Les martingales del presumpte frau del vi amb DO
Reserva de la Tierra se les hauria empescat per comercialitzar milions d'ampolles amb enganys a cinc denominacions catalanes i als consumidors
BarcelonaLes trampes que es poden arribar a fer amb el vi han sortit a la llum a partir del cas de Reserva de la Tierra. El jutjat d'instrucció número 3 de Reus (Baix Camp) ha citat a declarar per al 21 i el 22 de setembre sis responsables d'aquest grup empresarial investigats pel presumpte frau del vi amb denominació d'origen en què s'han vist afectades cinc DO catalanes: Terra Alta, Tarragona, Catalunya, Montsant i DOQ Priorat. En la interlocutòria, el jutge revela algunes de les martingales que hauria ideat la companyia per comercialitzar milions d'ampolles de vi amb distintius de DO falsos, que sovint també transgredien les normes quant a la criança, duien mencions fraudulentes a concursos i medalles, i es venien a uns preus tan baixos que, segons el magistrat, els elaboradors de "vins autèntics" no hi poden competir.
Del 2019 al 2021, Reserva de la Tierra hauria comercialitzat més de 40 milions d'ampolles de les cinc DO afectades i el jutge detalla quina podria ser la magnitud del frau en els dos primers anys del citat període. La DO Terra Alta seria la més perjudicada en volum, ja que Reserva de la Tierra en va comercialitzar quasi 22,4 milions d'ampolles, xifra que multiplica per 13 el vi que havia autoritzat la DO i supera en cinc milions d'ampolles la producció total del conjunt de cellers de la denominació. Pel que fa a la DO Tarragona, van ser 6,3 milions les ampolles comercialitzades, que multipliquen per 25 el vi autoritzat i gairebé tripliquen la producció de tota la denominació. Respecte a la DO Catalunya, el vi comercialitzat per Reserva de la Tierra (2,7 milions d'ampolles) multiplica per 2,8 el que li va ser autoritzat; a la DOQ Priorat (1,3 milions) el multiplicador és de nou, i a la DO Montsant (27.408 ampolles), de quatre.
La investigació del cas va partir d'una denúncia inicial de DOQ Priorat, DO Montsant i DO Terra Alta, i el jutge creu que els fets podrien constituir delictes contra la propietat industrial, estafa, publicitat enganyosa i falsedat documental o de certificats. En total, els Mossos calculen que els vins fraudulents haurien reportat a l'empresa uns ingressos d'uns 20 milions d'euros cada any, que equivaldrien a un 50% d'entre els 30 i 35 milions d'ampolles anuals que posava al mercat Reserva de la Tierra, comercialitzadora principal dels vins i sòcia única de Viña Tridado, que s'ocupava en la majoria de casos d'elaborar-los o embotellar-los, mentre que els distintius falsificats s'encarregaven a Adhesivos Orcajada de Múrcia.
Els vins s'haurien venut a través de quatre cadenes de supermercats (Mercadona, Lidl, Charter-Consum i Aldi). S'haurien distribuït a Espanya, però també a tota la Unió Europea i a països com els Estats Units, la Xina i el Brasil, així com per internet. El jutge precisa que, per ara, no hi ha cap indici que indiqui de forma clara que els súpers coneixien el presumpte frau. Segons el jutge, del vi fraudulent "se'n desconeix la procedència i qualitat", però apunta que Reserva de la Tierra disposava de cisternes externes de lloguer i adquiria milions de litres cada any de proveïdors, sobretot a la Manxa i a baix cost. Hi havia vins que es classificaven com a criança, reserva o gran reserva sense ser-ho, i se n'han localitzat d'etiquetats com si fossin d'una DO per exportar –de més difícil control– amb marques no notificades a les denominacions, com Valentía Simba Lion Crianza o Vega del Origon.
Revelacions dels correus de l'empresa
La interlocutòria fa esment a correus interns de l'empresa. Un conté instruccions per evitar ser enxampada en futurs controls del consorci d'inspecció, com ara, segons el magistrat, "que s'oculti el magatzem principal com si fos una altra empresa" o que s'amaguessin determinats vins i etiquetes. En un altre correu, es detalla que cal diferenciar entre tres tipus de mostres de vi: les d'estoc –el que s'embotella–, les millorades –que necessiten passar el filtre de compradors més professionals– i les de concurs –"són els vins que han de ser preparats expressament per treure puntuació", s'indicava en les comunicacions internes–.
També es van produir "problemes de qualitat", adverteix el jutge: el "més greu" va ser el juliol del 2020, quan "després d'una sèrie de queixes reiterades Reserva de la Tierra va proposar a Lidl destruir un lot sencer". Arran d'un altre problema amb un vi sense alcohol, l'empresa va plantejar buidar les ampolles, afegir-hi un additiu desinfectant i tornar-les a embotellar, mentre que per poder exportar uns vins al Japó va plantejar eliminar del llistat d'additius aquells que no estan autoritzats al país asiàtic, en comptes de modificar l'elaboració del vi. La justícia haurà de determinar si el frau està prou provat.