Per què les sancions no han enfonsat Rússia?
Moscou manté amb vida l'economia tot i l'esforç dels Estats Units per malmetre-la
Arran de la invasió russa d'Ucraïna el 2022, les potències occidentals van imposar a Moscou les sancions i restriccions comercials més àmplies de la història. Així i tot, avui sembla que Rússia està prou bé. La seva economia creix constantment. Encara que el país governat per Vladímir Putin no pot comprar gaire a Occident, ha trobat nous proveïdors per als seus drons, equips de vigilància i xips d'ordinador. Les seves vendes de petroli i gas continuen sent fortes, malgrat els intents d'aturar-les. I els funcionaris russos diuen que tenen molts diners per pagar la guerra.
El manteniment de la força de Moscou és humiliant per als Estats Units i els seus aliats. Aquests països representen més de la meitat de l'economia mundial i van intentar fer servir la seva influència sobre el comerç i les finances per debilitar Rússia. Esperaven fer de Putin un pària i potser fins i tot aturar la guerra. Avui explicaré per què tots aquests esforços han fet curt i si es pot aconseguir que facin efecte.
Les mesures contra Rússia van molt més enllà de les sancions tradicionals, que històricament han tingut per objectiu els bancs i les elits. Aquestes normes limiten la quantitat de tecnologia que Moscou pot importar i forcen les companyies navilieres i les asseguradores a limitar el preu del petroli de Rússia a 60 dòlars per barril, molt per sota del preu de mercat. En un primer moment les sancions van passar factura. Van fer augmentar el cost de molts productes per als civils russos i van obligar l'exèrcit a comprar míssils i semiconductors de menys qualitat. Per a empreses energètiques russes com Gazprom i Rosneft, les exportacions a Occident s'han desplomat. Però l'economia russa ha demostrat adaptar-se sorprenentment a la situació, gràcies en part a la seva relació amb la Xina.
Pot semblar sorprenent que Rússia pugui substituir tan ràpidament gran part del seu comerç amb els Estats Units, el Japó i la UE. Però la resta de l'economia mundial, sobretot la de la Xina, és prou gran perquè aquest procés de canvi no trigués gaire. El gegant asiàtic ja produeix gran part del que Rússia necessita i Pequín pot comprar gran part del que ven Moscou. El comerç entre els dos països va assolir un màxim històric l'any passat, perquè els russos es van dedicar a comprar cotxes, electrònica i components d'armes de la Xina. "La Xina ha disminuït força el dany [de les sancions]", apunta Eswar Prasad, economista especialitzat en comerç a la Universitat de Cornell.
Un altre canvi ha estat l'auge d'una xarxa de navilieres, asseguradores i comerciants de petroli que no responen a les normes occidentals. Aquesta xarxa, amb seu en països com la Xina, l'Índia i els Emirats Àrabs Units, s'ha expandit des que va començar la guerra d'Ucraïna per oferir nous canals al petroli rus. Gràcies a aquesta flota a l'ombra, Rússia pot evitar el topall del preu occidental al seu petroli utilitzant companyies navilieres que no l'apliquen. I els russos encara reben televisors, xips i telèfons mòbils a través de comerciants de l'Àsia Central i de l'Orient Mitjà que els compren a Occident i els revenen amb un marge de benefici.
Els límits del poder d'Occident
En aquest sentit, Occident va optar per no posar en marxa algunes mesures més dures, com ara un embargament complet del petroli rus, per por que poguessin pertorbar l'economia mundial. A diferència d'alguns països penalitzats en el passat pels EUA –com ara Cuba, l'Iran o Veneçuela–, Rússia està més ben integrada en el comerç mundial. Exporta productes bàsics que necessiten els altres països, com ara acer i fertilitzants. I encara proporciona gran part de l'energia a Europa. El dolor dirigit a Rússia se sentiria molt més enllà de les seves fronteres.
Finalment, les sancions més recents, les que intenten restringir l'accés de Rússia a la tecnologia i les seves vendes de petroli, no han estat tan efectives. Els Estats Units exerceixen molta menys influència sobre aquests sectors que sobre el bancari, lligat al dòlar. Les noves mesures, imposades el 2022, van fer que fos més difícil i més car per a Rússia fer negocis a l'estranger. De totes maneres, no han ferit prou la seva economia per aconseguir que una majoria de russos qüestionin la guerra. "L'estat d'ànim a Rússia és que el món sencer està en contra nostre, però ens estem gestionant força bé", diu Maria Snegovaia, investigadora sènior del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals.
Els funcionaris nord-americans ho admeten. Així i tot, asseguren que han imposat costos que fan que alguns països s'ho rumiïn abans de violar el dret internacional. Segons la seva opinió, això ja és una victòria, encara que les mesures no han portat Rússia cap a la recessió ni han posat fi a la guerra. Putin ho veu d'una altra manera. "Els instruments i les polítiques dels Estats Units són ineficaços", va presumir a l'entrevista que va concedir fa poc a Tucker Carlson.
Segurament no és l'únic líder que s'ha adonat del fracàs dels Estats Units a l'hora de mirar de paralitzar Rússia. Quan la Xina vulgui amenaçar Taiwan o l'Índia vulgui assassinar enemics en territori estranger, sabran que Washington no va poder convertir Rússia en un pària quan va trencar les regles. Les sancions a Rússia, doncs, han exposat els límits del poder dels EUA.
© Copyright The New York Times