MadridLa proposta de "finançament singular" per a Catalunya que la Generalitat va posar fa un temps damunt la taula no troba adeptes o, com a mínim, no en troba entre la resta de governs autonòmics. Així s'ha evidenciat aquest dilluns, després d'un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) –l'òrgan que agrupa les comunitats autònomes que comparteixen el model de finançament autonòmic de règim comú–, on la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, ha assistit personalment per explicar el plantejament català presentat al març.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Tot i que Mas ha arribat a Madrid defensant que es tractava d'una proposta que "no genera cap perjudici [per a la resta de comunitats] i que es pot materialitzar", la resta de consellers d'Economia i Hisenda han rebutjat secundar-la. La negativa no només ha arribat d'entre les files del PP, que ara governa en gran part de les comunitats autònomes, sinó també d'entre les files del PSOE: "És un xantatge. [La proposta catalana] és un model injust que l'única cosa que pretén és donar privilegis a una part d'Espanya", ha expressat el conseller d'Hisenda de Castella-la Manxa, Juan Alfonso Ruiz Molina. De fet, el president manxec, el socialista Emiliano García-Page, ja s'havia mostrat molest a primera hora del matí: "Denunciarem i ens negarem al fet que ningú pugui tenir les claus de la caixa comuna. Ni tan sols una còpia". "La proposta no deixa de ser un concert [basc]", ha criticat la consellera d'Economia de la Comunitat de Madrid, Rocío Albert (PP).
Tot i que el Govern manté que el marc per negociar el finançament per a Catalunya és el de la "bilateralitat", és a dir, una negociació Estat-Generalitat, la consellera s'ha mostrat satisfeta després de l'explicació a la resta de comunitats: "Ha estat positiu". "A l'Estat han de poder conviure el model foral, amb el de règim comú i un model de responsabilitat fiscal [on se situaria Catalunya]", ha reiterat Mas.
El cas és que aquest no era el motiu oficial de la convocatòria del CPFF, però les comunitats del PP van introduir el debat afegint un punt a l'ordre del dia per saber si hi ha una negociació entre el govern espanyol i la Generalitat al voltant d'un finançament singular, sobretot a les portes d'una possible investidura de Salvador Illa. En aquest sentit, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha replicat el discurs que des de fa dies llancen des de la Moncloa: reconeix que es pot parlar "d'elements singulars", com va fer el mateix Pedro Sánchez fa un mes, però rebutja del tot qualsevol aproximació a un concert basc. "La proposta que ha defensat sempre ERC i el Govern en funcions és una mena de concert econòmic per a Catalunya que no comparteixo", ha dit Montero, com "tampoc la comparteix el PSC".
Montero no ha negat que es puguin fer "passos de gegant" –ha recordat, per exemple, que l'Estatut recull elements com el consorci tributari–, però ha volgut tranquil·litzar la resta d'autonomies refredant la idea de bilateralitat. De fet, fins i tot ha negat que el govern espanyol estigui assumint un paper en la negociació entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa: "La negociació a Catalunya és entre el PSC i ERC. No hi ha negociador estatal", ha dit Montero. El finançament singular és, precisament, una de les carpetes que socialistes i republicans discuteixen.
Un model caducat
Mas ha buscat la complicitat de la resta de comunitats, però sobretot del govern espanyol, posant damunt la taula el que considera que és una "qüestió objectiva": el fet que el model actual és "arbitrari, opac i injust per a certs territoris i això no pot continuar així". El cert és que el model vigent de règim comú que comparteixen quinze comunitats està caducat des del 2014, quan tocava revisar-lo. A banda de Catalunya, territoris com el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia fa temps que es queixen que el seu disseny els aboca a l'infrafinançament. També des del món acadèmic fa temps que s'exigeix una revisió del sistema.
Montero ha tornat a exigir al PP que posi d'acord les seves comunitats i que presenti una proposta de reforma única. De fet, la ministra ha recordat que "la millor manera" d'assolir un acord és si hi ha una entesa entre els dos grans partits, sobretot perquè qualsevol modificació de la llei de finançament autonòmic o LOFCA requereix majoria al Congrés dels Diputats.
