Turisme i consum de les famílies, motors del creixement català el 2024

BarcelonaL'economia catalana confirma la seva bona marxa el 2024: el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya va tancar l'any passat un 3,6% per sobre dels nivells del 2023, una xifra superior en quatre dècimes a la mitjana espanyola, impulsat sobretot pel turisme, el consum de les famílies, la despesa pública i la inversió, segons dades publicades aquest dijous per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat.

L'Idescat confirma així les xifres que ja havia avançat el mes de gener passat, quan ja va apuntar que l'economia catalana creixeria molt per damunt de la mitjana de la zona euro, que va tancar l'any passat amb un modest 0,7%. A més, per primera vegada el PIB català va superar la xifra simbòlica dels 300.000 milions d'euros, i concretament va arribar als 316.728 milions.

El turisme i el consum intern han sigut els grans motors del creixement, tot i que en general l'activitat va créixer en tots els sectors i en tots els àmbits. Destaca el creixement dels serveis —que representen gairebé el 70% del PIB—, que el 2024 van augmentar un 4,1% respecte a l'any anterior.

Més mostres de "consolidació del model competitiu"

En aquest sentit, el consum dels estrangers en territori català (essencialment turistes) es va incrementar un destacat 11% respecte a un any enrere, cosa que ja s'esperava tenint en compte que el 2024 va ser "un any espectacular per al turisme", segons Josep Lladós, professor d'economia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El turisme, doncs, es manté com un dels pilars de l'economia, i el fet que Catalunya tingui un sector turístic més gran que la mitjana espanyola explica, en part, per què Catalunya creix més que el conjunt de l'Estat.

A més, el consum de les llars també va créixer a un ritme fort, del 3,5%, un fet habitual en moments en què cau l'atur i es crea ocupació. Aquestes dades (turisme i despesa familiar) expliquen que, dintre dels serveis, el comerç, l'hostaleria i el transport (activitats, en general, de menys valor afegit i que depenen del consum de les persones) també van incrementar l'activitat un 3,5%.

Ara bé, destaca que els serveis professionals i immobiliaris van pujar un 4,8%. Aquesta diferència de creixement entre activitats professionals i activitats de comerç i hostaleria és un bon senyal per a l'economia catalana, que confirma l'incipient canvi de model econòmic que, segons alguns experts i les dades d'ocupació, experimenta des del final de la pandèmia. Així, sectors de més valor afegit (i, per tant, amb sous més elevats), com la tecnologia, els serveis de suport a la indústria o les professions de caràcter liberal estarien guanyant pes dintre del teixit econòmic català. No obstant, Lladós fa un matís: "No sé si es pot parlar de canvi de model, però sí que s'està consolidant el model competitiu", amb turisme, però alhora amb una indústria exportadora i uns serveis que es diversifiquen.

Catalunya comença a fer els deures: creixen els sectors d'alt valor afegit

De fet, més enllà del comerç, la indústria va mostrar també un bon estat de salut, amb un increment anual del 3,9% i les manufactures creixent a un ritme més alt, del 4,4%, un altre element diferenciador de l'economia catalana, en què la indústria té un pes més destacat que a la majoria de comunitat autònomes espanyoles. Per contra, la construcció va ser el gran sector que menys va créixer, un 1,7%, tot i mantenir-se clarament en xifres positives. Finalment, l'agricultura va trencar amb la ratxa negativa de la sequera i va incrementar la seva producció un 4,2%.

El comerç exterior també va donar bones notícies, amb un saldo positiu de 27.000 milions d'euros entre les vendes de béns i serveis catalans a l'estranger (incloent-hi el turisme) i les importacions. Pel que fa a només mercaderies, el saldo també va ser favorable a Catalunya en quasi 13.500 milions. La balança amb la resta de l'Estat també és positiva, de més de 20.000 milions.

Sobre aquest punt, Lladós remarca la fortalesa industrial i exportadora de Catalunya "en un context molt complicat" internacionalment, amb tensions geopolítiques, tensions comercials, i els principals socis comercials —sobretot Alemanya— amb creixements molt magres o directament en recessió. "La indústria està resistint a pesar de tot el que cau", rebla.

Inversió a l'alça

La inversió va ser un altre dels pilars del creixement de l'any passat, amb una pujada del 3,2%. Igual que amb els serveis, la inversió productiva en béns d'equipament i altres actius productius (un tipus d'inversió de tipus essencialment industrial i empresarial) va augmentar més, un 4,8%, cosa que Lladós atribueix a "la digitalització" de les empreses. La inversió en construcció es va incrementar un 2,5%.

En aquest aspecte, de fet, el consum de les administracions públiques va augmentar un 3,5%, ja que la bona marxa de l'economia ha incrementat la recaptació d'impostos, cosa que s'ha traduït en més despesa. Tant en el consum públic com en la inversió, "hi juga un paper" l'entrada de fons Next Generation de la Unió Europea, recorda el professor de la UOC.