El temor de recessió s'esvaeix

BarcelonaLa recessió s'allunya, de moment, de Catalunya, Espanya i Europa. Les prediccions dels organismes econòmics i les dades sobre l'activitat sostenen que, per ara, s'està produint un alentiment del ritme de creixement, però no apunten a un declivi de l'economia. No obstant això, totes les anàlisis van acompanyades de cautela, ja que el nivell d'incertesa a curt termini és molt elevat per culpa de la guerra a Ucraïna, l'evolució dels preus de l'energia i l'impacte del covid a la Xina sobre els mercats internacionals.

Aquest dimarts hem tingut una nova tanda de dades i previsions a diversos nivells. En l'àmbit català, la Cambra de Comerç de Barcelona ha descartat la recessió i ha apuntat que el 2023 anirà "de menys a més" pel que fa a l'evolució de l'economia, en paraules de la presidenta de l'ens, Mònica Roca, que ha elogiat la "resiliència" del teixit productiu català. A Espanya, les dades desglossades per països del Fons Monetari Internacional també descarten una crisi i situen el creixement de l'activitat en taxes positives per a enguany, mentre que les dades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) del conjunt de països de la zona euro van augmentar un 0,1% entre octubre i desembre en comparació amb els tres mesos anteriors, segons dades de l'Eurostat, l'agència estadística comunitària.

La Cambra ha augmentat dues dècimes la projecció de creixement del PIB català per a aquest any, fins a l'1,8%, respecte als últims pronòstics que va publicar el passat mes d'octubre, quan també va millorar les dades esperades per al 2023. A favor del creixement, l'entitat empresarial detecta una bona marxa de la inversió, malgrat l'encariment del crèdit provocat per les pujades del tipus d'interès. El sector immobiliari es "desaccelera", segons el cap del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, cosa que afecta negativament el consum –sobretot de béns duradors, com electrodomèstics o cotxes, que es compren amb préstecs– o la inversió en habitatge, però es mantindrà forta en l'àmbit empresarial i pel que fa al sector públic, en part gràcies a la compensació que suposaran els fons europeus Next Generation.

Així mateix, el comerç exterior català ha patit l'alentiment de la Xina, on la indústria encara pateix els efectes de dos anys de polítiques de covid zero, però les vendes de béns a altres països ho han compensat amb escreix. A més, la recuperació del turisme estranger ha fet que "la balança comercial estigui equilibrada", ha dit Rovira, i ha compensat així l'increment de les importacions causat per l'encariment del petroli i el gas natural.

A l'altre cantó, la part més negativa serà el consum familiar, que ja dona símptomes d'alentiment per culpa de les pujades de preus. La Cambra ha destacat especialment el cost dels aliments, que afecten molt directament la butxaca dels consumidors, tot i augurar que, si es mantenen les condicions actuals, els preus es podrien frenar substancialment a mitjans d'aquest any. L'encariment del cost de la vida, a més, ha exhaurit l'estalvi acumulat durant la pandèmia per les llars catalanes.

Espanya i la zona euro també creixen

Igual que Catalunya, Espanya també sembla mantenir un ritme de creixement positiu tot i la incertesa global i els tambors de recessió. L'FMI ha confirmat aquest dimarts en l'1,1% la seva predicció de creixement per a l'economia espanyola aquest any, com ja havia avançat fa dues setmanes. Això situa l'evolució del PIB de l'Estat a un ritme superior al de la mitjana de l'Eurozona, on l'organisme internacional pronostica un augment del 0,7%, però per sota de la mitjana mundial, del 2,4%. De fet, les dades del PIB del 2022 van confirmar la resistència de l'economia espanyola.

Daniel Leigh, director de la divisió d'estudis econòmics mundials de l'FMI, ha apuntat que la frenada a Espanya tindrà "causes externes". Igual que en el cas català, a banda de la incertesa per la invasió russa d'Ucraïna i l'evolució dels costos de l'energia, el Fons assenyala també "l'enduriment de la política monetària" com un dels elements de més impacte sobre l'activitat a l'Estat. "La recuperació inicial després de la pandèmia s'havia d'atenuar", ha afegit Leigh, que ha remarcat que les altres grans economies europees, com Alemanya, França i Itàlia, estan estretament vinculades amb l'espanyola i poden "arrossegar" a la baixa el creixement, ja sigui per la via del comerç exterior com per la menor arribada de turistes procedents d'aquests països, on l'economia creixerà a un ritme menor.

De fet, els estats del centre i est del Vell Continent són els que més estan patint les conseqüències de l'encariment de l'energia i de la guerra a Ucraïna, ja que tenen una dependència molt més gran del gas i el petroli russos que no pas els països del sud, com Espanya. Malgrat tot, però, l'activitat econòmica als vint països que comparteixen l'euro no ha entrat, tampoc, en recessió: el quart trimestre del 2022 va tancar amb un creixement mínim, del 0,1%, tot i que Alemanya sí que va cloure l'any amb caigudes del PIB.

La xifra positiva allunya el risc de recessió tècnica –dos trimestres seguits amb reduccions del PIB– al conjunt de la zona euro i en general sembla que es podrà esquivar gràcies a l'aplanament de la inflació durant el segon semestre del 2023.