La fragància que va esdevenir global

Barcelona“Barcelona Paris New York”. La llegenda ha acompanyat els flascons de colònies i perfums Puig des dels anys 60. I ahir va ser l’essència, en termes de perfumeria, de l’homenatge que va rebre Mariano Puig (Barcelona, 1927) com a cap visible de la segona generació d’una companyia que ha fet de la seva ciutat el seu origen irrenunciable, amb París com a referència d’una indústria que avui continua anomenant les seves fragàncies en francès ( eau de toilette ), i Nova York com a ciutat símbol de la globalització.

El guardó s’anomena Reino de España i, com a tal, el lliura el cap de l’Estat des del 2014. Ahir ho va fer Felip VI a la seu de l’Iese. Impulsat el 2011 pels cercles d’empresaris de Madrid i el País Basc i el Cercle d’Economia de Barcelona, amb voluntat vertebradora, el premi reconeix empresaris d’èxit. El primer va ser per a l’enginyer basc Enrique de Sendagorta (lliurat a Madrid); el segon, per al cavista Josep Ferrer Sala (lliurat a Deusto); el tercer, per a l’industrial de l’automòbil José Antolín (lliurat a Burgos), i el quart, votat l’abril del 2017 per un jurat presidit per Antonio Garrigues Walker, per a Mariano Puig, que no es va estar de demanar des del principi que el volia rebre a Barcelona.

S’ha complert el seu desig, i ahir, enmig d’un llarg aplaudiment de les més de 600 persones presents a l’acte, el segon dels quatre germans Puig -l’hereu, Antonio Puig, va morir el novembre passat- va rebre de mans de Felip VI la medalla amb el rostre de Carles III, fill de Felip V, amb la llegenda “ Al mérito ”, encunyada el 1764 com a reconeixement del bon tracte del rei il·lustrat als amerindis.

Acte sobri de 55 minuts, aplaudiments inclosos. Sala farcida d’empresaris i directius encorbatats de feina, i “ señoras, traje corto ”, segons la invitació. Àmplia presència de fabricants que representen el 15% del PIB -Molins, Uriach, Tous, Gallardo, Pujol (de Ficosa), Esteve, Torres, Vicens, Pont, Miarnau, Bertrand...-, a banda de banca -Oliu, Vilarasau- o serveis -Fontana, Guardans, Rodés-. Ningú del govern català.

Discursos protocol·laris del president del Cercle, Joan Josep Brugera, i de la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo. I Mariano Puig, als digníssims 91 anys, amb veu baixa i serena, va deixar unes gotes de les essències de la saviesa familiar: “El meu pare em va ensenyar que la vida era aprendre a fer, fer, ensenyar a fer, fer fer i deixar fer”. Argument per deixar l’empresa, als anys 50, als seus quatre fills -Antonio, Mariano, José María i Enrique-. Van entendre que el perfum dura més que la moda i en dècades van sumar Carolina Herrera, Nina Ricci, Jean Pol Gaultier... i tot allò que no t’imagines que és Puig quan veus els anuncis del Nadal.

Felip VI s’hi va adaptar. “ Por fin ”, va començar, per treure ferro al retard del lliurament, decidit fa dos anys. I una hàbil improvisada referència al Mobile: “El món mira avui a Barcelona pel Mobile, i algú que és de Barcelona mirava al món com a empresari”.

Deia Vicens Vives que la indústria catalana comença per transformar el seu entorn natural. El 1939, en època de racionament, Antonio Puig va destil·lar espígol, sàlvia i farigola i va crear la llegendària Lavanda Puig. Colònia fresca de fragància de poques hores. Després vindrien els elixirs de llarga durada. Avui un de cada 10 perfums que es venen al món són Puig.