El sentiment al Davos del desert és d'ansietat

D'alguna manera, els festins de les grans empreses són tots iguals. Els caps parlants fan prediccions exagerades. Els problemes del món estan empaquetats en cites petites. Els directors executius competeixen per utilitzar tantes paraules com puguin per dir el menys possible. També passa a la setena Future Investment Initiative a la capital de l'Aràbia Saudita, Riad, del 24 al 26 d'octubre.

Ballarins amb vestits de l'edat espacial van sacsejar l'escenari i una jove estrella de l'òpera va sorprendre el públic a la sessió d'obertura. Les grans pantalles futuristes mostraven les paraules de moda del moment (IA, dades, sostenibilitat) en un escenari apte per als esports electrònics. Els grans empresaris i financers van participar en un diàleg simulat a la sala de juntes, en una taula rodona al centre de la sala de conferències principal per discutir l'estat del món. Els drons volaven per sobre.

Però el Davos del desert, com és més conegut l'esdeveniment, és singular. A diferència d'altres, inclòs el seu homònim europeu, milers de milions de dòlars en acords se signen al marge. També és encara més difícil entrar-hi. Aquest any, per primera vegada, els organitzadors van cobrar una quota de fins a 15.000 dòlars per persona. Això, com va dir un financer, era per filtrar "més gent d'alta qualitat".

L'estat d'ànim entre aquesta multitud seleccionada era inusualment provisional. L'optimisme sobre la intel·ligència artificial i els avenços mèdics es van atenuar per l'acceptació que la transició energètica potser no està al cap del carrer.

La metamorfosi de l'Aràbia Saudita d'un lloc avançat sense alegria de l'islam ortodox a un centre comercial bulliciós contrastava amb la guerra a Gaza entre Israel i els militants islamistes de Hamàs. Els líders empresarials es preocupaven per la rapidesa amb què està escalant el conflicte. Van reflexionar sobre el paper de l'Aràbia Saudita en la gestió de les tensions. És el gegant regional i les hostilitats amenacen el seu ambiciós pla econòmic, que semblava que podia implicar normalitzar les relacions amb Israel.

Més enllà de l'agitació regional, les pressions inflacionistes, especialment sobre els salaris, i els enormes dèficits fiscals de molts països, van pesar en la ment dels participants. Ray Dalio, fundador de Bridgewater Associates, el fons de cobertura més gran del món, va declarar que era pessimista sobre l'economia global l'any 2024. El conseller delegat de Goldman Sachs, David Solomon, va assenyalar la profunda incertesa que senten els caps empresarials.

Una altra incondicional de Wall Street, Jane Fraser, de Citigroup, ho va resumir: "És difícil no ser una mica pessimista", i va assenyalar que els riscos globals estaven cada cop més interconnectats i que la seguretat s'estava convertint en una de les principals preocupacions. Segons Fraser, les empreses necessitaran cada cop més "orelles grans i pell gruixuda". No només per prosperar, podria haver afegit, sinó per sobreviure.