Pensions

La Seguretat Social situa al voltant del 4% l'increment de les pensions el 2024

El govern espanyol anticipa una despesa mitjana de les pensions del 12,4% del PIB fins al 2050

El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá.
3 min

MADRIDAmb les dades de la inflació actual a la mà, el ministeri de la Seguretat Social calcula que les pensions contributives es podrien revaloritzar entre un 3,5% i un 4% l'any que ve. De fet, a les projeccions sobre l'evolució de la despesa pública del sistema de pensions enviades a Brussel·les se situa la revalorització al 4% i al 2% a partir del 2025, "coincidint amb l'objectiu d'inflació del Banc Central Europeu", segons es desprèn de l'informe publicat aquest dimarts.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En tot cas, la xifra final no se sabrà fins que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) no publiqui la inflació mitjana del mes de novembre. L'augment de les pensions contributives afecta les prestacions per jubilació, viudetat, incapacitat permanent, a favor de familiars i orfandat. Aquest increment de les pensions en relació amb la inflació és resultat de calcular la mitjana de les taxes interanuals de l’IPC dels dotze mesos anteriors al novembre. És a dir, aquest any el càlcul és resultat de la mitjana entre el desembre del 2022 i el novembre del 2023. Aquesta és la fórmula que el govern espanyol, com també la comissió del Pacte de Toledo per les pensions ,va acordar recuperar a l'hora de revaloritzar-les.

Evolució de la despesa

Dos anys després dels primers retocs del sistema de pensions, el ministeri de la Seguretat Social, sota la batuta de José Luís Escrivá, ha posat negre sobre blanc quines són les previsions de despesa pública del sistema per als pròxims anys (s'hi havia compromès amb Brussel·les), sobretot tenint en compte que a poc a poc es jubilarà la generació del baby boom i aquest capítol de despesa pública augmentarà.

Al document enviat a Brussel·les, la Seguretat Social calcula que entre el 2022 i el 2050 la despesa mitjana del sistema de pensions se situarà en el 12,4% del PIB tenint en compte, això sí, les mesures aprovades per reforçar els ingressos. Sense aquestes mesures, la despesa pública es dispararia un 14,2% de mitjana durant aquests trenta anys, segons els càlculs de la Seguretat Social.

Actualment, la despesa pública en pensions se situa a l'11,7% del PIB, segons les últimes dades publicades al setembre. Una xifra que ha anat creixent any a any i que ha portat Brussel·les a mirar amb recel la sostenibilitat del sistema i l'equitat intergeneracional, és a dir, que la despesa no suposi un llast per a les generacions futures.

Amb aquestes previsions de despesa pública, el govern espanyol descarta haver d'activar els mecanismes correctors que preveu la reforma de les pensions aprovada a principis d'aquest 2023. Cal recordar que l'evolució fiscal del sistema (despesa, ingressos, deute i dèficit) serà avaluada a partir del 2025 i cada tres anys per l'Autoritat Fiscal (Airef) i, en funció d'aquesta evolució, la llei preveu mesures d'ajust per la banda de la despesa, els ingressos o totes dues. Fa alguns mesos, l'Airef anticipava que s'haurien d'activar aquests mecanismes d'ajust, però des de la Seguretat Social es mantenen optimistes i no ho preveuen. Fonts de la cartera que dirigeix Escrivá veuen "raonable" que la despesa pública en pensions no superi el 15% del PIB (aquest seria el límit sostenible) ni en el punt àlgid de sortida de treballadors del mercat laboral (a partir del 2040).

Més ingressos

La despesa de les pensions futura no només s'ha observat amb lupa pel que fa a l'increment de jubilacions els pròxims anys, sinó també perquè es preveu que de mitjana les prestacions millorin: d'una banda, els sous han millorat amb els anys i, d'una altra, les prestacions han recuperat la revalorització amb la inflació.

Per això, des de la Seguretat Social s'ha posat el focus en engrossir la caixa de la Seguretat Social i, sobretot, la guardiola de les pensions que durant anys es va buidar (formalment s'anomena fons de reserva de la Seguretat Social).

La retirada de les anomenades "despeses impròpies" que ara assumirà l'Estat, així com la retirada gradual amb un límit de la base màxima de cotització, la reforma dels autònoms, l'increment progressiu de les cotitzacions i la posada en marxa el 2025 de la "quota de solidaritat" a les rendes altes (s'aplica sobre aquella part del sou que no cotitza) són les eines que sostindrien aquests càlculs de la Seguretat Social pel que fa a l'evolució dels ingressos i, per tant, la capacitat de fer front a la despesa. Alhora, tots ells estan sostinguts per un quadre macroeconòmic que fa la mateixa Seguretat Social en què la taxa d'atur disminueix a poc a poc (6% durant el període 2040-2050) i la de fecunditat (1,36 fills per dona l'any 2050) convergeix amb la dels països veïns. També s'hi suma una migració neta d'unes 300.000 persones cada any, així com un increment de l'esperança de vida.

stats