Les xifres que l'Estat amaga: Espanya només va executar un 16% de la inversió a Catalunya

MADRIDUn 16%. Només 370 milions d'euros sobre els 2.276 milions previstos. És el que l'Estat va executar durant els primers sis mesos de l'any 2023 a Catalunya, tal com es desprèn de l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) corresponent a aquest període, al qual ha tingut accés l'ARA. Tot i que és una execució lleugerament més elevada que la del mateix període del 2022 o la del 2021, quan el govern espanyol va executar un 15,7% i un 13%, respectivament, continua mostrant amb tota la cruesa la crònica manca d'execució de les d'inversions estatals a Catalunya.

Per afegir sal a la ferida, les dades –que el govern central ha volgut ocultar– indiquen que la Comunitat de Madrid torna a liderar el rànquing d'execució pressupostària. Durant els primers sis mesos de l'any 2023 l'Estat ja havia executat el 52,7% de la inversió territorialitzada: 636 milions d'euros executats de 1.207 milions previstos –en termes absoluts, una inversió menor que la prevista per a Catalunya–, tal com es desprèn de l'informe de la IGAE i ha pogut comprovar l'ARA. Pel que fa a les altres de comunitats autònomes, Cantàbria tampoc en surt ben parada, mentre que a la resta de territoris l'execució durant els sis primers mesos del 2023 va oscil·lar entre el 20% i el 40%, de mitjana. Amb tot, aquesta fotografia del conjunt de l'Estat mostra una derivada més de l'anomenat efecte capitalitat de què gaudeix Madrid: més enllà de les infraestructures, la capital espanyola veu disparar-se l'execució pel gruix d'inversió vinculada a fundacions i seus d'organismes que no tenen la resta de territoris. De fet, observant dades acumulades entre el 2015 i el 2021, la comunitat de la capital de l'Estat ha gaudit històricament de nivells d'execució pressupostària superiors al 100% –s'hi invertia més del previst–, mentre que a Catalunya i al conjunt de la resta de comunitats s'hi acumulen dèficits d'inversió.

Estava previst que aquest informe de l'IGAE, corresponent al primer semestre del 2023, és a dir, amb dades fins al 30 de juny, es publiqués el 29 de setembre de l'any passat, tal com es desprèn del calendari de publicacions del mateix organisme. Abans, però, tocava publicar el definitiu del 2022, cosa que no ha acabat passant, ni passarà. El govern espanyol ha decidit deixar de publicar-los, tot i que des del ministeri d'Hisenda han assegurat que les dades "continuaran sent accessibles" i que es faran arribar d'una manera o altra al Congrés dels Diputats, tal com estableix la llei General Pressupostària. A canvi, l'executiu de Pedro Sánchez publicarà un informe anual sobre l'execució de la inversió vinculada al ministeri de Transports, que és el que té més pes.

Què ens diuen les xifres?

El document que publica la IGAE està conformat per diferents partides, que cal sumar i que es recullen en quatre grans carpetes, en què es detalla el crèdit inicial o inversió prevista i les obligacions reconegudes (un terme de comptabilitat que utilitza la IGAE i que equival a l'execució; en el cas d'una obra, per exemple, vol dir que s'ha adjudicat i s'ha certificat la recepció per part del contractista).

És cert que en el capítol de l'execució del pressupost d'organismes autònoms i entitats dependents de l'Administració General de l'Estat –en què, per exemple, s'inclouen el CSIC o la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre– l'execució dels primers sis mesos del 2023 a Catalunya va ser fins i tot superior al pressupost previst per al conjunt d'aquell any –6,8 milions executats de 5,6 milions de crèdit inicial– fruit dels endarreriments d'altres anys o d'inversions que no s'havien previst. Ara bé, en la resta de capítols el ritme d'execució punxa, sobretot en el que està vinculat a les infraestructures: a 30 de juny del 2023 s'havien executat 271 milions (13,6%) de la carpeta vinculada al "sector públic empresarial i fundacional", tal com ha pogut comprovar l'ARA. A tall d'exemple, Adif (sense tenir en compte l'alta velocitat) havia executat 94 milions d'euros de 1.080 milions previstos; l'operadora Renfe poc més de 36 milions d'una inversió prevista de 151 milions per tot el 2023, i Ports de l'Estat 15 milions de 182 milions previstos.

El govern espanyol ha argumentat en anteriors ocasions que el pols de l'execució creix al final de l'exercici, és a dir, en la segona meitat de l'any. El cert, però, és que les dades d'execució d'altres anys s'han quedat, en general, a mig camí. Del 2022 no se'n pot obtenir una fotografia completa perquè no s'ha publicat l'informe del segon semestre, però en el cas del 2021, tot i que hi havia prevista una inversió rècord, a la pràctica només es van materialitzar 739 milions, un 35% del total de la inversió, segons dades de la IGAE. Com es pot veure en el gràfic, la tònica es repeteix al llarg dels anys. El que ningú nega és que Catalunya arrossega endarreriments d'obres i, per tant, d'execució final. Un exemple clar és el desdoblament de la línia R3.  

Val a dir que la baixa execució pressupostària no és una dinàmica comuna a totes les administracions. La Generalitat, per exemple, va arribar al 86% de compliment respecte a les inversions pressupostades l'any 2022 i mantenia la xifra per sobre del 80% en el període 2015-2021, vint punts per sobre del nivell d'execució de l'Estat.

Altres explicacions per entendre les xifres d'execució estan vinculades al fet que algunes inversions són plurianuals, és a dir, són partides que s'estenen més enllà de l'exercici corresponent. També cal tenir en compte el fet que la IGAE preveu com a "obligació reconeguda" quan un procés està enllestit del tot, des de la licitació fins a l'adjudicació final. Quan una adjudicació s'ha recorregut als tribunals o es revisa, com va passar el 2021, quan els preus van començar a escalar, queda automàticament fora de l'informe, com apuntaven en aquell moment fonts d'Adif i del ministeri de Transports.

Lectura política

Per tant, entre els diners que es posen per escrit als pressupostos de l'Estat i el que la IGAE pot acabar comptant com a executat hi segueix havent tot un camí d'incompliments. L’any 2021, ERC i el PSOE van pactar, a canvi d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat, incloure una disposició addicional titulada "Seguiment de les inversions a Catalunya". Es tractava de fixar una trobada cada quatre mesos per seguir el grau d'execució de les inversions programades pressupostàriament a Catalunya. Aquestes reunions, però, no han tingut lloc.

Fa temps que la Generalitat reitera que no hi ha excuses per justificar l'alentiment en el ritme d'execució a Catalunya. Aquestes són unes xifres que no acostumen a passar desapercebudes, sobretot pel ressò polític que tenen al Principat, on una de les queixes històriques de partits com ERC o Junts és, precisament, la baixa execució de la inversió prevista. Aquesta situació agreuja la del dèficit fiscal que pateix Catalunya, entre altres raons per un model de finançament autonòmic pendent d'actualitzar-se des de l'any 2014.

Una qüestió de transparència

“En compliment del citat article, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat ha elaborat la present publicació”. Així resa el segon paràgraf de l’extens informe de 107 pàgines que L’IGAE ha publicat sobre el grau d’execució de la inversió real del sector públic estatal per comunitats. El recordatori és especialment necessari després que el govern central hagi deixat de publicar aquesta informació, un exercici de transparència que aixecava cíclicament protestes dels territoris que, com Catalunya, arrosseguen un dèficit d’inversió.