Els gairebé 40.000 milions d’euros que rebrà França en el marc del programa Next Generation EU s’utilitzaran per finançar una part del propi pla de recuperació del govern, batejat amb el nom de France Relance i xifrat en 100.000 milions d’euros, amb el qual s’espera reactivar l’economia en un període de dos anys. Si bé la majoria dels projectes que es finançaven abans de la crisi sanitària es tramitaven des dels consells regionals, els fons els gestionaran 30 sotsprefectes (alts funcionaris formats a l’Escola Nacional d’Administració), sota l’autoritat dels prefectes de regió, nomenats per aquesta missió durant dos anys. Des del ministeri d’Economia s’encarregaran “d’avaluar les necessitats, de triar els projectes als quals donar suport i de verificar que s’abonen els diners com més aviat millor”. Una feina que faran amb els electes parlamentaris -pel seu coneixement dels diferents territoris-, supervisada per diversos consells de control i direcció presidits pel primer ministre i el ministre d’Economia.
Madrid pren el control dels ajuts europeus
La Generalitat reclama tenir un paper més decisiu en la gestió dels fons antipandèmia
MadridAmb l’activitat econòmica enfonsada per la pandèmia, Espanya es mira els fons europeus com el salvavides per remuntar l’economia. A l’Estat li pertoquen 140.000 milions d’euros, dels quals 72.000 són ajudes directes. El govern espanyol ha mobilitzat tots els seus ministeris per començar a posar fil a l’agulla i concretar com es gastaran els diners a través de dos programes, React-EU i el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència.
Que Espanya sigui capaç d’absorbir i aprofitar totes les ajudes és un repte enorme -sovint un percentatge elevat dels fons estructurals i de cohesió es queden sense gastar-, però l’executiu de Pedro Sánchez no vol deixar en mans de les comunitats autònomes la gestió dels fons. La Moncloa serà l’epicentre de les decisions, tot i que tots els ministeris estaran implicats en la gestió dels diners i les preses de decisió dels projectes que seran subvencionats.
La Moncloa ha creat una comissió que actuarà com a direcció política pels fons antipandèmia que estarà dirigida pel president del govern espanyol. En l’organigrama creat, per sota d’aquesta comissió hi haurà un comitè tècnic codirigit pel ministeri d’Hisenda i el departament econòmic de la Moncloa. També s’ha impulsat una conferència sectorial amb els titulars econòmics de les comunitats autònomes.
Tot passa per Madrid
En resum: pràcticament tot passarà per Madrid. Les comunitats autònomes, acostumades a gestionar altres fons europeus regionals, s’hauran de conformar en executar projectes. Els governs autonòmics només podran gestionar directament els 10.000 milions d’euros del programa React-EU (1.706 per a Catalunya), destinats a projectes de matèries que són competència autonòmica, com Salut i Educació. Però fins i tot aquests fons estaran tutoritzats per Madrid perquè formaran part d’un pla estatal. L’administració central ho supervisarà tot i les comunitats autònomes hauran de retre comptes per justificar l’ús de les ajudes.
La Generalitat reclama a l’executiu de Pedro Sánchez més poder de decisió. “El que reivindiquem és la màxima autoria de gestió entenent que la realitat a Catalunya no té per què ser la mateixa que la de Cantàbria, Extremadura o qualsevol altra comunitat autònoma”, subratlla a l’ARA el secretari general de Vicepresidència i d’Economia del Govern, Albert Castellanos.
Segons el número dos d’Economia, “avui dia no tenim garantit que tinguem el màxim de marge de decisió en la transferència de recursos” del fons antipandèmia europeu. També el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, criticava fa uns dies que la Generalitat “ha quedat apartada del procés d’identificació, canalització i decisió dels fons europeus” malgrat ser “l’administració més pròxima”. Segons ell, això demostra “fins a quin punt no tenir sobirania econòmica limita el creixement econòmic”.
El govern espanyol justifica aquesta centralització en la gestió dels fons assegurant que cal un “seguiment exhaustiu” perquè Brussel·les, al seu torn, serà molt estricte amb la supervisió dels diners. Així -assegura l’executiu- si una comunitat autònoma no és capaç d’absorbir tots els diners o no executa correctament les ajudes, la Comissió Europea podria tancar l’aixeta de les ajudes a Espanya. “Els diners van subjectes al compliment de les fites, i això s’aplica a tothom”, diuen des de la Moncloa.
L’executiu de Pedro Sánchez encara ha de concretar molts aspectes dels programes i del repartiment, però ja ha avançat que una part important de les subvencions anirà a parar a projectes estratègics de recuperació i transformació econòmica (PERTE). La idea és invertir en projectes que comptin amb finançament públic i privat i amb especial èmfasi en la transició ecològica i la digitalització. Aquí és on les grans empreses jugaran un paper destacat. La Generalitat també tem que les empreses de l’Íbex acaparin les ajudes, en detriment de les petites i mitjanes empreses. El govern espanyol calcula que un 50% de les ajudes aniran a parar a les comunitats autònomes, però no ha explicat ni ha donat detalls de com es farà. Els governs autonòmics presentaran projectes, com a fet aquesta setmana Catalunya, però serà Madrid -amb la intervenció dels ministeris implicats- qui tingui l’última paraula.
Euskadi s’endurà el 10% dels ajuts
El govern basc aspira a aconseguir 5.700 milions d’euros dels fons europeus, al voltant del 10% dels diners que li toquen a Espanya en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, si bé el pes d’Euskadi a Espanya és de poc més del 6%. De fet, el contingent que paga en concepte de matèries no transferides s’ha situat de manera inalterable en el 6,24. Com a justificació a aquest desviament favorable, l’administració basca apunta al pes de la comunitat autònoma i a la seva capacitat de presentar i dur a terme projectes, informa Óskar Bañuelos.
Itàlia rebrà de la UE més de 200.000 milions d’euros entre préstecs i subvencions directes per reactivar l’economia després de la pandèmia. Però la gestió d’aquests fons va provocar una crisi de govern que va desembocar en la dimissió del primer ministre a finals de gener.
L’executiu liderat per Giuseppe Conte va aprovar a la tornada de Nadal un ambiciós pla que havia d’estar gestionat per un comitè de 300 experts coordinats per sis gerents. No obstant això, l’última paraula requeia en el mateix Conte; el ministre de Desenvolupament Econòmic i membre del M5E, i el titular d’Economia, representant del PD. La proposta excloïa les altres forces parlamentàries, inclosa Itàlia Viva, el partit de Matteo Renzi, que va abandonar la coalició i va precipitar la caiguda de l’executiu.
El text que finalment Roma va enviar a Brussel·les deixa oberta la qüestió i apunta que el govern presentarà més endavant al Parlament un “model de governança” per als projectes italians que aspiren als fons.
