La UE torna a l'austeritat amb l'acord de les noves regles fiscals

Brussel·lesS'ha acabat l'època de vaques grasses. Els Vint-i-set han acordat aquest dimecres en una trobada ministerial extraordinària les noves regles fiscals i la Unió Europea tornarà a l'austeritat precovid. D'aquesta manera, els socis europeus posen punt final al període excepcional d'aquests últims cursos, en què s'ha permès als governs estatals tirar endavant polítiques econòmiques expansives per afrontar les conseqüències derivades de la pandèmia.

Tot i que en un principi Espanya, Itàlia o França es veien capaces d'aconseguir unes normes fiscals més flexibles, la posició d'Alemanya i els seus socis habituals, els coneguts com els frugals (Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca), s'han imposat i han aconseguit uns límits tant o més estrictes que els que van condemnar el bloc europeu a una llarga i lenta recuperació econòmica de la crisi del 2008. Així doncs, es retorna al màxim d'un 3% del dèficit i del 60% sobre el PIB de deute.

Els estats més creients en el dogma de l'austeritat, però, no n'han tingut prou amb tornar a imposar aquests topalls. A partir del 2024, els estats membres més endeutats, com Espanya, hauran de reduir obligatòriament aquest deute cada any. Concretament, els països que tinguin un deute per sobre del 90% del seu producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) hauran de reduir-lo de mitjana cada curs un punt percentual, i els que el tinguin entre el 60% i el 90% l'hauran de disminuir en 0,5 punts percentuals.

De fet, aquesta clàusula addicional és la que va evitar que la setmana passada s'arribés a un acord i que França, farta de cedir en aquesta qüestió davant d'Alemanya i els frugals, es fes enrere a última hora. Aquest dimarts, però, el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, ja va assegurar en una roda de premsa amb el seu homòleg alemany, Christian Lindner, que les dues grans potències de la UE estaven a prop "d'un consens del 100%". Al seu torn, Lindner també es va mostrar "optimista" en tancar l'acord abans de finals d'any, però va advertir que el seu executiu no donaria el vistiplau a unes normes fiscals "que no fossin estrictes".

Alemanya ha aprovat fa pocs dies una retallada de 17.000 milions d'euros al pressupost del 2024 que, segons Commerzbank –el segon banc del país–, reduirà mig punt percentual el creixement de l'economia germànica l'any vinent, la qual cosa la situarà al límit de la recessió, si es compleixen els pronòstics de la majoria d'institucions econòmiques.

Un altre dels punts principals de discussió i que estava obert fins a l'últim moment és la velocitat a què els estats membres que tinguin un dèficit per sobre del màxim del 3% han de reduir-lo. I, una vegada ja s'estigui per sota d'aquest topall, la Comissió Europea també s'haurà d'assegurar que els ajustaments fiscals dels estats membres continuen fins a assolir un dèficit de l'1,5%. Tot i que encara no s'ha fet públic el text definitiu de l'acord, tot apunta que aquest ajustament haurà de ser del 0,5% del PIB cada curs.

Sancions més assumibles per als incomplidors

Un dels punts en què sí que haurien cedit els socis europeus més favorables a l'austeritat és en el de les sancions econòmiques que pot aplicar Brussel·les als països incomplidors, tal com demanaven Espanya, França o Itàlia. Així doncs, s'imposaran multes més baixes i que s'hauran de pagar de manera semestral.

De fet, amb les anteriors normes fiscals les sancions eren tan elevades que a la pràctica al final no s'aplicaven i els dossiers sancionadors es quedaven en amenaces. Això sí, malgrat cedir en les quantitats de les multes econòmiques, Berlín, Viena i Amsterdam han aconseguit retirar el límit de sancions acumulades que en un principi havia posat sobre la taula la Comissió Europea.

D'altra banda, a l'hora d'avaluar si cal o no obrir un expedient sancionador a un estat membre es tindrà sobretot en compte l'excés de dèficit i el deute serà senzillament un factor agreujant. Un dels mitigadors serà, per exemple, la inversió en defensa, que fa temps que la Comissió Europea mira de potenciar, especialment des de l'inici de la invasió russa i la necessitat de continuar donant suport armamentístic a Ucraïna.

L'última medalla de Calviño

La vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha fet mans i mànigues per tenir un acord abans que s'acabi la presidència espanyola del Consell de la UE i abandoni el govern per convertir-se en la primera presidenta del Banc Europeu d'Inversions. De fet, la trobada d'aquest dimecres ha estat convocada pel govern espanyol de manera extraordinària i telemàtica per mirar de tenir un consens in extremis, després de múltiples fracassos que s'han anat repetint des del setembre, quan ja es preveia tancar les noves normes fiscals.

Amb l'acord d'aquest dimecres, només faltarà que el Consell (estats membres) ho negociï amb el Parlament Europeu i les dues institucions ho ratifiquin definitivament a tot estirar el març que ve, abans que s'aturi l'activitat abans de les eleccions europees que se celebraran al juny. D'aquesta manera, les noves regles no entraran en vigor fins al 2025 i l'any que ve encara s'aplicaran les velles.

Sigui com sigui, abans de marxar a Luxemburg, la titular espanyola d'Economia s'ha posat l'última medalla abans de marxar i ha defensat que es tracta d'unes normes "equilibrades" i "més clares, realistes i fàcilment aplicables" que les anteriors, si bé retornen la Unió Europea a l'austeritat. "És la cirereta del pastís de la presidència espanyola del Consell de la UE", ha celebrat Calviño.