El Primer de Maig reclama pujar sous davant la inflació desbocada
Els sindicats centren els dards contra la patronal i exigeixen protegir el poder adquisitiu dels treballadors
Barcelona / MadridPer primer cop en una dècada, en la manifestació del Primer de Maig d'aquest diumenge no s'hi han sentit càntics per la derogació de la reforma laboral. La protesta del Dia Internacional dels Treballadors ha tornat a la normalitat després de dos anys de pandèmia i aquest cop el principal reclam ha sigut la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors en un escenari en què la inflació no para de créixer mentre els sous es mantenen iguals. Prop de 2.200 persones, segons la Guàrdia Urbana –més de 8.000 persones segons els sindicats organitzadors, CCOO i la UGT–, s'han concentrat a la plaça Urquinaona de Barcelona i han seguit una marxa per la Via Laietana (amb una aturada a la seu de Foment del Treball, on les organitzacions joves han escenificat una crema de contractes temporals).
"Les empreses estan aplicant la barra lliure amb la pujada de preus i el cas més insultant és el de Repsol", ha criticat Camil Ros, el secretari general de la UGT a Catalunya. El sindicalista ha exigit a la patronal que abandoni el bloqueig en la pujada de sous a través dels convenis per ajustar-los a l'increment dels preus dels últims mesos. De fet, ha alertat que si no s'aconsegueix a través de la negociació col·lectiva, els sindicats reivindicaran que les revisions salarials estiguin indexades a l'IPC per llei, tot i que aquesta no és l'opció desitjada per les organitzacions.
El missatge del dirigent de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, ha anat en la mateixa direcció. "Aquesta és una crisi que no hem provocat nosaltres, sinó les empreses energètiques a través de l'especulació oligopolística", ha reblat el sindicalista. En aquest sentit, ha lamentat que per al 27% de catalans en risc de pobresa és impossible fer front a una pujada dels preus de gairebé el 9% i ha exigit que la renda garantida i altres ajudes d'urgències arribin als que ho necessiten ara mateix.
La protesta no ha carregat gaires dards contra el govern espanyol i ha celebrat els 13 acords laborals del diàleg social d'aquest últim any com l'increment del salari mínim interprofessional (SMI) a 1.000 euros, la llei rider i la del teletreball, els ERTO o la nova reforma laboral, amb el posterior increment dels contractes indefinits. "Aquest és un acord fonamental que canviarà la cultura del món del treball des dels anys 80. La temporalitat és cosa del passat", ha defensat Pacheco. Ros també ha assegurat que amb aquestes negociacions el sindicalisme ha demostrat que "el camí gradual cap al tot" és possible.
A Madrid, unes 50.000 persones, segons les primeres xifres oficials, han marxat per la Gran Via amb un missatge clar dirigit a les patronals: "Augmentar els salaris, contenir els costos, més igualtat". "No cedirem davant l'actitud de boicot de les organitzacions empresarials per acordar un nou AENC [Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva] que ha de servir per garantir el poder adquisitiu dels salaris, aquest any i els dos pròxims", ha dit el secretari general de CCOO, Unai Sordo, a l'inici de la manifestació convocada per CCOO i la UGT, que ha comptat amb la presència de diferents membres del govern espanyol, entre els quals la ministra de Treball, Yolanda Díaz.
Els sindicats han arribat a un Primer de Maig en què la negociació per a un nou AENC està bloquejada. Aquest AENC –caducat des del 2020– ha de recollir, entre altres coses, la revisió salarial que ha de servir de guia per a les negociacions col·lectives, que ara estan registrant uns augments de poc més del 2%, molt per sota de l'increment dels preus dels últims mesos. De fet, és aquesta crisi dels preus, alimentada sobretot per l'alça dels productes energètics que la guerra a Ucraïna ha accelerat, el que ha eclipsat el context d'un Primer de Maig al qual els treballadors han arribat sense haver-se recuperat del tot de la crisi provocada per la pandèmia. "Les organitzacions sindicals impulsarem un procés de mobilització creixent al voltant de la negociació dels convenis col·lectius", ha avisat Sordo.
La ministra Díaz també ha tret pit de les últimes victòries laborals i ha reivindicat que "és el primer cop" que els treballadors surten als carrers d'Espanya "dient que sí que s'ha millorat la seva vida". "És un orgull", ha sostingut el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. "Estem canviant el rostre dels drets dels nostres treballadors, però encara queda molt per fer", ha dit Álvarez. Ara bé, aquesta tendència sembla que s'ha desaccelerat, sobretot per la fredor entre sindicats i empresaris, i un símptoma és precisament el bloqueig per revisar els salaris, però també per reformar el sistema de cotització dels autònoms.
L'estatut del segle XXI
Díaz ha aprofitat l'avinentesa per anunciar que aquesta setmana convocarà els agents socials per començar a negociar l'Estatut dels Treballadors del segle XXI per "canviar la realitat de dalt a baix, davant el vell estatut del segle XX, que té aires autoritaris". L'objectiu és adaptar la norma magna que protegeix els treballadors a les noves realitats laborals, com les plataformes digitals. Aquesta és una mesura que es recull en l'acord de govern entre Unides Podem i el PSOE.
A més, la ministra de Treball i vicepresidenta segona del govern espanyol també ha anunciat que d'aquí poques setmanes es convocarà la taula de negociació per millorar la llei de participació institucional i el paper dels agents socials en el marc del diàleg social.