La Reserva Federal es resisteix a abaixar els tipus malgrat l'alentiment econòmic

BarcelonaLa Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha mantingut sense canvis els tipus d'interès bàsics, segons ha informat l'organisme monetari en un comunicat. Així, la institució presidida per Jerome Powell manté el preu del diner en el rang entre el 5,25% i el 5,5%, tal com ja va decidir en l'última reunió.

En una nova reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès), l'ens intern responsable de la política de la institució, els governadors de la Fed han coincidit que, tot i la reducció de la inflació, la "incertesa" és massa gran per canviar el curs dels tipus d'interès i començar a retallar-los.

L'objectiu de la Reserva Federal és mantenir la inflació vora el 2%. La taxa anual va tocar sostre el juliol del 2022, amb un 9,1%, i des de llavors ha caigut fins al 3,4% registrat al desembre. "La inflació ha afluixat durant l'últim any, però es manté elevada. Tenim bones dades dels últims sis mesos, però no estem segurs que ens assenyalin que estem realment en camí cap al 2%", ha assegurat Powell en roda de premsa.

És per això que el FOMC ha preferit esperar abans de reduir de nou el preu del diner. "No hi ha hagut cap proposta de retallar els tipus", ha dit Powell, sobre la discussió entre governadors. Malgrat això, Powell ha augurat que la Fed rebaixarà els tipus "en algun moment d'aquest any", però ha evitat parlar d'una reducció a la pròxima reunió, prevista per al març, cosa que no ha estat ben rebuda als mercats –l'índex borsari S&P500, el més important dels EUA, ha caigut un 1,3% després de l'anunci–, que confiaven en el manteniment de tipus en la reunió d'aquest dimecres i una primera rebaixa d'aquí a dos mesos.

Recentment, la seva homòloga al Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va obrir la porta a retallades a l'estiu en el cas de la zona euro, en què la inflació és més alta que als EUA.

Perill de recessió

Amb la reactivació de l'economia després de la pandèmia, els EUA van ser un dels països que més aviat va començar a patir una forta escalada de preus. A més de la forta demanda interna, la inflació es va accelerar el 2021 pels colls d'ampolla a les cadenes de producció mundial i a l'escassetat de primeres matèries. El març del 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna, els preus es van disparar encara més –també a Europa– per la crisi energètica que se'n va derivar.

Per aturar la inflació, els bancs centrals apugen els tipus d'interès, que és el que cobren als bancs comercials per prestar-los diners. Així, s'encareix el cost dels préstecs que el banc central cobra a les entitats financeres, i aquestes també han de cobrar interessos més alts als seus clients pels crèdits que els concedeixen, com ara hipoteques. Aquest increment del cost de l'endeutament per a empreses i famílies retalla el consum i la inversió, cosa que en última instància fa caure els preus.

La Fed va ser un dels primers bancs centrals a apujar els tipus, fins al nivell més alt dels últims 22 anys, però des del juliol passat no els ha tocat, ni amunt ni avall.

Un dels riscos de mantenir els tipus elevats és que, com que les empreses i les famílies tenen més difícil accedir a préstecs, l'activitat econòmica se'n ressent i l'economia pot arribar a entrar en recessió. No és el cas dels EUA, però sí que el país està notant un alentiment econòmic després de quasi dos anys d'encariment del crèdit. Powell ha indicat que l'economia nord-americana continua creixent a "un ritme sòlid", però altres indicadors –com la creació d'ocupació– també mostren signes d'alentiment, exacerbats per la fluixa evolució de les economies xinesa i europea.