Mariya Gabriel: “Barcelona o Madrid? Comptem amb totes les ciutats per al 5G”

Brussel·lesMariya Gabriel (Bulgària,1979) és la comissària europea d’Economia i Societat Digital. Abans de ser nomenada membre de la Comissió Europea, va ser eurodiputada del Partit Popular Europeu (PPE). Gabriel atén l’ARA just abans de viatjar a Barcelona, on avui participarà en el Mobile World Congress juntament amb el vicepresident de la Comissió Europea de Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.

La Comissió Europea es va marcar com a objectiu que una ciutat europea de cada estat membre ja tingui 5G el 2020. És realista?

Serà un objectiu realista si trobem entre tots els mitjans per aconseguir-ho. Hem de pensar en els beneficis que pot tenir per a les nostres economies i per a les nostres ciutats. A la UE ja tenim una gran experiència amb el 4G. Ara és hora de fer prioritari el 5G, que tindrà beneficis directes per als ciutadans. Europa té l’oportunitat de ser líder en aquest camp i jo compto amb els ministres del ram i amb la indústria per poder fer del 5G una realitat.

Altres països ja han avançat la UE.

Sí, hi ha altres països al món, com els Estats Units i Corea del Sud, que ja han planificat i invertit en el 5G, però crec que Europa té l’oportunitat de ser el líder d’aquesta tecnologia. És el moment d’actuar.

¿Barcelona (i no Madrid) podria liderar el desenvolupament del 5G a l’estat espanyol?

Comptem amb totes les ciutats d’Europa. Cada ciutat pot aportar alguna cosa. El que és important és que el 5G pot tenir repercussions molt positives sobre les ciutats que siguin smart cities. En aquest context, totes les ciutats espanyoles -o búlgares o alemanyes- compten.

Desenvolupant el 5G, ¿no hi ha el risc d’augmentar la bretxa digital entre la població o fins i tot entre estats membres?

No hem de repetir certs errors del passat. En el cas de l’espectre del 4G, hem vist que efectivament hi ha diferències entre estats membres. Però, precisament perquè puguem avançar junts, proposem als governs de coordinar-nos. I és això el que ens permetrà precisament que no s’aprofundeixin les diferències entre estats membres, sinó el contrari. Només podem aconseguir-ho junts, units, coordinant les accions.

La CE ha proposat un seguit de mesures i legislacions per crear un veritable mercat únic digital. Quines barreres queden encara?

Tenim l’objectiu de fer un espai de creixement, un espai en què les nostres empreses puguin créixer i els ciutadans tinguin seguretat. Amb les mesures legislatives que la Comissió Europea ha proposat volem evitar la fragmentació i fer de l’espai digital un espai europeu. Fins ara hem tingut èxit: només hem de recordar la fi del roaming, la portabilitat dels continguts de plataformes de vídeos o la fi del geoblocatge injustificat, que ja permet comprar en línia sense que un mateix producte tingui preus diferents segons el país on es trobi el seu comprador. Tot plegat són passos concrets cap al mercat únic digital europeu. Però cal accelerar el ritme.

La majoria d’empreses d’economia col·laborativa són dels EUA. Què pot fer Brussel·les per impulsar-ne d’europees?

El que no pot fer la CE és substituir l’esperit empresarial, la innovació i la creativitat de les empreses. No és el nostre objectiu. En canvi, el que sí que podem fer és crear un ecosistema legal en el qual hi hagi normes i responsabilitat. El que les empreses i les futures campiones europees necessiten és un entorn en què la competència sigui justa, en què tinguin seguretat jurídica i s’apliquin les mateixes normes. Però dir que no tenim empreses d’economia col·laborativa no és just. És cert que només el 4% d’aquestes plataformes són europees, però som líders en altres àmbits d’internet.

Per què la CE no regula a escala europea l’economia col·laborativa?

La CE no té la vocació de regular el mercat ni l’economia. Tenim un enfocament sectorial i puntual. És a dir, que si veiem que hi ha un sector en què les normes no es corresponen amb la legislació comunitària, podem intervenir-hi. Tenim una estreta col·laboració amb la comissària europea de Competència. Però hem de respectar les competències dels estats membres.