Les tres plagues de l'economia xinesa: covid, crisi immobiliària i, ara, sequera

Els vídeos de gent gran i criatures acampats als passadissos del metro o als supermercats a la província de Sichuan s'han fet virals a les xarxes socials xineses. Es refugien de la calor i dels talls d’energia provocats per la manca de generació d’electricitat fruit d’una sequera extrema. Per a la població, aquestes imatges d’un món sense electricitat ni aire condicionat han estat més impactants que l'apagada de l'espectacle de llums dels gratacels de Xangai, símbol de la potència econòmica del gegant asiàtic.

La pitjor sequera dels últims 60 anys ha deixat pràcticament sense aigua la conca del Iangtsé, on viu un terç de la població xinesa. Des de la ciutat de Chongqing, a l'interior, seguint el riu fins a la rutilant Xangai, els estralls de la sequera són evidents.

Sichuan és el principal productor d'energia renovable del país a través de les preses. Al curs del Iangtsé també hi ha la presa de Les Tres Gorges, la més gran del món. Però la manca d’aigua ha reduït a mínims la producció d’energia hidroelèctrica.

El govern local s'ha vist obligat a tancar fàbriques durant dies en 19 de les 21 principals ciutats d'una província que suma 84 milions d'habitants. La mesura ha afectat més de 16.000 companyies, entre les quals hi ha les factories de Toyota i de la taiwanesa Foxconn, el principal fabricant de productes Apple. Les fàbriques de Tesla a Xangai o la del fabricant xinès SAIC també s'han vist afectades pel tancament dels proveïdors.

També es viuran aviat els efectes de la sequera a les collites: una pujada de preus dels aliments bàsics –per exemple en l'arròs– i, per tant, un augment de la inflació.

La sequera ha estat l'últim cop que rep l'economia xinesa, que creix al ritme més lent en quatre dècades. El Fons Monetari Internacional ha reduït les previsions de creixement del PIB per al 2022 al 3,3%, allunyat de l’objectiu del 5,5% marcat pel govern. 

El tancament de fàbriques afecta negativament la producció i l'ocupació. I frena el consum. Les dades del juliol no han complert les expectatives. La producció industrial només va créixer un 3,8% anualitzat, una dècima menys que al juny, i les vendes al detall tampoc remunten. L’atur se situa en el 5,5%, molt acceptable sota el prisma europeu, però preocupant per a Pequín, especialment si se suma que l'atur juvenil ha escalat fins al 20% a les ciutats, una xifra mai vista. 

Apple fabricarà a l'Índia

La manca d'energia provocada per l'onada de calor encara tensiona més les cadenes de subministrament, que ja han patit constants interrupcions per les estrictes mesures de lluita contra el coronavirus

El govern defensa la seva política de "covid zero dinàmica”, que es basa en tests massius a la població per detectar els contagis, rastreig exhaustiu de contactes i aïllament en llargues quarantenes. El resultat són bloquejos continus de ciutats que impliquen la paralització de l'activitat econòmica i la ruptura de les cadenes de producció i logística.

Els més de dos mesos de confinament que va patir Xangai han estat la punta més visible del problema, però es calcula que des del març uns 400 milions de xinesos han viscut sota algun tipus de restricció. Això està portant moltes empreses a intentar diversificar la producció a altres països del sud-est asiàtic.

Per exemple, Apple preveu fabricar el nou model iPhone 14 a l'Índia, a la seva planta als afores de Chennai. Apple negocia amb el seu proveïdor Foxconn per buscar alternatives a la producció a la Xina davant dels continus bloquejos. Hi ha converses per fabricar per primera vegada l’Apple Watch i el MacBook al Vietnam, que ja ha esdevingut el centre de producció d'Apple més important fora de la Xina.

Una enquesta publicada per la Cambra de Comerç de la Unió Europea a la Xina reflecteix que una quarta part de les empreses europees estan disposades a abandonar el gegant asiàtic i un 83% han estat afectades pels bloquejos.

Crisi immobiliària

Als problemes de producció que afecten les exportacions s’hi afegeix la crisi del sector immobiliari, que aporta al voltant d'un 24% al PIB xinès. Mentre que a Occident els bancs centrals apugen els tipus d'interès, la Xina s'ha vist obligada a retallar-los per incentivar els préstecs. Amb l'objectiu d’estabilitzar les hipoteques i impulsar la venda d'habitatges, el Banc Popular de la Xina ha llançat un salvavides a l'endeutat sector immobiliari. Dilluns 22 va anunciar una rebaixa rècord en el tipus d'interès de referència per als préstecs bancaris a més de 5 anys.

Pequín intenta reordenar el sector immobiliari, que estava acostumat a les ajudes i als crèdits del bancs i governs locals, a l’augment constant dels preus i a finançar-se amb la venda sobre plànol. Es calcula que un 40% dels promotors immobiliaris tenen problemes financers, entre els quals destaca Evergrande, amb un deute tòxic valorat en 300.000 milions de dòlars. 

El refredament del mercat ha provocat la paralització de molts projectes i la queixa dels clients pot provocar una crisi hipotecària.

En els últims mesos, els compradors sobre plànol s'han organitzat per deixar de pagar les hipoteques fins que no els lliurin les claus. Es calcula que el 40% dels habitatges que es van vendre per avançat entre el 2013 i el 2020 encara no s'han entregat.

El problema és prou gran perquè Pequín hagi permès una moratòria de les hipoteques i s'hagi compromès a finançar els governs locals perquè finalitzin les obres paralitzades.