Les regles fiscals tornen i Espanya es manté al llindar de l'incompliment

Brussel·lesL'època de fer els ulls grossos s'ha acabat i les regles fiscals tornen a ser aquí. Tots els estats membres de la Unió Europea han de mantenir el dèficit públic per sota del 3% del seu producte interior brut (PIB) si no es volen exposar a un expedient sancionador de Brussel·les. Tanmateix, l'any passat fins a onze països dels vint-i-set del bloc comunitari van superar aquest llindar, entre els quals Espanya, que es va quedar al 3,6%, segons les dades publicades aquest dimecres per la Comissió Europea.

Això no vol dir, però, que l'executiu comunitari iniciï un procés de sanció de forma automàtica contra Madrid i hi torni a enviar els famosos homes de negre perquè tutelin els comptes espanyols, com en plena crisi econòmica. El govern espanyol té l'esperança que Brussel·les interpreti les noves regles fiscals d'una manera laxa i faci els ulls grossos amb l'excés de dèficit que va registrar el 2023, sobretot tenint en compte que el 2024 es preveu que l'Estat ja assoleixi l'anhelat 3% i el 2025 el redueixi fins al 2,8%.

De fet, l'executiu comunitari fa una lectura positiva de la tendència de reducció de dèficit de l'Estat i destaca "la reducció" en despesa de les mesures energètiques que el govern espanyol va tirar endavant en la crisi dels preus de l'electricitat, així com "l'increment de l'11% dels impostos sobre la renda i el patrimoni". "Ha sigut el principal factor de reducció del dèficit", assenyala l'informe de la Comissió Europea.

A més, el mateix comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, ha remarcat en roda de premsa que tots els estats membres estan amb l'objectiu de complir amb les regles fiscals i que Brussel·les tindrà "paciència" i serà "flexible", especialment tenint en compte que la UE ve d'una etapa de polítiques econòmiques expansives i està transitant altra vegada de mica en mica cap a l'austeritat. Tot i això, l'ex primer ministre socialdemòcrata italià no ha volgut avançar la decisió sobre quins països s'enfrontaran a un procés sancionador, cosa que es farà pública el 19 de juny, i ha avisat que serà "un estiu fiscalment calent" perquè els estats membres hauran de presentar els plans fiscals al setembre.

En aquest context, i per garantir que l'executiu comunitari no li obre un expedient sancionador, la Moncloa ha redoblat durant els últims dies la pressió a Brussel·les. Aquest dilluns, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, es va reunir de forma bilateral amb Gentiloni, i aquest dijous tornaran a coincidir en un acte a la capital comunitària, juntament amb l'exministra d'Economia i actual presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), Nadia Calviño. També està movent fils en aquesta línia el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Hi ha altres països incomplidors, com França o Itàlia, que ho tenen més complicat per evitar la tutela de Brussel·les que no pas Espanya. El país gal va registrar un 5,5% de dèficit públic el 2023 i enguany es preveu que es quedi al 5,3%, i l'estat transalpí va assolir un 7,4% l'any passat i el 2024 s'estima que el redueixi fins al 4,4%. Aquestes dades contrasten, per exemple, amb els països més dogmàtics de l'austeritat, com Alemanya, que enguany només tindrà un 1,6% de dèficit malgrat que la seva economia estigui estancada.

Pel que fa al deute, l'Estat també supera, i amb escreix, el topall que marquen les regles fiscals. El límit del deute públic és el 60% del producte interior brut (PIB) del país en qüestió i Espanya és el quart pitjor soci europeu en aquest sentit. L'any passat va registrar un deute del 107,5%, només per darrere de Grècia (161,9%), Itàlia (137,3%) i França (110,6%). En total, hi ha tretze estats membres que superen el topall del deute.

Ara bé, aquests països incomplidors pel que fa al deute poden esquivar la tutela de Brussel·les si el redueixen almenys un 0,5% cada any fins que compleixin amb els topalls acordats per la UE. En el cas d'Espanya, són uns 7.300 milions d'euros.

Espanya és la gran economia de la UE que creix més

Espanya continua sent entre les grans economies de la UE la que creix a un ritme més accelerat i es preveu que es mantingui en aquesta posició fins al 2025. En aquest sentit, Brussel·les ha tornat a revisar a l'alça —quatre dècimes més— les previsions que havia publicat anteriorment i calcula que el PIB espanyol creixerà un 2,1% el 2024 i un 1,9% el 2025, després que aquest 2023 s'hagi incrementat en un 2,5%. "Aquestes dades confirmen l'eficàcia econòmica del govern [espanyol], que permet conjugar un dels creixements més alts d'Europa amb la millora del poder adquisitiu de les famílies", es congratulen fonts de la Moncloa.

La gran majoria de països del sud de la UE també registren les taxes de creixement més altes del bloc europeu, si bé no tan elevades com les d'Espanya. França creixerà un 0,7% aquest 2024, Itàlia un 0,9% o, entre altres, Portugal un 1,7%, Grècia un 2,2% i Croàcia un 3,2%. Aquestes dades contrasten, per exemple, amb les d'Alemanya, que acostumava a ser la locomotora d'Europa.

L'any passat el país germànic va entrar en recessió tècnica (-0,3%) i aquest 2024 només creixerà un 0,1%, tot i que el 2025 l'increment previst ja és de l'1%. Tampoc són gaire millors les dades dels seus aliats habituals en la defensa de l'austeritat, que han tornat a marcar les negociacions de les regles fiscals. Àustria es quedarà enguany al 0,3%, Finlàndia al 0%, Suècia al 0,2% i els Països Baixos al 0,8%, tot i que el 2023 van registrar un 0,1%.

Una baixada de la inflació més lenta del previst

Brussel·les també admet que "pot ser" que la baixada de la inflació sigui "més lenta" del que havia previst, cosa que pot afectar a la decisió del Banc Central Europeu (BCE) de mantenir o baixar els tipus d'interès (ara al 4,5%). Tampoc hi ajuda la "persistència" de l'augment de preus als Estats Units perquè "pot derivar en nous ajornaments" a l'hora d'abaixar el preu del diner al país estatunidenc i, de retruc, a la mateixa eurozona.

Brussel·les preveu que la inflació als països de la moneda única el 2024 serà del 2,5% i el que ve del 2,1%, i al global de la UE del 2,7% i 2,2%, respectivament. I, pel que fa a Espanya, del 3,1% enguany i del 2,1% el 2023.

D'altra banda, la Comissió Europea també ha confirmat que l'eurozona ha sortit de la recessió tècnica i, després de registrar un decreixement econòmic en dos trimestres de forma consecutiva, aquests tres primers mesos d'enguany va créixer en un 0,3%.

Pel que fa a l'atur, la Unió Europea es mantindrà en els mínims històrics aquest 2024 (6,1%) i Espanya, tot i que continua tenint la taxa més elevada del bloc (11,6%), registra una de les baixades més importants. La Comissió Europea qualifica el mercat laboral de l'Estat de "robust" i calcula que el percentatge de desocupació baixarà fins a l'11,1% el 2025. Brussel·les també destaca la importància de la immigració per reduir la manca de professionals en alguns sectors, com el de la construcció a Espanya, i de feines més qualificades al global del nord d'Europa.