Quant de temps resistiries sense canviar de casa si perds els ingressos?

MadridLes Illes Canàries, Andalusia i Catalunya són les tres comunitats autònomes on hi ha un percentatge de població més alt que si d’un dia per l’altre es queda sense la seva principal font d’ingressos només podria fer front a les despeses durant una setmana. Al cap de set dies, la persona afectada s’hauria d’endeutar o bé es veuria obligada a canviar de llar. En el cas canari aquesta situació de vulnerabilitat econòmica afecta al 10% de la població, mentre que a Andalusia i Catalunya el percentatge és del 8%.

Són dades que acaba de publicar el Banc d’Espanya a través de l’Enquesta de Competències Financeres 2021, un informe que es va publicar per primer cop l’any 2018 amb dades corresponents a l’any 2016. La mostra, de més de 20.000 persones d’entre 18 i 79 anys, la proporciona l’Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquest informe no només permet fer un retrat de la vulnerabilitat econòmica de les llars l'any 2021, sinó també comparar-la amb la primera edició. En el cas d’aquestes tres comunitats, només Andalusia millora en comparació amb el 2016. Aleshores, un 14% de la població andalusa afirmava patir aquesta situació (poder afrontar només una setmana de despeses), i l’any 2021 queia al 8%. En el cas canari es manté i a Catalunya creix lleugerament (aleshores era un 7% de la població i el 2021 un 8%). 

Aquest, però, és l’escenari més vulnerable. A mesura que s'incrementa el temps durant el qual es podria fer front a les despeses sense haver de demanar diners o canviar de casa, també s'incrementa el percentatge de població. A tall d’exemple, en el cas català, un 32% podria resistir sense endeutar-se entre un i sis mesos, i la resta, un 48% de la població, resistiria més de sis mesos.  

L'impacte demogràfic

Al conjunt de l'Estat, només un 6% de la població afirmava poder aguantar com a molt una setmana. Per contra, un 57% de la població tenia recursos disponibles per fer front a les seves despeses com a mínim sis mesos.

La proporció de població que pateix més vulnerabilitat econòmica es dispara quan la persona afectada té estudis inferiors al batxillerat (10%); està a l’atur (12%) o són persones migrants (8%). Només un 1% de la població que viu en una llar amb ingressos superiors als 47.000 euros va contestar que si perd els ingressos d'un dia per l'altre només podria aguantar una setmana sense endeutar-se o canviar de casa, mentre que en el cas de les llars amb uns ingressos inferiors als 15.000 euros, la població afectada era del 14%. 

Tenir en compte aquests darrers condicionants és important a l’hora de llegir els resultats per territoris: “Existeixen diferències demogràfiques, educatives i de nivell de renda entre les comunitats que és important de tenir en compte a l’hora d’efectuar comparacions regionals”, adverteix el Banc d’Espanya a l’enquesta. En el cas d’Andalusia, però també de Castella-la Manxa o Extremadura, la meitat de la població (50%) té un nivell inferior a batxillerat (la mitjana a Espanya és del 42%). En canvi, a Catalunya, Madrid o l’Aragó és d’entre un 31 i un 40%. Si ens fixem en la renda, a les Illes Canàries un 39% de la població viu en una llar amb uns ingressos de fins a 15.000 euros, quan de mitjana a Espanya un 27% de la població es troba en aquesta situació. També cal tenir en compte quan es fa la comparació entre el 2016 i el 2021 que el nivell educatiu va créixer durant aquests anys, així com la població de més de 45 anys.

L’Aragó (3%), el País Basc (4%) o la Rioja (4%) són les regions on menys percentatge de població patiria un nivell més extrem de vulnerabilitat econòmica (a partir de la setmana ja s'haurien d'endeutar o canviar de casa). Aquests també són els territoris on més població afirmava poder afrontar més de sis mesos sense demanar diners o canviar de llar.

Despeses per sobre dels ingressos

"Les competències financeres de la població també es reflecteixen en el mode de finançament de la despesa quan aquesta excedeix els ingressos", destaca el Banc d'Espanya. L'any 2021, un 25% de la població vivia en una llar on la despesa va superar els ingressos dels darrers dotze mesos. El percentatge creix entre aquelles persones amb menys recursos; també entre les dones (28%); aquells que tenen un nivell d'educació inferior al batxillerat (32%); desocupats (43%) o que viuen en una llar que no tenen en propietat (37%). També hi afecta l'edat: els més joves acaben tenint més despeses que no ingressos.

En aquests casos, majoritàriament (un 55%) es va optar pels estalvis. Aquí es pot veure l'efecte del primer any de pandèmia perquè en comparació amb el 2016 (51%) creix la població que accedeix als diners estalviats. La segona opció més estesa va ser el crèdit informal, és a dir, demanar diners a amics o familiars (35%) o directament posposar el pagament o l'ús no autoritzat de descobert (13%).