Marriott es menja Starwood i regna en el sector hoteler

BarcelonaLa cadena d’hotels de luxe Marriott ha fet un moviment per blindar el seu lideratge en el sector. Ahir va arribar a un acord per comprar el grup rival Starwood Hotels & Resorts Worldwide per més d’11.300 milions d’euros (12.200 milions de dòlars), una operació que converteix l’empresa en rei indiscutible dels allotjaments al món. Si la integració rep el suport de les juntes d’accionistes i el vistiplau dels reguladors, la cadena es convertirà (encara més) en un gegant mai vist: 5.500 hotels amb més d’1,1 milions d’habitacions i presència en 100 països. L’operació distanciarà el grup del seu principal competidor, Hilton, que té més de 740.000 habitacions i 4.400 hotels a tot el món.

Les cadenes Marriott i Starwood ja tenen, per separat, una presència important a les principals ciutats turístiques del món, fet que de vegades queda dissimulat perquè hi operen amb diversitat de marques. Starwood, per exemple, té onze marques diferents, entre les quals destaquen la cadena W, Le Méridien, Sheraton o Design Hotel. En el cas de Marriott, la llista és encara més llarga, amb 19 marques com l’homònima del grup, Ritz-Carlton, AC Hotels by Marriott o Reinassance Hotels.

Només a Barcelona ciutat, el nou grup concentrarà una dotzena d’establiments i implicarà que grans hotels emblemàtics com l’Hotel Arts (un Ritz-Carlton) i el W passin a dependre de les mateixes mans. A banda de l’hotel Vela, el grup Starwood també aportarà altres establiments coneguts, com el Le Méridien de la Rambla i el Four Points by Sheraton de la Diagonal. Se sumen als que Marriott té disseminats per la ciutat, com el Reinassance de la Rambla, el Fira de Barcelona de l’Hospitalet o els AC de Sants, el Fòrum i l’Illa Diagonal.

Estalviar 200 milions anuals

L’enllaç amb Starwood arriba després que durant els últims mesos s’hagués especulat amb altres opcions, com ara que la cadena acabés engolida per una altra companyia nord-americana més petita, Hyatt, que té un total de 615 hotels en 51 països. Finalment, però, l’opció de Marriott s’ha imposat i l’operació es tancarà a canvi d’11.000 milions de dòlars en accions i 317 milions més en efectiu, d’acord amb un comunicat fet públic ahir per les dues companyies.

Els accionistes de Starwood rebran dos dòlars en efectiu per cada acció i 0,92 accions de Marriott en accions ordinàries. En total els accionistes de la cadena tindran un 37% dels títols de la nova companyia resultant de l’operació.

El dos negocis combinats generaran uns ingressos de 2.700 milions de dòlars (2.516 milions d’euros) anuals, segons xifres de tancament del mes de setembre aportades per les dues empreses. El nombre de clients fidelitzat a través de les respectives estratègies també són rècord: Marriott té 54 milions de clients associats, mentre que Starwood en té 21 milions.

La compra també té un sentit econòmic clar per a Marriott, que preveu un estalvi de 200 milions d’euros a partir del segon any de la integració, a mitjans del 2018. Les sinergies que espera la cadena hotelera en matèria de costos no es traduiran a la cúpula, que creixerà i passarà d’11 a 14 membres al consell d’administració. “Estem molt contents de jugar un paper vital en la creació de l’empresa hotelera més important del món, amb un enorme potencial de creixement”, va dir ahir el conseller delegat interí de Starwood, Adam Aron.

Justament aquesta voluntat de créixer, liderar i generar sinergies és el vector que guia les macrofusions que proliferen últimament en tots els sectors, tal com explicàvem a l’Emprenem de diumenge, 15 de novembre. La concentració empresarial és un moviment creixent que es detecta també en la indústria alimentària o la farmacèutica, i que afavoreix el naixement d’autèntics gegants empresarials.

En clau catalana, el sector hoteler a Barcelona viu un moment dolç, perquè l’hostaleria ha sigut un dels primers motors de la reactivació gràcies al poder d’atracció turística de la ciutat. Recentment, però, l’equip de govern municipal que lidera Ada Colau ha imposat una moratòria en la concessió de noves llicències hoteleres amb l’objectiu d’evitar una bombolla. El sector immobiliari observa en l’activitat hotelera un dels nínxols amb més possibilitats de futur a la ciutat, que ja té un 12% del seu PIB lligat a l’activitat del turisme en el seu sentit més ampli (allotjaments, restauració i comerç, entre d’altres). És justament aquesta previsió de creixement el que fa que els inversors segueixin mirant possibilitats de compra en el sector malgrat la moratòria: confien que el negoci continuarà creixent. L’atractiu per a les grans cadenes es fonamenta en un bon preu mitjà per habitació i en el nivell d’ocupació. Si la previsió es compleix, els hotels del nou gegant Marriott tindran en el futur més nova competència.