Per què la Xina està en crisi?
La gran economia asiàtica travessa un dels seus pitjors moments en quatre dècades
El 2004, quan l'economia xinesa va sorgir com una força global, un grup d'investigadors van començar a fer enquestes a escala nacional en què se'ls preguntava als xinesos si, des del punt de vista econòmic, estaven millor que fa cinc anys. El percentatge dels que se sentien més adinerats va augmentar quan se'ls va enquestar cinc anys després, i es va tornar a incrementar el 2014, moment en què va arribar a un màxim del 77%.
Però l'any passat, quan se'ls va fer la mateixa pregunta, la xifra dels que estaven millor econòmicament va baixar fins al 39%. Els resultats d'aquesta enquesta exposen una nova realitat: l'economia xinesa s'enfronta a una crisi sense precedents des que es va obrir al món fa més de quatre dècades.
Fa uns anys, Pequín va decidir alliberar la seva economia de la dependència del mercat immobiliari, sector que havia apuntalat els estalvis de les famílies, així com el sector bancari. Ara el sector immobiliari està en crisi. Els promotors van col·lapsar i van deixar enormes deutes, inversions fallides, pisos sense vendre i llocs de treball perduts.
Els consumidors xinesos, per si mateixos propensos a estalviar molt, s'han tornat encara més frugals. Les empreses que van suportar l'impacte paralitzant de les mesures draconianes de la pandèmia han retallat salaris i han reduït les contractacions. Milions de llicenciats universitaris que s'incorporen al mercat laboral s'enfronten a grans dificultats, i la població xinesa ha disminuït durant dos anys seguits. En un país on la majoria de la gent només coneixia el creixement ràpid de l'economia i la millora de les condicions de vida, la confiança s'està erosionant.
El 2006, Sherry Yang va obrir un negoci enfocat a la fabricació de rètols per a botigues, tanques publicitàries i cartells a la província de Sichuan, al sud-oest de la Xina. En pocs anys, les empreses locals feien tantes comandes que Yang tenia 16 empleats i les màquines d'impressió funcionaven les 24 hores del dia. Però el negoci mai no s'ha recuperat del tot de la pandèmia de covid, assegura Yang.
Aquest estiu, l'escassa demanda ha empitjorat; les vendes al juliol van caure un 70% respecte de l'any anterior. Yang explica que sembla que tots els sectors estan en crisi i que ningú no gasta. "Ha estat l'any més difícil des que vam obrir", explica. La despesa dels consumidors, que les autoritats xineses han identificat com un important motor del creixement, continua sent feble a tota l'economia.
Alibaba, la més important empresa xinesa de comerç electrònic, apunta que les vendes del seu negoci nacional de compres en línia es van desplomar un 1% a la primavera. Les vendes a taquilla de les pel·lícules d'estiu a la Xina han caigut gairebé a la meitat respecte de l'any passat. El departament d'Agricultura dels Estats Units pronostica que els xinesos reduiran la compra de carn de porc i optaran per la de boví, que és més barata.
Diverses empreses estrangeres que en el seu dia van entrar a la Xina per aprofitar l'auge econòmic s'entan replegant. El mes passat, la cadena de botigues de bellesa Sephora, filial del grup francès de luxe LVMH, va anunciar una retallada de personal a causa de les “dificultats del mercat”. IBM va anunciar que tanca els dos centres de recerca i desenvolupament al país.
A més, com que els inversors han mostrat inquiets sobre el sistema financer xinès, és improbable que els dies dels grans préstecs per a infraestructures de luxe tornin aviat.
El govern xinès va suspendre l'any passat la publicació de les dades de desocupació juvenil quan la xifra va assolir màxims històrics. Aquest any ha tornat a distribuir la informació, amb una nova metodologia que ha rebaixat les xifres. Per silenciar el debat sobre una crisi econòmica de gran envergadura, les autoritats han advertit als economistes que no estableixin comparacions públiques entre els problemes de la Xina i el col·lapse de la bombolla immobiliària japonesa a la dècada de 1980. Tot i això, el deute xinès és difícil d'ignorar.
"Les conseqüències d'aquesta crisi fiscal són un creixement més baix", va dir Alicia García-Herrero, economista en cap per a la regió Àsia-Pacífic del banc d'inversió Natixis.
La Xina ha pronosticat que la seva economia creixerà al voltant del 5% aquest any, un ritme més gran que el de la majoria de les principals economies, encara que ara això pot estar en dubte. Un augment sense precedents de les exportacions, que inunden el món de vehicles elèctrics, bateries i electrodomèstics, impulsa el creixement econòmic de la Xina. Però l'excés d'oferta resultant també està soscavant la rendibilitat de les indústries manufactureres d'alta tecnologia del país.
A això s'hi suma el fet que per a un gran nombre de joves no hi ha llocs de treball. Al juliol, la taxa d'atur entre els joves de 16 a 24 anys va superar el 17%, davant del 13% del juny.
Winnie Chen es va llicenciar aquest estiu en auditoria a Nanchang, una ciutat del sud-est de la Xina. Es va presentar a les oposicions a funcionari al març, però no va aconseguir feina, en competir amb centenars d'aspirants. Després va començar a buscar feina al sector privat: va enviar missatges a 1.229 empreses en una aplicació de recerca de feina i va sol·licitar 119 llocs en comptabilitat, comerç electrònic, xarxes socials i altres sectors. Després de desenes d'entrevistes, va rebre algunes ofertes, però amb condicions “absurdes”.
En una, el salari inicial era de 380 dòlars al mes. Una altra companyia li va dir que hauria de treballar els dies festius i que no rebria dies lliures a canvi. Li van oferir un lloc de maquilladora, però el va rebutjar en assabentar-se que hauria de treballar en un club nocturn.
“Fa la sensació que ara hi ha massa llicenciats universitaris, massa gent, però molt poques feines”, diu Chen, que assenyala que molts dels seus companys de classe no tenien feina. "L'economia està molt malament".