Mango i Volkswagen abandonen la Cambra d'Espanya

L'empresa de moda prefereix "centrar-se en altres coses"

Isak Andic, tercer per la dreta, durant la presentació de la Cambra d'Espanya, l'any 2013
àlex Font Manté
19/10/2017
2 min

BarcelonaLa Cambra d’Espanya, institució nascuda el 2013 per impuls del govern central, ha perdut un dels seus socis fundadors. Mango, la companyia catalana de moda, ha deixat de ser-ne membre en considerar que la seva presència en aquesta institució “era una pèrdua de temps”, segons han explicat a l’ARA fonts coneixedores de la decisió de la companyia.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Fonts de la companyia fundada per Isak Andic han confirmat a aquest diari la decisió d’abandonar la Cambra perquè preferien “centrar-se en altres coses”. El mateix ha succeït amb Volkswagen Espanya, empresa que també ha optat per deixar aquesta institució.

Mango era membre del ple de la Cambra, que lidera el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet. La companyia de moda estava representada per Miguel de la Capilla Brustenga, director de control intern i membre del consell executiu de Mango. Així constava a l’informe de govern corporatiu de la Cambra d’Espanya relatiu al 2015. Però en el mateix informe del 2016, publicat recentment, la companyia ja no apareix com a membre del ple.

El mateix succeeix amb Volkswagen Espanya, empresa que, com Mango, també ha deixat d’ocupar una cadira al ple de la institució. La persona que la representava, Ramón Paredes, ja no forma part del ple com a vocal, sinó com a vocal col·laborador. És a dir, que no té dret a vot en les qüestions que s'hi debaten, segons va explicar una portaveu de la Cambra d'Espanya.

Com que Volkswagen ja no forma part del ple de la Cambra, això significa que Seat, la primera empresa automobilística (i una de les principals empreses industrials de l’Estat), ja no té dret a vot en aquesta institució.

Entre els integrants de la Cambra hi ha bancs com CaixaBank, el Sabadell, el BBVA o el Santander, constructores com ACS o FCC o empreses de distribució com El Corte Inglés o Mercadona, farmacèutiques com Almirall o editorials com Planeta. Un dels vicepresidents de la institució és Miquel Valls, que al seu torn també presideix la Cambra de Barcelona.

L’objectiu

En el seu moment, el naixement de la Cambra d’Espanya es va entendre com l’intent, per part del govern espanyol, de tenir uns interlocutors empresarials més afins. Josep Lluís Bonet ha anat fins i tot a mítings del Partit Popular. A més, un parell d’anys abans de la fundació d’aquesta Cambra també havia nascut el Consejo Empresarial para la Competitividad (CEC), que també estava integrat per grans corporacions i es dedicava a predicar les bondats de l’economia espanyola. El CEC, però, es va dissoldre a principis del 2017 per la falta d’interès dels seus socis.

Una institució amb quatre anys de vida

El 2013 el govern espanyol va decidir dissoldre el Consejo Superior de Cámaras de Comercio, que integrava les cambres de l’Estat, i substituir-lo per la nova Cambra d’Espanya, amb presència directa de les grans empreses. Segons va dir aleshores la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, l’objectiu era ajudar en la sortida a l’exterior de les empreses espanyoles i obrir la porta dels mercats internacionals a les petites i mitjanes empreses. Les pimes, però, no tenen presència ni al ple ni al comitè executiu de la Cambra d’Espanya.

----

Aquesta notícia ha estat actualitzada per precisar que Seat sí que participa en el ple de la Cambra d'Espanya, però com a vocal col·laborador i sense tenir-hi dret a vot.

stats