El 2017 marca l’inici d’una època d’empobriment de les pensions

MadridA partir d’aquest any, la corba fa baixada i no s’atura. Les pensions perden poder adquisitiu des del gener, després de tres anys de guanyar-ne, i diversos factors en perpetuaran la caiguda. No és només la inflació catapultada per l’augment dels preus de la llum, els combustibles i les verdures el que resta força a la capacitat de compra dels pensionistes. També s’hi afegeixen les últimes reformes del sistema, a més dels problemes estructurals, com el dèficit de la Seguretat Social, la baixa ocupació i l’envelliment. Tot això provocarà que, en funció de l’optimisme dels calculadors, les pensions perdin entre un 7% i un 20% de poder adquisitiu els pròxims anys.

El desembre ja va ser un avís. L’índex de preus de consum (IPC) va tancar l’últim mes del 2016 amb un increment d’un 1,5%. Però s’havia mantingut en negatiu bona part de l’any, tot i que va acabar amb un cert guany per a les pensions, que van créixer un 0,25%. Però aquest gener la inflació ja es va disparar fins al 3% i tot apunta que es mantindrà els pròxims anys al voltant del 2%. I això provocarà la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions.

La pujada mínima

La llei fixa l’augment en un 0,25%

Per què les pensions no creixen més d’un 0,25%? El motiu s’anomena índex de revalorització de les pensions (IRP). El govern de Mariano Rajoy va aprovar el 26 de desembre del 2013 aquesta mesura en el marc de la reforma del sistema que va entrar en vigor el 2014. Des d’aleshores han deixat de revaloritzar-se anualment en funció dels preus -durant la crisi van arribar a congelar-se- i passen a actualitzar-se un mínim del 0,25% anual i un màxim (si el dèficit del sistema ho permet) de l’IPC més un 0,5%. Per tant, i amb els càlculs de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), si es projecta un escenari en què en els pròxims cinc anys la inflació es manté en un 1,8%, les pensions perdran un 7% de poder adquisitiu. Fonts de l’Airef aclareixen que entre el 2013 i el 2016 hi ha un guany de poder adquisitiu que es va acumulant (la línia blava del gràfic), i que el 2017 encara no es perd si es compara amb el 2013, però sí si es fa amb el 2016. És l’inici d’una tendència. “Si ho projectem una dècada, la pèrdua podria ser d’un 18%”, diu l’expert en pensions José Antonio Herce.

Més feina, mateixa pensió

La base dels nous pensionistes es calcula a 25 anys i no a 15

Encara hi ha una reforma anterior que devalua les noves pensions d’entrada. És la que es va aprovar el 2011, per la qual es tenen en compte més anys per calcular les noves prestacions. Com explica Herce, des d’aleshores “la base reguladora sobre la qual es calcula la pensió creix a un ritme d’un any cada any, i el 2022 haurà passat de 15 a 25 anys”. D’aquesta manera, com que cada vegada s’afegeixen més anys per calcular el que es rebrà, la cotització baixa i la pensió també ho fa. Amb aquesta reforma també es va allargar progressivament l’edat de jubilació legal, fins arribar als 67 el 2027. Tot això provoca que la taxa de substitució (la relació entre el salari mitjà i la pensió mitjana) també deixi d’augmentar. “Les pensions no deixaran de pagar-se, però substituiran un 50% del salari en comptes d’un 80%”, diu Herce. Carlos Bravo, secretari de protecció social i polítiques públiques de CCOO, vol recordar als que argumenten que la caiguda d’aquesta taxa és inevitable perquè a Espanya és de les més altes d’Europa que “el salari mitjà espanyol també és més baix i, per tant, es cobreix més percentatge del sou”. Bravo assegura que cal tornar a revaloritzar les pensions amb l’IPC i que la pèrdua de poder adquisitiu no és inevitable: “La pressió demogràfica es viurà fins que passi la generació del baby boom, després s’estabilitzarà, i hi ha alternatives”.

L’esperança de vida

Com més augmenti, més s’estancaran les pensions

El tercer motiu és el factor de sostenibilitat. Entrarà en vigor el 2019 i estableix una sèrie de mesures correctores que miren d’aconseguir que la Seguretat Social redueixi -o no dispari- la seva despesa en pensions en un context de dèficit històric (l’Airef sosté que durant el pròxim lustre el dèficit de la Seguretat Social no baixarà de l’1,5% del PIB, uns 15.000 milions l’any). I què provoca el factor de sostenibilitat? La llei del 2014 el defineix com “un instrument automàtic que vincula l’import de la jubilació a l’evolució de l’esperança de vida dels pensionistes ajustant les quantitats que percebran aquells que es jubilin en condicions similars en moments temporals diferents”. Aquest mecanisme, doncs, s’aplicarà a les noves pensions, no a les que estan vigents. La pèrdua, per tant, és doble: els que ja tenen pensió perdran poder de compra, i els que començaran a cobrar-ne rebran “menys del que podrien haver cobrat”, apunta Herce.

Falta d’alternatives

No hi ha cap proposta sobre la taula que aturi l’empobriment

La majoria d’experts, i fins i tot l’oposició, han reafirmat la necessitat d’aplicar totes aquestes mesures (excepte l’IRP) per garantir el futur del sistema en un context en què Espanya porta camí de duplicar els jubilats el 2050 i amb una Seguretat Social que ha passat del superàvit d’abans de la crisi a tenir dèficit estructural. La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, situa el desviament del 2016 en un 1,7% del PIB. A més, amb dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), la velocitat a la qual creixen els ingressos (2,8%) és inferior a la de la despesa (3,4%), que no només està provocada per l’envelliment de la població. Com apunta Bravo, durant la crisi s’han pagat amb fons de la Seguretat Social partides com els incentius a la contractació. A més, les jubilacions anticipades no han deixat de créixer des del 2013.

Amb aquest context, hi ha diverses propostes sobre la taula: pagar les pensions amb impostos, endeutar-se més, complementar-les amb estalvi privat, allargar l’edat de jubilació, estimular la feina dels més grans de 65 anys o eliminar el topall de les cotitzacions. Unes mesures que tenen un clar impacte en la reducció del forat del sistema però que, a la pràctica, no concreten com posar fre a la baixada que s’ha iniciat aquest 2017.