L'altra gran pota que el ministeri d'Hisenda i les comunitats han d'abordar és la condonació d'una part del deute autonòmic vinculat al FLA. El ministeri ja fa temps que treballa en una norma que reculli de quina manera cada territori podrà eixugar una part del seu passiu (en el cas català són uns 15.000 milions d'euros). Mas s'ha mostrat confiada en "avançar ràpidament" els pròxims dies i setmanes pel que fa als detalls tècnics de la condonació i Montero ha recordat que vol posar fil a l'agulla i establir les primeres reunions aquest mateix mes de juliol.
Més marge pressupostari
Durant la reunió, el ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats autònomes que l'import de les entregues a compte o bestretes, és a dir, una part important dels recursos del sistema de finançament autonòmic que rebran les comunitats el 2025 serà de 147.412 milions d'euros (un 9,5% més que aquest 2024). Això suposa assolir una nova xifra rècord que ha de permetre als territoris començar a pensar en el disseny dels seus comptes públics de l'any que ve. Pel que fa a la liquidació del 2023, s'enfila a 11.692 milions d'euros.
El ministeri d'Hisenda també ha traslladat que l'objectiu de dèficit per a les comunitats serà del 0,1% del PIB el 2025, el 2026 i el 2027. Això suposa un baló d'oxigen (més marge fiscal i, per tant, més recursos) perquè inicialment es preveia un superàvit d'un 0,1% del PIB el 2025 i 2026. En tot cas, la disciplina fiscal de les comunitats serà clau perquè el govern espanyol assoleixi un dèficit per al conjunt de les administracions d'un 2,5% del PIB el 2025, tal com s'ha compromès amb Brussel·les. Tot plegat s'aprovarà al consell de ministres de demà, dimarts, juntament amb un nou quadre macroeconòmic que millorarà el creixement tant d'aquest 2024 com el del 2025, a més del sostre de despesa per a l'any que ve, el primer pas per elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat.
El ministeri d'Hisenda també ha comunicat als ajuntaments que rebran unes entregues a compte rècord de 26.893 milions d'euros el 2025 (un 13,1% més que el 2024). Tenint en compte també la liquidació, els ens locals rebran 28.935 milions d'euros. Hisenda també ha traslladat als ajuntaments que tindran més marge. En principi, els consistoris havien de tancar l'exercici del 2025 i del 2026 amb superàvit, però ara tindran un objectiu de dèficit del 0%, és a dir, serà d'equilibri pressupostari fins al 2026.
El teixit empresarial català pressiona per la reforma del finançament
El mes de març passat, una vintena d’institucions representatives del teixit econòmic i empresarial català -les tretze cambres de comerç de Catalunya, les patronals Foment del Treball i Pimec, les entitats empresarials FemCAT, Barcelona Global i el Cercle d'Economia, el Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC)-van signar un manifest històric reclamant una reforma ambiciosa del sistema de finançament territorial basada en els principis de transparència, equitat i eficiència, en un marc de lleialtat institucional. Aquest dilluns, després del CPFF, les institucions signatàries han tornat a demanar aquest pacte recordant que "l’actual sistema de finançament autonòmic frena el progrés econòmic de moltes comunitats autònomes com Catalunya".
"El comunicat del març es limitava a especificar alguns elements bàsics que, en opinió de les entitats, hauria de tenir aquest nou model: assegurar l’autonomia financera, millorar la capacitat de gestió i recaptació tributària i garantir el principi d’ordinalitat, així com tenir en compte el diferencial del cost de la vida entre comunitats", asseguren. Alhora, el nou comunicat afirma que els consta "que hi ha una negociació en curs entre els partits de cara a un possible pacte d’investidura que inclouria una millora del sistema de finançament per a Catalunya" i desitgen "que aquestes negociacions arribin a bon port i que representin un avenç efectiu pel finançament del país, en la línia apuntada en el comunicat anterior".