Mas-Colell és profeta a la seva terra

BarcelonaLa presentació d’un llibre va ser l’excusa que el món acadèmic català va trobar per fer-li un homenatge a Andreu Mas-Colell, un dels “millors economistes de la seva generació”, en paraules d’un dels seus col·legues. La prova és que, del llibre, gairebé no se’n va parlar. “Som aquí per presentar el seu llibre, però també per fer-li un homenatge”, va confessar de seguida Joaquim Silvestre, economista i amic de l’exconseller d’Economia. Poc abans també ho havia afirmat amb la boca petita Teresa Garcia-Milà, la directora de la Barcelona GSE i organitzadora de la trobada.

El manual ( General equilibrium and game theory, ten papers ) és un compendi dels deu estudis acadèmics fets per Mas-Colell i que ell més valora. Tot i ser una recopilació, la seva gestació ha durat set anys. Quadrar els pressupostos de la Generalitat probablement no va ajudar gaire a accelerar-ho.

Unes dues-centes persones van acompanyar Mas-Colell, molts acadèmics i, alguns d’ells, també polítics, com ell mateix. Els exconsellers Antoni Castells i Francesc Xavier Mena, els companys de facultat Jordi Galí, José García Montalvo i Albert Carreras (la seva mà dreta a la conselleria d’Economia) o també el president del Cercle d’Economia, Antón Costas, van assistir a un acte que va deixar Mas-Colell visiblement emocionat i, al mateix temps, una mica incòmode. “Estic aclaparat, m’estic fonent”, va admetre.

Els ponents van revelar algun secret. Per exemple, el seu col·lega nord-americà Hugo Sonnenschein, que va assegurar que “tot i que fa la sensació d’intensitat, mai m’ha semblat que l’Andreu treballi molt durament: sempre té temps per als amics i la política, sovint barrejats”. Aquests interessos més enllà de l’acadèmia expliquen, segons Sonnenschein, que Mas-Colell “deixés Harvard en el cim de la seva carrera” per anar a la Generalitat, primer amb Jordi Pujol i uns anys després amb Artur Mas com a president.

Mas-Colell va concedir que mai ha cregut necessari fer jornades maratonianes de 12 hores i va explicar que el temps dedicat al “pensament intensiu” no acostumava a superar les tres hores al dia. “L’última vegada que ho vaig comptar el dia tenia 24 hores”, va afirmar l’exconseller abans de dir que la resta del temps preferia dedicar-lo a “altres interessos”. No és casual que els seus amics acadèmics confessin que, en realitat, “el que li agrada a l’Andreu és la política”.

Sigui com sigui, Sonnenschein va afirmar també que Mas-Colell és una “ment que no descansa” i que “li agrada debatre” fins a l’extenuació. “Té tres virtuts: habilitat, treball dur i molta sort!”, va apuntar un altre col·lega nord-americà, Jerry Green, amb qui va escriure Microeconomic theory, el llibre que va fer de Mas-Colell un dels economistes estrella a nivell mundial. Green va atribuir bona part del mèrit del llibre a l’exconseller. “He ensenyat aquest llibre durant anys i encara n’aprenc coses”, va dir el coautor.

Potser quan era al Govern no ho semblava tant, però ara que ha tornat a l’acadèmia és evident que Mas-Colell sí que és profeta a la seva terra.