Els Madoff catalans i espanyols
Milers d'inversors s'han vist afectats també a Espanya per fraus i estafes durant els últims 50 anys
La mort dimecres, mentre complia una pena de presó, de Bernie Madoff, el més gran estafador sorgit de Wall Street, fa reviure els grans fraus i estafes financeres que s'han produït a Catalunya i Espanya, i les penes que han rebut els seus protagonistes. Madoff, abandonat per la seva pròpia família, va traspassar sense haver sortit de la presó, després de ser condemnat a 150 anys per haver estafat més de 50.000 milions d'euros.
L'estafa piramidal de Madoff també es va replicar aquí. El 2017 va ser condemnat per l'Audiència Nacional a tretze anys de presó el denominat Madoff espanyol, Germán Cardona Soler, per una macroestafa piramidal de 350 milions d'euros que va afectar 180.000 persones d'un centenar de països. Seguia l'esquema Ponzi, l'estafa piramidal de Madoff, de captar diners i retribuir amb les aportacions dels nous inversors els mes antics, fins que el volum és tan alt que no es pot pagar.
Matesa i Sofico
Quan el franquisme s'acostava a la seva fi va destacar un cas, Matesa. La falsa venda de telers d'exportació per part d'aquesta empresa per cobrar només els crèdits a l'exportació va provocar un forat de gairebé 10.000 milions de les antigues pessetes i va arrossegar el Banc de Crèdit Industrial. Joan Vilà Reyes, principal accionista de l'empresa, va estar sis anys en presó preventiva, però no va complir la pena de 223 anys imposada, perquè va ser indultat el desembre del 1975 pel llavors recent proclamat rei Joan Carles.
A la mateixa època es va fer famós un cavallet de mar. Era el símbol de Sofico, un grup que captava diners de petits inversors als quals prometia una rendibilitat del 12%. Sofico tenia en el seu consell importants figures del franquisme, però la direcció executiva la duien Eugenio Peydró Salmerón, el director general, i el seu fill. Va suspendre pagaments i va deixar un forat de més de 5.000 milions de pessetes. El judici, tretze anys després, va acabar amb una condemna de nou anys per a Peydró i de dos anys per al seu fill, però el condemnat principal va morir molt poc després.
Mario Conde, el banquer del 'pelotazo'
Mario Conde és, potser, el màxim exponent del que es va dir la cultura del pelotazo. El seu gran negoci, amb el seu soci Juan Abelló, va ser la venda d'Antibióticos. Uns guanys que va destinar a assaltar Banesto, del qual primer va ser vicepresident i després president. Però el 1993, el Dia dels Innocents, el Banc d'Espanya, governat llavors per Luis Ángel Rojo, va intervenir l'entitat. El forat es va calcular en uns 400.000 milions de pessetes, i Conde va ser jutjat per dos casos. En l'anomenat Argentia Trust va ser condemnat per apropiació indeguda de 600 milions de pessetes i falsedat a poc més de quatre anys de presó. Pel cas Banesto, va ser condemnat per l'Audiència Nacional a catorze anys per estafa i apropiació indeguda i a tornar 7.200 milions de pessetes a Banesto. El Suprem va elevar la pena a vint anys i Conde va passar per la presó, però no va arribar a complir la meitat de la pena gràcies als beneficis penitenciaris.
L'empresari model: Javier de la Rosa
El català Javier de la Rosa va coincidir amb Mario Conde uns dies a la presó. De la Rosa va ser el representant de KIO a Espanya i durant els anys 80 i començament dels 90 va estar al centre de múltiples operacions, com la compra de les papereres Inpacsa o Torras o la fusió d'ERT i Cros per crear Ercros, empresa que va acabant fent una enorme suspensió de pagaments. Si als 80 estava a les pàgines econòmiques dels diaris, a partir del 1994 va estar al centre de les dels tribunals. Kuwait el va acusar d'apropiar-se dels seus fons. El cas va ser jutjat a Londres i a l'Audiència Nacional.
El llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va qualificar De la Rosa d'empresari model quan va salvar el projecte del parc recreatiu de Salou i Vila-seca, ara Port Aventura. Però l'operació va donar nom a un llarg procediment judicial, el cas Grand Tibidabo. De la Rosa, l'octubre del 1994, va entrar en presó preventiva –i es va fer famosa la seva foto en una cel·la de la Model menjant un entrepà–. La sentència va arribar molt després, l'any 2008: tres anys de presó per apropiació indeguda de 68 milions d'euros.
En els procediments contra de la Rosa hi van aparèixer altres figures conegudes, com Manuel Prado i Colón de Carvajal, amic del rei emèrit Joan Carles. I el pare de De la Rosa, Antonio, ja va protagonitzar el primer gran escàndol de la Catalunya postfranquista. Era secretari de la Zona Franca quan es va produir un desfalc amb la compra i venda de terrenys inexistents. En el judici es va demostrar que l'apropiació de diners de l'erari públic rondava els 1.230 milions de pessetes. Antonio de la Rosa va fugir i el seu fill va dir que havia mort, però quan el cas va prescriure va tornar a Catalunya, on va viure fins que va morir realment.
L'escàndol d'Afinsa i Fórum Filatélico
Francisco Briones, expresident de Fórum Filatélico, va ser condemnat pel Tribunal Suprem a onze anys de presó. Va ser el primer gran escàndol espanyol del segle XXI. La intervenció de Fórum Filatélico i Afinsa es va produir el 9 de maig del 2006 i va afectar 460.000 clients, que havien invertit en les dues empreses uns 6.200 milions d'euros, dels quals només en podran recuperar uns 2.300 milions. El Suprem va dictaminar, a més, que l'Estat no tenia responsabilitat patrimonial i, per tant, no havia d'indemnitzar els afectats.
Rato, condemnat per les 'black' i absolt per Bankia
Rodrigo Rato també ha passat pels jutjats i la presó. Però encara no fa sis mesos va quedar absolt –juntament amb 33 acusats més– per l'Audiència Nacional del cas de la sortida a borsa de Bankia. El banc, però, va haver de ser rescatat i va fer un forat a molts inversors. Fins a 347.388 particulars van comprar títols de Bankia, per un valor total de 3.300 milions d’euros. Aquella inversió va ser desastrosa: cal recordar que les accions van començar fregant els 180 euros l’any 2011 i van caure fins als pocs més de dos euros. Actualment, un títol de Bankia val poc més d’un euro. Rato, però, no va sortir indemne del cas de les targetes black, per apropiació indeguda, i va ser condemnat a quatre anys de presó. I encara té pendent un procediment judicial per presumpte blanqueig de capital i elusió fiscal pel delicte de corrupció en els negocis arran del presumpte cobrament de més de 835.000 euros en comissions irregulars de les campanyes publicitàries de Bankia.
El 'Madoff català'
Un esquema Ponzi és el sistema que va utilitzar Antonio Mas, conegut com el Madoff català. Ell mateix es va autodenunciar als Mossos d'Esquadra el 2017 per una presumpta estafa de fins a 300 milions d'euros a milers d'inversors, als quals prometia un 12% de benefici si invertien a la seva societat, Publiolimpia. Darrere no hi havia res i, quan ja no va poder més, va confessar i va reconèixer que s'havia "tirat a una piscina sense aigua".