La renda de les famílies catalanes, estancada des de fa 25 anys
Tot i la millora dels serveis públics, l'encariment de l'habitatge erosiona el benestar dels ciutadans en el que portem de segle
BarcelonaLa renda de les famílies catalanes porta un quart de segle estancada. Del 2000 al 2024, els ingressos de què disposen els ciutadans per consumir i invertir han crescut un 0,1%, en contrast amb l'expansió de l'economia catalana, que ha sigut del 48,7% en el mateix període, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquest estancament milloraria per l'increment de la quantitat i qualitat dels serveis públics que reben les famílies (sanitat, educació, dependència), però aquesta millora queda totalment erosionada a efectes pràctics per l'encariment de l'habitatge.
Producte interior brut (PIB) per càpita
Renda bruta disponible per càpita
120
115
110
105
100
95
90
85
80
114,7
100
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
2023
2024
Així, la renda bruta disponible de les famílies catalanes es va mantenir quasi plana entre el 2000 i l'any passat: si s'ajusta al cost de la vida, va passar de 19.082 euros anuals per habitant a 19.086, un increment de només quatre euros en 25 anys, segons els Indicadors de progrés i benestar elaborats per la Cambra, un estudi que va més enllà de l'anàlisi del creixement de l'economia per centrar-se en altres elements que valoren la prosperitat de la societat. Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis de la Cambra, ha estat clar: "Estem al mateix lloc que estàvem a principis de segle". Aquesta renda bruta disponible inclou tots els ingressos que tenen els ciutadans (sous, subsidis d'atur, pensions o dividends) i se'n resten els impostos que paguen.
Aquesta xifra sí que creix si es té en compte el valor dels serveis públics que reben els ciutadans de part de les administracions, com ara sanitat, educació, formació laboral o suport a la dependència. Així, incloent-hi aquests serveis, entre el 2000 i el 2024 la renda familiar per habitant va passar de 21.582 a 22.364 euros per any, un augment del 3,6%. És a dir, la millora dels serveis públics ha comportat una millora del benestar econòmic de les famílies en el que portem de segle.
Ara bé, aquesta millora queda totalment erosionada per la pèrdua de poder adquisitiu que han representat les fortes pujades del preu de l'habitatge, tant de propietat com de lloguer. Descomptant a aquestes xifres el que gasten les famílies en habitatge, la renda disponible per habitant torna a quedar plana: l'any 2000 cada català disposava anualment de 18.010 euros, mentre que el 2023 la xifra era solament de 18.031 euros, una millora de 21 euros.
"La fracció de la renda que es dedica a habitatge a Europa, tot i que ha augmentat, ha augmentat bastant menys que a Catalunya", ha apuntat Rovira sobre l'evolució del preu de l'habitatge els últims anys. Així, mentre que la renda disponible de les famílies a Catalunya és un 85,4% de la renda mitjana als cinc països de la Unió Europea més propers (Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos i Bèlgica), quan s'hi afegeixen els serveis públics i se'n resta la despesa en habitatge, baixa fins al 80,1% (l'any 2000 era del 86,8% i la distància s'eixampla).
Aquest estancament del benestar dels ciutadans té causes i conseqüències polítiques. "En l'últim quart de segle el consum privat per persona no ha augmentat, i la renda tampoc", apunta Rovira, que afegeix que sí que "ha augmentat moltíssim" la protecció social dels ciutadans, sobretot perquè "partia de nivells molt baixos en comparació amb Europa". A parer del president de la Cambra, Josep Santacreu, aquest estancament de la renda per càpita "pot explicar bona part de la desafecció" de la societat amb les institucions públiques.
Expansió de l'economia
Aquestes dades contrasten amb la forta expansió de l'economia catalana. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) va créixer entre el 2000 i el 2024 un 48,7%, una xifra contundent si es compara amb el 0% de la millora de la renda de les famílies. "El PIB ha anat molt bé els últims anys", assenyala Rovira, que destaca, però, que quan es mira el PIB per persona, la pujada és inferior, del 14,7% en el mateix període. Aquesta diferència es deu a diversos factors: un, l'envelliment, amb un percentatge més gran de gent que no treballa; dos, la productivitat (el que produeix un treballador), que no ha crescut gaire, i tres, el creixement de la població.
Que la renda familiar no hagi crescut i el PIB per habitant sí, es deu al fet que el PIB engloba tota l'economia, no només els diners de què disposen les famílies. Ara bé, que l'economia creixi i la renda familiar no, significa que hi ha altres branques de l'activitat econòmica que sí que creixen, ja sigui el sector públic, el sector empresarial, el sector financer o el sector exterior.
L'informe de la Cambra apunta a senyals de millora en aspectes que també afecten el benestar de la ciutadania. Per exemple, la forta creació d'ocupació ha fet caure l'atur, cosa que ha impulsat a la baixa la desigualtat, que actualment ja és inferior a Catalunya que al conjunt dels cinc països europeus esmentats. La qualitat ambiental ha millorat en 25 anys, com ho demostra que el nivell d'emissions es va ensorrar durant la crisi financera per la caiguda de l'activitat industrial; des del 2013, tot i la recuperació de l'economia, no ha tornat a pujar.
L'informe també indica que la qualitat de vida s'ha incrementat també gràcies a una millora de la salut, com ho demostra el fet que Catalunya va tancar el 2023 amb una esperança de vida de 84 anys, per damunt del 81 i escaig de la mitjana dels cinc grans països fundadors de la UE.
