La segona vaga general contra Meloni paralitza Itàlia

RomaMetges, professors, estudiants i treballadors de tots els sectors han parat aquest divendres a Itàlia durant vuit hores en la segona vaga general en un any convocada pels principals sindicats del país per protestar contra els pressupostos generals que el govern de Giorgia Meloni té previst aprovar al Parlament durant les pròximes setmanes. 

Mig milió de persones, segons els sindicats, han participat en les manifestacions, que han tingut lloc en 43 ciutats, entre les quals Roma, Milà, Bolonya o Torí. En aquesta última, la policia ha hagut d'intervenir després que un grup d'estudiants cremés fotos de Meloni i del ministre de Transports, Matteo Salvini. La mobilització va ser convocada per dos dels principals sindicats del país, CGIL i UIL, per exigir canvis en la llei de pressupostos, considerada “insuficient” per fer front a la pèrdua de poder adquisitiu dels italians a causa de la inflació. “És una vaga contra uns pressupostos que retallen la salut pública i les escoles, que han incomplert les seves promeses sobre les pensions, que no inverteixen en el futur”, ha denunciat Elly Schlein, líder del progressista Partit Democràtic, en la multitudinària manifestació a Roma.

El secretari general de CGIL, Maurizio Landini, que només uns dies abans havia fet una crida a la “revolta social” i havia provocat un enfrontament directe amb el govern de Meloni, ha assegurat que l'alta participació (del 70%, segons els sindicats) demostrava que “la majoria de ciutadans està demanant que es canviïn lleis nefastes i que la feina i la dignitat de les persones tornin a ser al centre”. Landini ha assegurat, a més, que les protestes no es dirigien només al govern, sinó també “als empresaris, que aquests anys han obtingut guanys com mai”.

El paper de la banca

A l'octubre, el consell de ministres va donar llum verda a un projecte de llei pressupostària que busca reduir l'elevat deute i el dèficit fiscal amb mesures per valor de 30.000 milions d'euros i que inclou una retallada del 5% de les despeses dels ministeris i potencia la inversió en el sector de la defensa. Tot i que al principi el govern va assegurar que part d'aquest pla estaria finançat amb uns 3.500 milions d'euros provinents dels bancs, més tard va haver de reconèixer que la “contribució” de les entitats financeres serà en realitat un avenç dels impostos als quals hauran de fer front en els pròxims tres anys.

Els tercers pressupostos de Meloni, que hauran de ser aprovats pel Parlament italià abans que s'acabi aquest 2024, no inclouen nous impostos, però tampoc partides extres per a l'educació o la sanitat, dos sectors especialment castigats després d'anys de retallades. A aquesta última l'executiu hi destinarà una mica menys de 900 milions, cosa que es tradueix en un augment del salari net dels metges de 17 euros, que serà de 7 euros per als infermers. No inclouen, tot i això, mesures per reduir les llistes d'espera o afavorir la contractació de nou personal, com exigeixen els sindicats mèdics, que denuncien que molts professionals estan obligats a fer torns dobles “per oferir els nivells mínims d'atenció essencial”.