El retorn de Trump excita els mercats però atemoreix el món

L'economia trumpista ja està en ple apogeu. Quan va començar a quedar clar que Donald Trump guanyaria les eleccions presidencials als Estats Units, els futurs de les accions nord-americanes es van disparar, el dòlar es va enfortir i els rendiments del Tresor van començar a créixer. Els moviments de preus contenen dos missatges sobre la direcció i l'impacte de les polítiques econòmiques de Trump: la quasi certesa de grans retallades d'impostos, combinada amb el seu afany per la desregulació, impulsarà el creixement, sobretot a curt termini. Però el fantasma dels aranzels i la repressió de la immigració poden augmentar la inflació i, finalment, soscavar les fortaleses econòmiques dels Estats Units.

Tot comença amb la font més gran d'emoció immediata per a inversors i executius d'empreses: una pujada de sucre amb les retallades d'impostos. Els republicans estan anant cap al triplet, ja que és probable que la rotunda victòria de Trump vingui acompanyada d'una majoria sòlida del partit republicà al Senat i una més estreta a la Cambra de Representants, i això obriria el camí perquè Trump abaixi impostos. La seva prioritat serà allargar les retallades de l'IRPF que va fer el 2017 i que vencen a finals de l'any vinent, i s'ha compromès a reduir el tipus impositiu de les empreses, potser fins al 15% –des del 21% que hi ha actualment–. Durant la campanya, també va fer una sèrie vertiginosa d'altres possibles retallades, inclosa la fi dels impostos sobre les propines.

La perspectiva d'augmentar els beneficis després d'impostos per a les empreses ajuda a explicar per què les accions van pujar quan Trump va segellar la seva victòria. La preocupació, però, és que menys impostos vol dir més pressió per a les finances dels Estats Units. Tal com està, l'Oficina de Pressupostos del Congrés, un marcador independent, estima que els Estats Units tindran un dèficit pressupostari d'aproximadament el 6% del PIB durant la pròxima dècada, excepcionalment alt per a una economia normal en temps de pau. Les diverses retallades d'impostos de Trump podrien augmentar el dèficit fins al 12% del PIB el 2035, segons el Comitè per a un pressupost federal responsable, un grup no partidista. El perill d'un dèficit explosiu pot acabar limitant fins a quin punt els republicans del Congrés estan disposats a reduir els impostos a mesura que les negociacions s'iniciïn a principis de l'any vinent. També dependrà molt de com reaccionin els mercats: un augment dels rendiments del Tresor en resposta al triomf de Trump ja és un avís sobre la fragilitat fiscal dels Estats Units.

Aranzels i proteccionisme

El següent focus de Trump seran els aranzels. Durant gairebé una dècada, al centre del seu programa hi ha hagut la creença que el proteccionisme és essencial per a la prosperitat nord-americana. El seu primer mandat a la Casa Blanca, que va incloure aranzels a l'acer d'arreu del món i a una sèrie de productes xinesos, probablement és només un preludi de què intentarà ara. De fet, ha parlat d'imposar taxes del 10% al 20% a tot el que importa els Estats Units, i del 60% a tots els béns de la Xina i fins i tot impostos més elevats —potser del 500%— als cotxes de Mèxic.

Gairebé universalment, els economistes diuen que aquests aranzels provocaran uns preus de consum més elevats i actuaran com a fregaments per a la inversió i el creixement. Aquesta és una ironia potencialment cruel per als votants nord-americans, atès que la ira per la inflació sota Joe Biden va ajudar a alimentar el suport a la reelecció de Trump. Els republicans al Congrés també estan, en general, menys interessats en els aranzels; una varietat tradicional de lliure comerç segueix viva –encara que amb prou feines prospera– a la festa.

Però qualsevol oposició d'ells pot ser irrellevant. Els assessors de Trump, en particular Robert Lighthizer, el representant comercial dels Estats Units en el seu primer mandat, han estat elaborant plans per utilitzar ordres executives i poders d'emergència no provats fins ara per imposar aranzels generals. I és possible que els sigui encara més fàcil aplicar aranzels punitius a la Xina com a subproductes de les seves investigacions anteriors sobre les seves pràctiques comercials, d'aquí la venda de les accions xineses arran de la victòria de Trump.

