Retrat econòmic dels Estats Units a un mes i mig de les eleccions

Les pujades recents de l'atur, que es manté en nivells molt baixos, espanten uns demòcrates que poden presumir de forts creixements

4 min
Imatge d'arxiu del Congrés dels EUA.

BarcelonaLa frase "És l'economia, estúpid", atribuïda erròniament a l'expresident dels Estats Units Bill Clinton (la va pronunciar un assessor seu, James Carville) és una manera força suada de recordar la importància de la conjuntura econòmica durant les campanyes electorals. Però justament als EUA té una rellevància especial: la butxaca dels votants és un element clau a l'hora de decidir qui voten i, després de quatre anys de recuperació postpandèmia marcats per la inflació, l'evolució de l'economia nord-americana presenta sobretot llums, però també ombres. I no cal dir que, quan els EUA elegeixen president, les derivades de l'elecció es noten fins a l'últim racó del planeta.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així doncs, a 51 dies justos de la contesa presidencial, com està l'economia nord-americana? El llegat econòmic de Joe Biden ajudarà a guanyar la seva vicepresidenta, Kamala Harris? Donald Trump sabrà aprofitar els problemes creixents en el mercat laboral i en l'encariment del cost de la vida per tornar a la Casa Blanca (sense haver de recórrer a insurreccions al Capitoli)?

Inflació

La Fed doma els preus i té a punt les baixades dels tipus

Com a la majoria de les economies avançades, la inflació va impactar de ple en la vida dels ciutadans els primers anys d'aquesta dècada. La diferència entre els EUA i Europa, però, és que a la primera economia del món es va disparar el 2021 a causa de la forta reactivació de l'activitat econòmica una vegada havia passat el pitjor de la covid-19. La inflació als EUA va arribar a superar el 9% el 2022, però actualment és del 2,5% (l'objectiu dels bancs centrals és el 2%), cosa que va portar Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central del país) a anunciar una retallada de tipus d'interès aquesta tardor.

Evolució dels tipus d’interès als EUA
Mitjana mensual del tipus de fons efectiu de la Reserva Federal dels EUA, en percentatge

La Fed va iniciar abans que cap altre banc central l'espiral d'increments dels tipus aplicant la "recepta tradicional" en casos de pujades de preus, però ha sigut dels últims a abaixar-los una vegada s'han tornat a normalitzar, explica Xavier Ferrer, president de la comissió d'economia internacional del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Una retallada dels tipus en els pròxims mesos ajudarà Harris, perquè reduirà els costos dels préstecs, de les targetes de crèdit i de les hipoteques a molts ciutadans.

A diferència de la UE, però, els EUA són "autònoms en productes bàsics", com ara petroli o altres matèries primeres. Per això, la guerra a Ucraïna ha tingut un impacte molt més petit sobre el cost de la vida que a Europa, on la dependència de l'energia russa va enlairar els preus quan, amb l'esclat del conflicte, es van imposar sancions al Kremlin.

PIB

Els estímuls postpandèmia van impulsar una economia marcada pel dinamisme

Els Estats Units van tenir una recuperació de la pandèmia molt més ràpida que la zona euro i ara mateix té unes taxes de creixement molt més elevades. L'economia europea ha quedat tocada per la covid, primer, i després pel sotrac de la invasió russa d'Ucraïna, que va disparar la inflació i el cost de l'energia. Alemanya, el motor del continent, és el país més afectat: l'economia germànica fa dos anys que flirteja amb la recessió i la zona euro creix per sota de l'1%, mentre que els EUA van tancar el segon trimestre de l'any amb una expansió del 3,1% interanual.

Creixement de l’economia dels EUA
Variació anual del producte interior brut (PIB) dels EUA. Dades trimestrals en percentatge

Tant amb Trump com, sobretot, amb Biden, el govern federal i el Congrés no van escatimar en injectar estímuls en forma de despesa pública i incentivar el creixement: 4,6 bilions de dòlars (4,15 bilions d'euros) en uns tres anys que contrasten amb els 672.000 milions d'euros entre préstecs i subsidis a sis anys dels fons europeus Next Generation.

El 2016 Trump va insistir durant la campanya que calia "reindustrialitzar" els EUA, una idea que va implementar tímidament i que no ha canviat gaire amb Biden al Despatx Oval. L'actual administració va aprofitar els estímuls anticovid per incentivar les inversions en renovables i la digitalització de l'economia. "Ho han de fer –diu Ferrer sobre els EUA– perquè la competència xinesa ha afectat en les últimes dècades la indústria nord-americana. La Xina té una indústria més àgil, més planificada i amb menys drets laborals i, per tant, més barata", comenta, cosa que explica que el pes de la indústria sobre el PIB nord-americà porti anys caient en favor de les importacions d'altres països.

Atur

Plena ocupació, però no n'hi ha prou al país sense estat del benestar

A diferència del Banc Central Europeu (BCE), la Reserva Federal té un mandat dual: frenar la inflació i assolir la plena ocupació. La taxa d'atur és un indicador clau per entendre com evoluciona l'economia nord-americana, i avui als EUA és baixíssima, al voltant del 4% (a Catalunya és del 9,4% i a l'eurozona, del 6,4%).

Aquesta dada es consideraria "plena ocupació" en qualsevol país de la UE, però, com que al gegant nord-americà "no hi ha un estat del benestar com l'entenem a Europa –recorda Ferrer– és molt important que el màxim de població treballi per garantir-se uns ingressos mínims i uns serveis bàsics: l'assegurança mèdica sovint va lligada al lloc de treball –no hi ha un sistema de salut universal–, igual que molts plans de pensions.

Per això les lleugeres pujades del nombre de desocupats registrades al juny i al juliol han fet saltar les alarmes a alguns economistes, que apunten que hi podria haver una recessió, i també a alguns demòcrates, que volen convèncer els electors que l'economia rutlla, tot i que es tracta d'uns increments que a la UE no tindrien gaire importància.

Comerç internacional

Pau amb la UE, guerra comercial amb la Xina

L'arribada de Biden a la Casa Blanca va portar alguns experts a considerar que faria marxa enrere en les barreres comercials que havia posat Trump a productes xinesos i europeus, però no ha sigut així. Les tensions amb la UE sí que s'han reduït, però els aranzels i les traves a productes tecnològics xinesos, bateries i cotxes elèctrics i components d'energies renovables encara han anat a més. Dels 79.000 milions de dòlars que va ingressar el govern federal en tarifes a les importacions, uns 77.000 milions corresponen a productes xinesos, segons el think tank Tax Foundation.

stats