Espanya se salva de l'expedient per dèficit excessiu de Brussel·les
L'Estat va superar l'any passat el límit del dèficit que marca la UE, però es preveu que aquest any ja compleixi amb les regles fiscals
Brussel·lesEspanya se salva de l'obertura d'un expedient sancionador per part de Brussel·les per un excés de dèficit. Tot i incomplir les regles fiscals el 2023, tant Madrid com Brussel·les argumenten que aquest desajust és temporal i que aquest any l'Estat ja assolirà l'anhelat objectiu del 3% de dèficit, que és just el límit acordat per la Unió Europea. "És una notícia extraordinària. [...] Estem consolidant els comptes públics", s'ha congratulat en la sessió de control al Congrés el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
De fet, Espanya haurà passat de superar el 10% de dèficit en plena pandèmia al 2,8% l'any que ve, i es preveu que mantingui aquesta tendència a la baixa a llarg termini, segons els càlculs de la mateixa Comissió Europea. D'aquesta manera, Espanya esquiva el que seria el primer pas d'un expedient sancionador i, per tant, d'un major control per part de l'executiu comunitari i una potencial multa.
Els països incomplidors i als quals s'ha obert el procediment, en cas que no segueixin la senda de reducció de dèficit i de deute acordada per Brussel·les, podrien acabar sent sancionats amb multes semestrals equivalents al 0,05% del producte interior brut (PIB) del país. En el cas espanyol, per exemple, serien al voltant d'uns 730 milions d'euros.
Tot i això, el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha avisat en roda de premsa que la Comissió Europea continuarà "monitorant l'evolució pressupostària" d'Espanya, i Brussel·les li ha posat deures. En aquest sentit, l'executiu comunitari demana a la Moncloa que tiri endavant la reforma fiscal i abordi l'acumulació de retards a l'hora d'aconseguir complir amb les fites per rebre els fons europeus de recuperació covid.
La Comissió Europea li llança aquest toc d'atenció una setmana després que el govern espanyol hagi rebut gairebé la totalitat de la quarta part dels fons –uns 10.000 milions d'euros– més tard del que estava previst. I, de fet, l'aprovació d'una reforma fiscal és, a priori, una de les condicions que imposa Brussel·les a canvi de desemborsar el cinquè tram. Tot i això, Espanya continua sent un dels països que estan complint les fites i estan cobrant els fons de recuperació més de pressa –ja n'ha rebut més del 60% del total.
El retorn de les regles fiscals
La Unió Europea va congelar durant quatre anys el compliment de les regles fiscals per permetre als estats membres tirar endavant polítiques econòmiques expansives per fer front a la pandèmia i l'inici de la guerra d'Ucraïna. És a dir, just al contrari de l'estricta austeritat que el bloc comunitari va aplicar per la crisi econòmica del 2008.
Tanmateix, aquest any han tornat a entrar en funcionament i, per tant, els socis europeus es veuen obligats altra vegada a estrènyer-se el cinturó. Fins a tretze estats membres, però, no han estat a temps de reduir prou el dèficit i han superat el límit que marca la Unió Europea, que se situa al 3% del PIB.
Més enllà d'Espanya, hi ha altres països incomplidors que s'han salvat de l'obertura d'un expedient, com Txèquia, Estònia, Eslovènia i Finlàndia. Brussel·les argumenta que, més enllà del compliment de les regles fiscals, ha tingut en compte altres factors, com l'evolució de la seva economia, el deute públic o les inversions en defensa, que ara és una de les prioritats de la Unió Europea.
En canvi, no han aconseguit escapar-se'n països amb un dèficit molt més elevat que el d'Espanya, com França –pocs dies abans de les eleccions legislatives– i Itàlia, que aquest any registraran un 5,5% i un 7,4%, respectivament. També afronten un expedient sancionador Bèlgica, Hongria, Malta, Polònia, Eslovàquia i Romania.
D'altra banda, cal recordar que Espanya continua superant, i molt, el límit de deute públic que permet la Unió Europea, que és el 60% del producte interior brut (PIB) del país en qüestió. De fet, l'Estat és el quart pitjor soci europeu en aquest sentit i l'any passat va registrar un deute del 107,5%, només per darrere de Grècia (161,9%), Itàlia (137,3%) i França (110,6%).