s’atrevirà amb el llançament fins que el 5G funcioni a ple rendiment.