El Regne Unit i la retallada d'impostos que no és tal

LondresDilluns el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, va avançar que hi hauria rebaixa de la càrrega fiscal. A la premsa fidel li va faltar temps per dir que era el que havien de fer els conservadors si volen tenir cap esperança de guanyar les eleccions generals de l'any vinent –probablement a l'octubre–, missió quasi impossible, perquè les enquestes els situen vint punts darrere dels laboristes. Després de quasi 14 anys als poder, la fatiga de materials és evident.

L'estereotip de la política britànica diu que els tories abaixen taxes i els laboristes les apugen. Però fa temps que la tradició es va trencar. Des de principis dels 90, amb governs de tots dos colors, el percentatge total d'impostos en relació amb el PIB ha passat del 30,4% (1990-91) al 32,4% (2009-10) i arribarà al 37,7% al final de l'any fiscal 2028-2029, el període que abraça l'actual previsió econòmica oficial, feta per l'Oficina de Responsabilitat Pressupostària, entitat independent que fiscalitza i avalua els comptes del Tresor.

Que Sunak parlés de rebaixa d'impostos, doncs, implicava un retorn a la suposada normalitat, després de les mesures que el seu govern va haver d'imposar per fer front a l'endeutament del país, a l'impacte de la catastròfica gestió de l'anterior primera ministra, Liz Truss, i a les ajudes per pal·liar l'augment del cost de l'energia.

Realitat i ficció

Però la realitat que va presentar dimecres el titular d'Hisenda, Jeremy Hunt, dista molt de les proclames i els titulars que volia transmetre el govern. Perquè el gran hit amb què es van presentar el duo Sunak-Hunt davant dels parlamentaris i l'electorat –la rebaixa, a partir del 6 de gener de l'any vinent, de 2 punts en la contribució a la quota de la Seguretat Social dels treballadors, del 12% al 10%– no se sosté.

La raó és ben senzilla. Les modificacions anunciades retornen menys d'1 lliura de cada 4 que s'han taxat mitjançant els canvis introduïts a la contribució a la Seguretat Social i a l'impost sobre la renda. Però en moments de gran inflació (4,6%) es produeix de facto una pujada de la càrrega impositiva, perquè els trams de l'IRPF han quedat congelats i alguns sous s'han actualitzat perquè no perdin poder adquisitiu. Així, es calcula que un treballador amb un ingrés de 35.000 lliures anuals acabarà pagant 249 lliures més en impostos directes.

En aquest context, dimarts al vespre, abans que Hunt es presentés als Comuns, el grup Patriotic Millionaries va dur a terme una acció per demanar al Tresor que taxés més els que tenen més diners. Sobre la façana de l'edifici del Tresor i del Banc d'Anglaterra van projectar el següent text: "Grava la nostra riquesa". La petició s'entén més quan s'explica, per exemple, que actualment la contribució a la Seguretat Social és del 12% sobre guanys d'entre 12.571 i 50.271 lliures, i del 2% per a qualsevol quantitat superior. Com més guanyes, menys pagues, es pot dir.

A més de la suposada retallada de la taxa a la Seguretat Social, Hunt va anunciar l'augment d'una lliura a l'hora per al salari mínim, en aquest cas a partir de l'abril, situant-lo en 11,44 per a tots els treballadors més grans de 21 anys. En el mateix capítol d'anuncis preelectorals cal situar l'augment del 8,6% de les pensions –un públic tradicionalment captiu dels conservadors– i el 6,7% per a les persones que reben algun tipus d'ajuda.

Els jocs de mans fets pel ministre del Tresor té desavantatges a llarg termini, però. Perquè d'acord amb l'esmentada Oficina de Responsabilitat Pressupostària, les rebaixes fiscals que promou el govern –9.000 milions de lliures en la Seguretat Social, d'una banda, i 10.000 milions per la bonificació al 100% en les inversions d'empreses, a descomptar de l'impost de societats– equivalen als 19.000 milions de lliures que es deixaran d'invertir en els diferents departaments ministerials.

L'OBR indica en l'avaluació feta de la previsió del Tresor que "malgrat un augment de 4.100 milions anuals de mitjana en la despesa pública, una inflació més alta significa que el valor real equival a 19.100 milions menys per al 2027-28". En altres paraules: uns serveis públics col·lapsats, especialment la sanitat pública, tindran els anys vinents menys recursos.

Fins i tot amb les retallades impositives anunciades per Hunt, la càrrega fiscal dels britànics arribarà al màxim del període de postguerra el 2028. Per a una economia de baixa productivitat, i que creixerà més lentament del que s'esperava –el 0,7% l'any vinent en lloc de l'1,8% previst– la notícia no és esperançadora. Tampoc per a un govern que el 2024 es juga la continuïtat a Downing Street i que necessitarà més que jocs de mans per convèncer als britànics que tenen més diners a les butxaques.