Torna l'austeritat precovid: la UE preveu tancar l'acord de les regles fiscals "els pròxims dies"
La posició d'Alemanya i els frugals preval, i els Vint-i-set negocien els serrells d'unes normes que acabaran amb la flexibilitat dels últims anys
Brussel·lesSemblava que les èpoques d'austeritat a la Unió Europea podien passar a millor vida i especialment els socis europeus del sud deixarien de patir pels temuts homes de negre de Brussel·les. Amb la crisi derivada de la pandèmia, la UE va acordar suspendre temporalment les regles fiscals fins al 2024 i la Comissió Europea va liderar polítiques econòmiques expansives. És a dir, justament el contrari de la recepta d'austeritat imposada per l'executiu comunitari i l'excancellera alemanya Angela Merkel amb la crisi financera del 2008, les conseqüències de la qual es van allargar en el temps de forma excepcional.
Tot i la pressió de països com Espanya, Itàlia o França, la posició d'Alemanya i els coneguts com els frugals (els Països Baixos, Dinamarca, Àustria i Finlàndia) ha tornat a prevaldre. Aquest bloc ha aconseguit que els Vint-i-set ja negociïn els serrells d'unes normes fiscals més estrictes que acabaran amb la flexibilitat dels últims anys. Ara bé, la vicepresidenta i ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, ja ha descartat que aquest divendres tanquin l'acord definitiu i ha dit que espera que arribi "en els pròxims dies".
Un dels escenaris més probables és que se celebri una trobada excepcional de ministres europeus de Finances els dies 18 i 19 de desembre, just després de la reunió de caps de govern i d'estat dels Vint-i-set de dijous i divendres que ve. "Ja gairebé ho tenim. Aquesta nit no ha sigut possible finalitzar totes les consultes pendents de naturalesa tècnica, política i legal, però arribarà en els pròxims dies", ha dit Calviño, que vol posar-se la medalla d'haver impulsat un acord sobre la reforma de les normes fiscals durant la presidència espanyola de torn del Consell de la UE i abans d'abandonar la Moncloa per ser la nova presidenta del Banc Europeu d'Inversions.
Ara bé, a quin preu aconseguirà tancar l'acord Calviño? Fonts diplomàtiques espanyoles defensen que la seva última proposta és equilibrada, però la realitat és que el consens assolit recull la principal exigència de Berlín: que els estats membres més endeutats, com Espanya, hagin de reduir de forma obligatòria aquest deute cada any. Concretament, els països que tinguin un deute per sobre del 90% del seu producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) hauran de reduir-lo de mitjana cada curs un punt percentual del seu PIB, i els que el tinguin entre el 60% i el 90% l'hauran de disminuir en 0,5 punts percentuals.
A més, Alemanya i els seus socis habituals han aconseguit afegir un altre objectiu fiscal que no estava inclòs en l'anterior normativa. No n'hi haurà prou amb registrar un dèficit inferior al 3%, sinó que la Comissió Europea també s'haurà d'assegurar que els ajustaments fiscals dels estats membres continuen fins a assolir un dèficit de l'1,5% del seu PIB en circumstàncies normals. Aquest ajustament hauria de ser segurament del 0,5% del PIB cada curs.
Tanmateix, el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, va arribar a la trobada d'aquest dijous amb una nova exigència i va demanar que per als països que es comprometin a tirar endavant un conjunt d'inversions i reformes d'ajustament estructural es redueixi el percentatge obligatori de disminució del 0,5% del PIB al 0,3%. Alemanya, però, de moment s'hi oposa en rodó.
La Comissió Europea va calcular en les seves últimes previsions econòmiques que el dèficit d'Espanya el 2024 serà del 3,2%, lleugerament per sobre del màxim. Pel que fa al deute, Espanya continua sent un dels països amb una pitjor xifra, que s'eleva fins al 107,5% del PIB. Tot i això, l'executiu comunitari estima que l'estat espanyol continuarà amb la línia descendent i el reduirà fins al 106,5% el 2024 i es mantindrà en aquests percentatges el 2025.
Sancions més baixes
Un dels punts en què sí que haurien cedit els socis europeus més favorables a l'austeritat és en el de les sancions econòmiques que pot aplicar Brussel·les als països incomplidors, tal com demanaven Espanya, França o Itàlia. Així doncs, s'imposaran multes més baixes i que s'hauran de pagar de forma semestral.
De fet, amb les anteriors normes fiscals les sancions eren tan elevades que a la pràctica no s'acabaven aplicant i els dossiers sancionadors es quedaven en amenaces. Això sí, malgrat cedir en les quantitats de les multes econòmiques, Berlín, Viena i Amsterdam han aconseguit retirar el límit de sancions acumulades que en un principi havia posat sobre la taula la Comissió Europea.
D'altra banda, a l'hora d'avaluar si cal o no obrir un expedient sancionador a un estat membre es tindrà sobretot en compte l'excés de dèficit i el deute serà senzillament un factor agreujant. Un dels mitigadors serà, per exemple, la inversió en defensa, que fa temps que la Comissió Europea mira de potenciar, especialment des de l'inici de la invasió russa i la necessitat de continuar donant suport armamentístic a Ucraïna.