La crisi de preus

La Reserva Federal anuncia un cop de timó per frenar l'alentiment econòmic

La moderació dels preus i les males dades d'atur als EUA empenyen la Fed a abaixar els tipus al setembre

El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, aquest dijous abans d'entrar al sopar inaugural del simposi de Jackson Hole.
3 min

BarcelonaEl president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Jerome Powell, ha apuntat aquest divendres a una rebaixa dels tipus d'interès. Powell ha assenyalat que l'empitjorament de l'atur i la moderació dels preus han portat l'organisme monetari nord-americà a revisar la seva política, que fins ara s'havia centrat en lluitar contra la inflació.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Ha arribat l'hora d'ajustar les polítiques", ha declarat Powell en la seva intervenció en el simposi de Jackson Hole, la reunió anual de bancs centrals organitzada per la Reserva Federal de Kansas City (una de les divisions regionals de la Fed) a l'estat de Wyoming. Amb aquestes paraules, doncs, el president de la institució obre la porta a una rebaixa dels tipus d'interès en la pròxima reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès, l'òrgan intern que decideix la política de tipus de la Fed) del pròxim 18 de setembre.

"No hem completat la feina, però hem aconseguit un gran progrés", ha afegit Powell. Així doncs, cal esperar que la Fed acabi seguint els passos del Banc Central Europeu (BCE), que ja va abaixar els tipus el juny passat per la frenada de la inflació i pel baix creixement dels últims dos anys a la zona euro, sobretot a Alemanya, la principal economia del continent.

Després de dècades amb polítiques monetàries molt agressives per part dels bancs centrals que no aconseguien fer pujar els preus, amb la reactivació de l'economia mundial després de la pandèmia es va tornar a nivells d'inflació més elevats que en les últimes dues dècades. Primer, perquè la represa va ocasionar colls d'ampolla en les cadenes industrials globals i escassetat de matèries primeres, la qual cosa va incrementar els costos de producció de les empreses. Posteriorment, la invasió russa d'Ucraïna va ocasionar una crisi energètica per les sancions al petroli i el gas natural russos i de matèries primeres agràries –els dos països són exportadors de cereals i fertilitzants– que va situar la inflació en taxes anuals superiors al 10% a la zona euro i amb un pic del 7,1% als EUA el juliol del 2022.

En aquest context, entre el 2022 i el 2023 tant la Fed com el BCE (i altres bancs centrals d'arreu del món) van anar apujant els tipus d'interès, la política monetària estàndard per frenar la inflació. Amb els increments dels tipus augmenten els interessos que els bancs comercials paguen al banc central per obtenir diners, de manera que, per mantenir els marges, les entitats traspassen part o tot el cost als consumidors a través de pujades dels interessos a hipoteques i préstecs. L'encariment del crèdit dificulta l'endeutament d'empreses i famílies per invertir o consumir i, per tant, cauen la demanda i els preus.

Inicialment, la Fed va ser més contundent amb les pujades de tipus que el BCE perquè, a banda de les causes esmentades, el govern dels EUA va aprovar uns paquets d'estímuls molt més grans que els que es van aprovar a la UE, la qual cosa va reactivar abans l'economia i el mercat de treball. En conseqüència, als Estats Units la creació de feina i les millores salarials també van ser un impuls a la demanda i, per tant, a les pujades de preus, cosa que no va passar a la zona euro.

Atur i inflació sota control

Sobre la inflació, el president de la Fed ha afirmat que avui es troba "molt més a prop del nostre objectiu", que, com per a la resta dels bancs centrals, és del 2% anual. De fet, l'última dada de preus de consum als EUA va ser del 2,5%, i porta mesos amb tendència a la baixa.

A més, Powell també ha tret pit d'haver aconseguit que la inflació "hagi declinat significativament" i alhora "evitar" un increment substancial de l'atur. A diferència del BCE, que només vigila els preus, la Fed té un "mandat dual" de controlar la inflació i fomentar la plena ocupació. "Els guanys salarials s'han moderat" recentment, ha recordat el president de la institució, cosa que apunta a un refredament de l'activitat econòmica i del mercat laboral. En aquest sentit, aquesta setmana passada s'han registrat males dades d'ocupació als EUA, tal com ja havia passat al juliol.

Segons Powell, l'actual nivell dels tipus d'interès –es troben en la franja entre el 5,25% i el 5,5% des del juliol del 2023– deixa a la Fed "ampli marge per respondre" a l'empitjorament del mercat de treball.

stats