La UE vol ser "més que un club" per competir amb la Xina i els EUA

Brussel·lesEl pes econòmic de la Unió Europea a escala mundial es va empetitint i va perdent competitivitat, especialment en el camp industrial, respecte a altres grans potències, com els Estats Units i la Xina. Davant d'aquest repte, l'exprimer ministre italià Enrico Letta proposa aprofundir en la unió del mercat comunitari en l'estudi que ha presentat en la trobada de caps d'estat i de govern dels Vint-i-set que s'ha fet aquest dijous a Brussel·les. "Ha de ser molt més que un mercat", ha resumit el socialdemòcrata, que ha il·lustrat la qüestió amb el lema del Barça "més que un club".

Algunes de les principals vies que proposa Letta per tenir més pes en el tauler internacional i evitar la desindustrialització del bloc comunitari és reduir les traves burocràtiques i financeres entre estats membres, i desplegar un gran pla d'inversió en el sector de la transició energètica i les tecnologies netes. D'aquesta manera, segons assenyala l'estudi, es pot irrompre amb més força a la lluita aferrissada entre Washington i Pequín per dominar indústries que es preveuen claus en un futur.

Ara bé, la pregunta del milió torna a ser la de sempre: i, tot això, qui ho paga? Letta, encara que no s'atreveixi a plantejar-ho de forma explícita per les reticències que provoca en alguns estats, ha obert la porta a tirar endavant uns fons similars als Next Generation, que es van crear per afrontar les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

Tanmateix, alguns socis europeus, com Alemanya i els seus aliats habituals, sempre contraris a ampliar el pressupost de la UE, s'hi oposen en rodó. Per aquest motiu, l'ex primer ministre socialdemòcrata també planteja que siguin els estats mateixos qui inverteixin en aquests sectors sota la tutela de Brussel·les i sempre amb una visió paneuropea.

Una borsa europea d'empreses tecnològiques

D'altra banda, Letta ha posat sobre la taula diferents iniciatives concretes, com la de crear una borsa a la Unió Europea per a empreses tecnològiques, unificar l'espai radioelèctric del bloc comunitari, millorar les connexions entre grans ciutats europees amb trens d'alta velocitat i, entre d'altres, acostar-se cap a una harmonització fiscal entre estats membres.

Sobre aquest últim punt, per exemple, ja han sortit a rebutjar-lo països com Irlanda o Estònia, que utilitzen la seva baixa fiscalitat com a reclam per atraure multinacionals que operen en el global de la UE. "Aquesta idea interessa a tots els estats però menys als més petits", ha protestat el primer ministre irlandès, Simon Harris.