El ruble, ara sí, cau a mínims d'un any

La caiguda de les vendes del petroli a causa de les sancions provoquen una davallada de la moneda russa

Una dona passa per davant d'una casa de canvi, la setmana passada, a Moscou.
4 min

BarcelonaEl ruble, la moneda russa, fa uns quants mesos que perd valor als mercats de divises i ha assolit la cotització més baixa respecte al dòlar en més d'un any. Les raons que expliquen la caiguda és la reducció dels ingressos de l'estat provinents de les exportacions de petroli i la sortida d'empreses estrangeres del país.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Amb la invasió, els països occidentals van aprovar uns quants paquets de sancions econòmiques contra Rússia. Entre aquests hi havia l'expulsió de la majoria de bancs russos del SWIFT, el sistema internacional de validació de transferències bancàries, així com la sortida del país dels principals operadors de targetes de crèdit –Mastercard i Visa– i de la plataforma de pagaments PayPal. Totes aquestes mesures dificulten a les multinacionals –sobretot les occidentals– treballar en territori rus o amb proveïdors russos.

Així mateix, els Estats Units i altres països van congelar la meitat dels 640.000 milions de dòlars en reserves estrangeres que Rússia mantenia en comptes a l'estranger, la qual cosa li va treure, ja en aquell moment, encara més marge de maniobra per mantenir estable el preu del ruble als mercats de divises. Per tot plegat, Rússia va fer fallida parcial del seu deute.

La divisa russa va patir una forta sacsejada per aquests anuncis de sancions just després de començar la guerra. El ruble es trobava a quasi 1,3 cèntims de dòlars el 23 de febrer de l'any passat, el dia abans de la invasió, però es va ensorrar fins al 3 de març, quan valia 0,7 cèntims. A partir d'aleshores, i gràcies a la intervenció del Banc Central de Rússia, es va anar recuperant.

El ruble cau als nivells d’abans de la guerra
Cotització del ruble en dòlars nord-americans des de l’1 de gener del 2008

La remuntada va convertir el ruble en la divisa que més va créixer, de mitjana, el 2022. Les autoritats russes van introduir controls financers severs per revertir la pèrdua de valor de la moneda. El principal va ser imposar controls de capitals que impedeixen que els ciutadans i les empreses de Rússia canviïn rubles per altres divises estrangeres, la qual cosa va retallar de manera crucial la demanda de moneda estrangera. A més, totes les empreses que van continuar exportant –majoritàriament companyies energètiques controlades per l'estat– i que cobressin en altres monedes han hagut de canviar bona part de les divises a rubles, cosa que incrementa la demanda –i el preu– de la divisa russa.

Finalment, el Banc Central va apujar els tipus d'interès del 9,5% al 20%, per estimular l'estalvi en rubles i minimitzar les sortides de diners del país. Amb la recuperació de la divisa i amb l'economia en recessió el 2022, l'organisme presidit per Elvira Nabiúl·lina ha anat normalitzant els tipus fins al 7,5%, per sota fins i tot que abans de la guerra.

Més sancions i nova depreciació

El punt més alt en la cotització del ruble des de l'inici de la invasió va ser a finals de juny de l'any passat, quan va arribar a valer 1,9 cèntims de dòlar, però des d'aleshores ha caigut de manera constant fins a 1,2 cèntims de dòlar, una davallada del 35% en vuit mesos, a mesura que els països europeus han anat reduint les adquisicions de petroli i gas i amb les sancions sobre el sector energètic. Sobre la depreciació del ruble, el ministre d'Economia rus, Anton Siluànov, va dir que el valor de la moneda fluctuava segons "les condicions econòmiques canviants" a escala internacional, però que els ciutadans del país no havien de patir per l'estabilitat de la divisa.

Les condicions canviants són justament les noves sancions. Els països del G-7 (els EUA, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, el Japó i el Canadà) van aprovar sancions no només al petroli rus, sinó també als derivats del petroli que exporta el país. A més, al desembre 32 governs van implementar un topall de 60 dòlars per barril de petroli rus, amb una clàusula que imposa una reducció del 5% al preu de mercat en cas que estigui per sota d'aquest topall. Qualsevol empresa que transporti o ofereixi assegurança a petroli rus per damunt d'aquest topall també està subjecta a sancions, cosa que dificulta a països com l'Índia i la Xina comprar cru rus a aquest preu, perquè la majoria d'empreses de transport i d'assegurances són occidentals.

Les vendes de petroli i també els ingressos s'han vist afectats, perquè la demanda procedent de l'Àsia no ha compensat la reducció de les vendes a Europa. Segons dades del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA), organització independent que estudia els mercats energètics, la Unió Europea rebia més de 900 milions de tones diàries de gas, carbó i petroli, mentre que el 6 d'abril passat les compres eren de 126 milions. Això té un efecte sobre els ingressos de Rússia: la setmana passada la UE va pagar uns 57 milions diaris per combustibles fòssils, molt per sota dels 746 milions del març del 2022. Així, les divises que entren a Rússia -i que el govern obliga a canviar per rubles- s'han reduït molt notablement.

A més, la sortida d'empreses occidentals també té un cost per a les reserves de monedes estrangeres. Per exemple, la petroliera anglo-neerlandesa Shell va anunciar l'abril del 2022 que abandonava els seus projectes a Rússia, però no va poder cobrar fins al 4 d'abril els aproximadament 1.200 milions de dòlars per la venda del 27% del gasoducte Sakhalin-II a la russa Novatek, segons Reuters.

stats