Com es pot manipular el preu de la llum?

BarcelonaDimarts, 7 de maig, 21 hores. El Liverpool s’enfronta al Barça en les semifinals de la Champions. El consum elèctric es dispara, però alguna cosa passa, perquè el preu del megawatt hora bat rècords: supera els 11.000 euros, quan el que és habitual es que es mogui al voltant dels 50. Una disfunció del mercat que està investigant la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) però que en principi no tindrà pràcticament afectació en el rebut dels consumidors.

Però de vegades sí que hi ha repercussió. Competència ja ha investigat i ha imposat sancions per alteracions del mercat elèctric. Però per saber com es pot alterar el mercat i fer pujar els preus artificialment s’ha de conèixer com funciona aquest mercat. S’ha de partir de la base que l’electricitat és un producte que es produeix i es consumeix a l’instant, amb la necessitat de garantir sempre el subministrament.

Un altre aspecte a tenir en compte, i que afecta els preus, és el mix de generació. L’energia nuclear no es pot encendre i apagar, està sempre produint, menys quan una central està en recàrrega o fent feines de manteniment. Les renovables, molt barates, depenen de factors externs, com les pluges o el vent. En canvi, les centrals tèrmiques -inclosos els cicles combinats de gas- es poden encendre i apagar en poc temps segons les necessitats de la demanda, però la seva producció és més cara.

Per entendre les possibles manipulacions del mercat cal veure com es formen els preus. L’operador Omie (operador del mercat ibèric d’electricitat), conegut com a pool, rep fins a les 12 hores de part de les comercialitzadores la demanda d’energia que necessitaran l’endemà hora a hora. I les empreses generadores presenten les seves ofertes també hora a hora. De l’encreuament de demanda i oferta en surt el preu del dia següent. Com que aquest preu s’ha fet basant-se en unes previsions, el mateix dia hi ha un altre mercat, l’intradiari, en el qual els agents poden seguir comprant i venent segons les seves necessitats. I encara hi ha altres mercats secundaris i terciaris per acabar de fer els ajustaments.

La clau és com es forma el preu. El que es paga per cada MWh el marca l’última oferta que entra al mercat. Això sí, amb un ordre d’entrada de la producció segons les tecnologies. Així, primer entra la nuclear i les renovables, normalment a un preu mínim, després la hidràulica fluent, tot seguit els cicles combinats de gas més eficients, i acaba el procés amb la tecnologia més cara, les tèrmiques de fuel.

Possibles manipulacions

Com que l’última tecnologia a entrar és la que marca el preu per a tota l’electricitat produïda en cada moment, hi pot haver una oferta eòlica a zero euros, però, si en aquell moment entra una tèrmica a 50 euros, aquesta marca el preu per a tota la producció del moment: l’eòlica es cobra a 50 euros, igual que la tèrmica. “És un sistema marginalista, la tecnologia més cara en cada moment és la que marca el preu”, explica Javier Olmos, soci responsable de l’àrea d’energia del despatx RCD.

El sistema és molt similar a tots els mercats europeus, fins i tot la majoria de mercats utilitzen el mateix algoritme per casar la demana i l’oferta.

Aquest sistema fa que el preu de l’electricitat -que té una incidència en el rebut de la llum que frega el 40%- depengui moltes vegades del vent o la pluja, però, a més, hi ha un supervisor que evita possibles manipulacions com, per exemple, no connectar a la xarxa generació barata perquè entrin tecnologies cares que elevin el preu del mercat. Qui se’n fa càrrec és la CNMC.

Aquest organisme, que presideix José María Marín Quemada, ja ha sancionat elèctriques per possibles manipulacions. Recentment la CNMC va multar les generadores de Naturgy (l’antiga Gas Natural) i Endesa per haver intentat vendre electricitat a un preu tan elevat de determinats cicles combinats, entre l’octubre del 2016 i el gener del 2017, que la seva producció no entrava en el mercat. Però després, en el denominat procés de restriccions tècniques, que gestiona Red Eléctrica i no Omie i que consisteix en adequar la generació d’electricitat programada en les sessions gestionades pel pool als requisits de qualitat, fiabilitat i seguretat del sistema elèctric, aquestes centrals havien d’aportar producció per cobrir la demanda a un preu superior al normal, en benefici de les mateixes elèctriques. La sanció a Naturgy és de 19,5 milions, i la d’Endesa, de 5,8 milions. Les dues empreses ja han anunciat recursos a l’Audiència Nacional.

Però el precedent més important és el d’Iberdrola, multada amb 25 milions d’euros per haver rebaixat la producció de les centrals hidroelèctriques del Tajo, el Duero i el Sil el novembre i el desembre del 2013 per tal que entressin tecnologies més cares. La multa, imposada el 2015, encara està pendent de la resolució de l’Audiència Nacional. El cas es va produir durant una forta pujada del preu elèctric denominada el tarifazo.