Segur que les tarifes convidaran a represàlies. A Europa els funcionaris ja han elaborat llistes de taxes que poden imposar a les mercaderies americanes. Probablement la Xina buscarà productes agrícoles, des de la soja fins al blat de moro. Altres països tindran la temptació de seguir l'exemple, però també intentaran establir exempcions dels aranzels de Trump. Això serà especialment cert per al Canadà i Mèxic, la fortuna dels quals està molt estretament vinculada al comerç amb Amèrica; el peso mexicà va caure al mínim de dos anys l'endemà de les eleccions enmig del temor que els aranzels de Trump poguessin suposar problemes per a l'economia mexicana. Donada la mida i la diversitat de la seva economia, els Estats Units poden estar més ben aïllats que la majoria d'una guerra comercial mundial; això, juntament amb els rendiments més alts del Tresor, ajuda a explicar l'augment del dòlar després de la victòria de Trump. El perill real per al món és un creixement més feble, preus més alts i cadenes de subministrament més fràgils.

Les fronteres

El pla de Trump per "arreglar" les fronteres dels Estats Units, un tema constant de la seva campanya, és una altra font d'incertesa. Si compleix les seves promeses de deportacions massives, suposarien un gran impacte en l'economia al reduir la força de treball. L'eliminació de 8 milions de migrants reduiria el PIB nord-americà un 7% en comparació amb les expectatives inicials per al 2028, segons estimacions de l'Institut Peterson d'Economia Internacional, un grup de reflexió. Però és poc probable que la xifra real s'hi apropi. Qualsevol intent de deportacions massives es trobarà amb una dura resistència, amb els funcionaris locals d'alguns dels estats més grans dels Estats Units, des de Califòrnia fins a Nova York, que es neguen a cooperar. Per tant, un resultat més realista pot ser una aplicació molt més estricta dels controls fronterers, que frenaria els fluxos de migrants que s'han vist en l'època Biden. Això en si mateix es pot traduir en escassetat de mà d'obra per a restaurants, empreses de construcció i més, donant més força inflacionista.

També hi ha altres amenaces. La promesa de Trump de convertir Amèrica en "la criptocapital del planeta" pot fer que la seva victòria sigui un benefici per a les criptomonedes. El preu del bitcoin es va disparar fins a un nou rècord a mesura que van anar arribant els resultats de les eleccions. Però una regulació més lleugera per a una indústria que ja està plena de blanqueig de diners i altres activitats delictives no és un desenvolupament benvingut. Mentrestant, és probable que les preocupacions per la inflació pesin molt en els càlculs de la Reserva Federal. L'augment dels rendiments del Tresor mostra que molts inversors creuen que el banc central acabarà deixant els tipus d'interès més alts del que s'havia suposat anteriorment l'any vinent, tot i que encara esperen una retallada d'un quart de punt a la reunió del 7 de novembre.

Al seu torn, una Fed més falsificada pot convidar a la ira de Trump, que ha dit que, com a president, hauria de tenir veu sobre els tipus d'interès. Segurament voldrà veure retallades més pronunciades ara que està al capdavant. Legalment pot fer poc per controlar la Fed, però els seus assessors han parlat de crear una "Fed a l'ombra" per intentar dirigir les seves decisions. L'espectacle del president atacant el banc central pot espantar els mercats, però la independència estatutària de la Fed hauria de mantenir-lo ben protegit.

El fet que Trump no sigui capaç de veure-hi a través de les seves ambicions més extremes hauria d'oferir una mica de consol a un món ansiós. Però probablement podrà avançar més en el seu segon mandat que en el primer. Aquesta vegada està més preparat per governar, amb un equip més gran de fidels i un pla d'acció més detallat. Serà un viatge econòmic turbulent, per als Estats Units i per al món.