Com recuperar el turista xinès després del covid? S'obre la pugna entre destinacions

PequínLa recuperació del turisme xinès és una bona notícia per al sector, ja que abans de la pandèmia el gegant asiàtic era el principal emissor de viatgers i representava el 17% del total mundial, segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT).

La supressió el desembre passat de les restriccions de la política de covid zero ha permès que els xinesos tornin a sortir del país per les seves vacances. A poc a poc es va recuperant la indústria turística i des del 15 de març la Xina ja permet als seus ciutadans els viatges en grup –contractats a través d'un turoperador– a 40 països, entre els quals hi ha Espanya. D'altra banda, el govern xinès també ha anunciat l'obertura de les fronteres al turisme estranger.

El 2019, abans del xoc de la pandèmia, prop de 155 milions de xinesos van viatjar de vacances a l'estranger i es van gastar 255.000 milions de dòlars. Recuperar aquesta part del negoci és important per a la indústria turística mundial. La mateixa OMT calcula que l'absència dels turistes xinesos al mercat internacional va suposar la pèrdua de 270.000 milions de dòlars entre el 2020 i el 2021.

Els veïns asiàtics són els primers receptors d'aquests visitants. Els xinesos prefereixen viatjar a Austràlia, el Japó, Tailàndia i altres països com el Vietnam o Cambodja. De fet, el banc nord-americà Goldman Sachs sosté que la recuperació del turisme xinès pot fer créixer el PIB de Tailàndia en un 2,9%.

Els Estats Units són la principal destinació per als viatges de llarga distància, mentre que a Europa, França o Espanya són els mercats més desitjats, segons les enquestes de les plataformes xineses de venda de viatges.

El 2019 més de 700.000 xinesos van visitar Espanya i la meitat van triar Catalunya com a destinació. És una xifra petita si es compara amb el total de 84 milions de turistes estrangers que van arribar aquell any a l'Estat, però són importants perquè és un turisme de qualitat.

La despesa mitjana per visitant va ser de 2.400 euros, el doble, per exemple, del que deixen els anglesos, i les estades també són més llargues, de 7 a 9 dies. Des de l'oficina de turisme de l'ambaixada d’Espanya a Pequín destaquen que “el turista xinès té molt valor afegit, ja que és un turista desestacionalitzat”. “Viatja a destinacions diferents que la majoria dels visitants, el seu interès principal són les ciutats i, per tant, diversifica el sector”, afegeixen. Els visitants xinesos no busquen sol i platja, i no viatgen majoritàriament a l'estiu.

La recuperació del turisme xinès passa primer per restablir les connexions aèries i refer les relacions amb operadors turístics i agències. Turespaña ha viatjat a la Xina per presentar un pla de promoció d'Espanya per als visitants d'aquest país. L'estratègia preveu donar a conèixer un ampli catàleg de destinacions a les agències xineses i impulsar la connectivitat amb el gegant asiàtic per recuperar almenys el nombre de vols setmanals previs a la pandèmia. Per això es dedicarà un pressupost de més d'un milió d'euros, que es pot ampliar fins a tres, per a campanyes de màrqueting al mercat xinès per publicitar els vols a Espanya i els viatges al consumidor final. També es faran campanyes de promoció de sis ciutats, entre les quals hi ha Barcelona, i rutes culturals per commemorar el 50è aniversari de la mort del pintor Pablo Ruiz Picasso (1973-2023).

El director de Turespaña, Miguel Sanz, creu que sense pandèmia ja s'hauria aconseguit el milió de turistes xinesos, però que sobretot ara “l'objectiu és recuperar el camí del creixement”.

Catalunya, destinació preferida

Abans de la pandèmia Catalunya era líder en l'atracció del turisme xinès. El director de l'Agència Catalana de Turisme a Pequín, Antonio Li, reconeix que serà difícil recuperar els visitants perquè hi haurà molta competència i cal començar de zero. Però també assenyala que ara l'estratègia “és apostar per la qualitat, abans que per la quantitat, i buscar un perfil de turista que aporti valor afegit i contribueixi amb una despesa més elevada a l'economia local”. A més, Li destaca que “el turista tingui sensibilitat amb la sostenibilitat”.

Durant aquest temps han mantingut viva la imatge de Catalunya en quatre plataformes de xarxes socials xineses per mantenir el contacte amb el client final. Per exemple, és interessant el perfil dels usuaris a Xiaohongshu (Petit Llibre Vermell), que són majoritàriament dones d'entre 25 i 40 anys. Li recorda que la turista femenina és un col·lectiu molt atractiu que no s'apunta a viatges organitzats perquè busca llibertat i “gasten més en compres i en gastronomia local”. Des de Turespaña també han posicionat la Marca Espanya i les seves ciutats a les xarxes socials xineses.

Més del 60% dels turistes xinesos que arriben a Espanya no viatgen en grups organitzats, ho fan de manera individual, però amb tota la informació i les reserves al mòbil. Des de les aplicacions els ofereixen serveis en xinès sobre rutes, guies, entrades o recomanacions gastronòmiques.