Els marges, sota sospita: nou xoc entre govern i empreses

MadridEls preus pugen. Els salaris, no tant. I els marges empresarials, depèn d'aquí es pregunti, la resposta és una o altra. A mesura que la inflació escalava en els dos últims anys, fins a arribar als dos dígits (al juny es va trencar la barrera del 10%), un dels grans temors era que s'obrís la capsa de Pandora de l'efecte de segona ronda: quan es retroalimenten l'augment de sous i el dels preus.

Però els organismes supervisors han constatat que, per ara, això no ha passat: els salaris s'han mantingut moderats i han recollit increments molt per sota de la inflació. El 2022 va acabar amb un increment salarial mitjà als convenis d'un 2,8%, mentre que la inflació mitjana general es va situar al 8,4%.

Descartada l'opció que els sous estiguin pressionant a l'alça, sindicats com CCOO o la UGT i també alguns membres del govern espanyol han posat la lupa damunt els marges empresarials. Sospiten que els pugen perquè les empreses no només han traslladat tots els costos, sinó que han anat més enllà. "Els salaris no són els culpables, sinó les víctimes de la inflació (...) No es pot consentir que una minoria estigui aprofitant la crisi per augmentar els seus beneficis (...) Hem de retallar els marges de beneficis pel bé comú", deia la ministra de Treball, Yolanda Díaz, l'estiu passat.

Afirmacions com aquesta han estat l'avantsala d'un estira-i-arronsa entre una bona part de l'executiu de Pedro Sánchez i la patronal CEOE, i d'algunes companyies, especialment les energètiques, el sector bancari i les que es dediquen a la distribució. "Capitalista despietat", li va dir la ministra de Drets Socials i secretària general d'Unides Podem, Ione Belarra, al president de Mercadona, Joan Roig.

Alguns dubtes continuen damunt la taula: ¿els marges estan al darrere de l'espiral inflacionista? ¿Han augmentat molt? ¿S'estan veient bé? ¿És possible fer-ho?

Com s'han comportat les empreses?

Per mirar de resoldre-ho, el ministeri d'Economia ha fet un pas endavant. La ministra Nadia Calviño (PSOE) ha anunciat la creació d'un observatori dels marges empresarials. "Servirà per aconseguir més transparència i qualitat d'informació en un àmbit que és fonamental a l'hora de prendre decisions de política econòmica", va defensar aquesta setmana.

Fonts del ministeri d'Economia expliquen que la intenció és posar-lo en marxa de "manera immediata". També insisteixen que es tracta de "clarificar conceptes" i posar a l'abast informació detallada dels diferents sectors. El cert és que hi ha força consens entre els experts econòmics en què hi ha un buit estadístic a l'hora d'obtenir informació sobre els marges.

La proposta implica recollir dades tant de l'Agència Tributària, com de la Seguretat Social i l'Institut Nacional d'Estadística (INE), però també d'organismes com el Banc d'Espanya que, de fet, ja ha publicat algunes anàlisis sobre la qüestió.

En el cas de l'ens supervisor, a finals del 2022, detectava que els marges s'estaven comportant de manera heterogènia: no tots els sectors registraven creixements del marge empresarial ni creixements desproporcionats. A ulls del Banc d'Espanya, hi ha hagut un "pacte de rendes implícit": els treballadors perden poder adquisitiu, però les empreses mantenen la moderació a l'hora de traslladar els costos als productes finals. Fonts pròximes al Banc d'Espanya valoren positivament la mesura. "Ens sembla important recollir informació sobre com mesurar els marges empresarials, amb les virtuts i els defectes dels sistemes que s'utilitzen actualment", apunten a l'ARA. "Si fos tan senzill d'aconseguir [la informació], no caldria fer un observatori", afegeixen fonts de l'Agència Tributària.

Si ens fixem en el sector de la refineria, el marge empresarial, l'últim trimestre de l'any passat, va ser del 10% sobre les vendes totals, és a dir, de 1.564 milions d'euros. Això és el resultat de restar les compres i els salaris de les vendes totals. De fet, des de la cartera d'Economia, fins ara han destacat que excepte la refineria, on els marges sí que "han crescut molt", en la majoria dels sectors els nivells se situaven "pròxims a abans de la pandèmia".

Rebuig de la patronal i aplaudiments dels sindicats

La mesura, encara per aterrar i materialitzar, ja té detractors. La patronal espanyola CEOE ha carregat contra la idea de Calviño perquè és "intervencionista". "Si el que està passant és que estem entrant en una política intervencionista sobre la feina d'una empresa, que ens ho expliquin", va dir el president de la patronal, Antonio Garamendi. "Les empreses han de guanyar diners", va afegir.

Per contra, la idea de Calviño recull el guant dels sindicats, que fa temps que denuncien que l'alça dels preus és fruit dels marges empresarials. "L'observatori pot ser útil si aporta informació oficial que ens serveixi per negociar els convenis", apunta el responsable del gabinet econòmic de CCOO, Carlos Martín, en una conversa amb aquest diari, i posa d'exemple el cas francès, on es faran públics els marges de benefici dels agricultors, els productors i les distribuïdores.