La prova de foc per a Natàlia Mas, nova consellera d’Economia: aprovar pressupostos
La temptació hi és. En el moment en què s’havien de presentar els pressupostos de la Generalitat, Junts per Catalunya ha sortit del Govern i, en conseqüència, el conseller d’Economia, Jaume Giró, abandona el càrrec i els pressupostos que estava elaborant es queden a mig camí. A la nova consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, se li planteja ara, per tant, un repte difícil: elaborar uns nous pressupostos (aquesta és la part senzilla: hi ha temps per fer-los) i trobar suports parlamentaris per aprovar-los. Aquí és on es complica l'assumpte.
Trobar partits que votin els comptes del 2023 no hauria de ser especialment complicat. Si Junts no vol, el PSC i els comuns podrien donar-hi suport. El problema és que les lectures que es puguin fer d’aquestes aliances, sumades a la proximitat de les eleccions municipals, portin el Govern al camí més senzill: no aprovar pressupostos i consolar-se amb prorrogar els del 2022. De fet, aquest cap de setmana la consellera de presidència, Laura Vilagrà, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han obert la porta a la pròrroga pressupostària. Aquest és, sí, el camí més fàcil, però també el pitjor per al país.
La Generalitat disposa per a l’any vinent d’un sostre de despesa de 33.100 milions d’euros, un 13% més que enguany. Això vol dir que podrà gastar 3.800 milions d’euros més, un augment considerable. Aprovant uns pressupostos es pot decidir com es reparteix aquest increment: quines obres públiques impulsar, quins serveis millorar, etcètera. Per això els pressupostos són tan importants, i també per aquest motiu la seva absència és una mostra de pobresa institucional. Els comptes marquen les línies d'un govern.
Prorrogar els pressupostos, en canvi, ho complica tot. Sí que es poden augmentar partides de despesa concretes, però s’ha de votar al Parlament cas per cas, i acostumen a ser “qüestions políticament correctes i que susciten molt consens”, explica l’economista Albert Carreras, que com a secretari d’Economia de la Generalitat entre 2011 i 2016 en va haver de prorrogar. Per exemple: augmentar els salaris d’alguna divisió de l’administració o uns ajuts concrets per a un col·lectiu. Però són decisions de pilot automàtic, no polítiques que impulsin res. En comptes de prendre multitud de decisions que dibuixin cap on vol el Govern que vagi el país, la pròrroga acostuma a provocar que els diners es gastin en poques partides d'escàs impacte real. I, per cert: tampoc es poden aprovar inversions, avisa Carreras. D’obra pública, res de res.
I un últim detall, gens menor. Una pròrroga pressupostària també posa en risc els fons europeus, alerta Albert Carreras. “Els fons europeus han de passar per pressupostos”, subratlla. Segons aquest economista, el més probable és que la Intervenció General de l’Estat (que és qui supervisa els comptes públics) no permeti saltar-se aquest pas.
Es poden fer?
En el moment actual, elaborar els pressupostos no és cap contratemps. Divendres passat, el mateix dia que Junts votava sortir del Govern, els diferents departaments de la Generalitat van enviar a Economia les seves prioritzacions (amb aquest nom es coneixen les llistes de despeses que volen realitzar amb els diners que Economia els ha dit prèviament de què disposen). I aquesta informació està en mans de la Generalitat, per molt que ara hi hagi un canvi de consellers.
Tenint en compte que som a primers d’octubre, completar i presentar els pressupostos no és, per tant, cap obstacle. Un altre tema és la conveniència electoral de fer-ho. Però, suposant que això sigui un problema, ho és per a un partit, no per a tot el país.
El que és d’esperar és que el Govern presenti els comptes a temps per aplicar-los el 2023. Perquè això és governar. Si no, que convoquin eleccions.
Protagonistes
La setmana passada, tot i la possible sortida de Junts del Govern, Jaume Giró va fer ambicioses propostes fiscals: una deflactació de l’IRPF (cosa que significa rebaixar-lo per impedir que la inflació acabi provocant una pujada encoberta) i una elevació del mínim exempt en l’impost de patrimoni: actualment es paga a partir de 500.000 euros i ell volia apujar el llindar fins a 700.000 euros, com ja passa a la majoria de comunitats on es paga aquest tribut. De fet, quan a Espanya es va reintroduir l’impost de patrimoni –l’any 2011– la Generalitat va posar el mínim exempt en 700.000 euros. Però l’any següent es va retallar aquest topall fins als 500.000 euros. Tot i que quan es va situar aquest mínim exempt era època de vaques magres i la Generalitat buscava diners de sota les pedres, des de llavors s’ha mantingut. Després que Giró fes les seves propostes fiscals, el departament de Presidència es va afanyar a aclarir que això era una idea de l'ara exconseller i que en cap cas ells ho havien validat.
Encara ningú sap ben bé de què serveix el metavers, però, per si de cas, cada cop més empreses hi fiquen el nas. L’última a fer-ho ha estat la patronal Foment del Treball, que la setmana passada va celebrar una jornada al voltant d’aquest món virtual. El seu president, Josep Sánchez Llibre, va assegurar que aquesta tecnologia genera oportunitats, però també incerteses. El que potser es va trobar a faltar, però, va ser una imatge de com se’l veu a ell en aquest món virtual.