La crisi de preus

La Reserva Federal confirma el respir als hipotecats i no toca els tipus d'interès

El banc central dels EUA deixa sense canvis el preu del diner per segon mes consecutiu

BarcelonaLa Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha decidit aquest dimecres mantenir sense canvis els tipus d'interès, una decisió que alleuja la pressió sobre el cost dels crèdits, com ara les hipoteques. No obstant això, el president de l'organisme, Jerome Powell, ha deixat la porta oberta a noves pujades si els preus es tornessin a enlairar.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així doncs, el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès), l'ens intern responsable de la política de la institució, ha mantingut els tipus bàsics en el rang 5,25% - 5,5%. Es tracta de la segona reunió consecutiva en què la institució decideix mantenir inalterat el preu del diner, després de la del setembre, quan va acabar un seguit de pujades iniciades el març del 2022 que van situar els tipus al nivell més alt dels últims 22 anys, amb l'objectiu d'aturar l'encariment del cost de la vida.

Cargando
No hay anuncios

Els tipus bàsics són els interessos que paguen els bancs comercials nord-americans per finançar-se demanant diners al banc central. Si la Fed encareix aquest tipus, els bancs han de fer el mateix amb els préstecs que donen als seus clients. Amb aquesta mesura, les famílies i empreses tenen més dificultats per accedir al crèdit i, per tant, inverteixen i consumeixen menys, la qual cosa refreda la demanda i fa caure els preus. Per contra, la caiguda del consum alenteix el creixement econòmic i pot arribar a portar l'economia a la recessió.

Cargando
No hay anuncios

A diferència del Banc Central Europeu, que té un mandat únic de control de la inflació per sota del 2%, la Fed té un mandat dual de mantenir l'estabilitat de preus i alhora fomentar la plena ocupació. Aquestes dues obligacions el situen en una disjuntiva segons la qual si apuja molt els tipus pot complir amb el deure de mantenir a ratlla el cost de la vida, però si els augmenta massa alenteix l'activitat econòmica, cosa que fa créixer l'atur.

Malgrat aquest joc d'equilibri, Powell s'ha mostrat optimista. Després d'un any i mig de pujades de tipus, el president de la Reserva Federal ha admès que "l'economia està forta i el mercat de treball està fort". Això dona, en principi, marge a la Fed per poder apujar els tipus si la inflació torna a augmentar. Però Powell també ha recordat que els preus de béns i serveis de consum es van moderar al setembre fins al 3,7% (el sostre es va assolir el juny de l'any passat amb el 9,1%), tot i insistir que hi ha "un llarg camí" fins a retornar la inflació al 2% marcat com a objectiu.

Cargando
No hay anuncios

Sense prediccions per al desembre

Davant d'aquesta situació, el president de la Fed no s'ha aventurat a fer projeccions sobre quina decisió prendrà el FOMC en la pròxima reunió, prevista per al desembre. A més, Powell ha recordat que hi ha un elevat grau d'incertesa per "les tensions geopolítiques" a Ucraïna i Gaza, que poden tenir un impacte directe sobre el preu de l'energia i, per tant, sobre el conjunt de preus a escala internacional.

Cargando
No hay anuncios

"No parlem de retallades dels tipus", ha indicat Powell. "¿Hem aconseguit una situació de política monetària prou restrictiva per fer baixar la inflació de manera sostenible? Aquesta és la pregunta que ens fem", ha afegit sobre decisions futures.

Dijous passat, el BCE va seguir el camí marcat el mes passat per la mateixa Fed i també va optar per no tocar els tipus a la zona euro. Cal tenir en compte, però, que mentre l'economia nord-americana ha registrat un destacat ritme de creixement durant bona part de la recuperació postpandèmia, l'europea ha tingut una evolució també positiva, però més lenta. A més, la invasió russa d'Ucraïna i la crisi energètica i de preus que se n'ha derivat ha afectat de ple bona part dels estats membres de la Unió Europea, sobretot Alemanya, els nòrdics i els de l'est, a causa de la forta dependència que aquests països tenen del gas i el petroli russos.