Quins consellers necessita el Banc d'Espanya?
BarcelonaEl 1970 Richard Nixon va posar al capdavant de la Reserva Federal Arthur Burns, un amic i lleial al seu partit. Gràcies a això, dos anys més tard va aconseguir ser reelegit després de manipular la política monetària i generar un creixement més gran en el moment adequat. Les conseqüències en termes d'inflació van ser desastroses. Calviño no és Richard Nixon, i designar com a consellera del Banc d'Espanya la seva excap de gabinet no canviarà la inflació futura.
Tot i això, des dels anys 70 hem après la importància de la independència dels bancs centrals. Efectivament, el banc central pot tenir una importància decisiva en l'agenda política, tant per les seves decisions com pels seus informes tècnics. Per això, la seva independència ha d'estar més enllà de qualsevol dubte. Els organismes polítics han de fixar els objectius econòmics, com ara una inflació del 2%, i el banc central ha d'implementar la política monetària necessària per assolir-los. Per descomptat, els polítics voldran influenciar la política del seu banc central, i en estats amb dèficit democràtic, com Turquia, ho aconseguiran, mentre que en països amb institucions més fortes, com els Estats Units, les seves ambicions es veuran frustrades, com va passar amb Donald Trump.
La modalitat de repartiment dels consellers del Banc d'Espanya entre el PSOE i el PP posa en dubte la reputació de la institució. Això és preocupant, a escala europea, pel pes de les posicions d'aquest organisme en les decisions de l'eurosistema, ja que, entre experts, la reputació és poder. A escala nacional, és preocupant si posa en dubte el caràcter tècnic i independent dels informes de l'organisme monetari. Què hem de pensar, per exemple, d'un informe sobre les pensions si prové d'una institució polititzada? La qüestió és important perquè l'economia continua més enllà dels quatre anys del cicle parlamentari.
El govern corporatiu del Banc d'Espanya és essencial per garantir que actuï en benefici de la societat, i la seva composició constitueix un element clau del bon funcionament. Per això, és important que els consellers del Banc d'Espanya no ho siguin per raó de la seva vinculació a un partit. Alhora, seria il·lusori buscar experts econòmics sense opinió. Entre els dos extrems, hi ha un criteri senzill d'elecció: ¿economista expert amb opinió política o polític amb opinions econòmiques?
El bon funcionament del Banc d'Espanya exigeix que els consellers independents siguin experts econòmics i no polítics. I aquí rau la diferència entre Antonio Cabrales i Judith Arnal. El primer és un economista de reputació internacional amb opinions pròpies sobre el bon funcionament de la societat democràtica; la segona arriba precedida d'una reputació de política encara que hagi obtingut el seu doctorat fa tres anys. En definitiva, amb el criteri d'independència dels consellers del Banc d'Espanya, la candidatura de Judith Arnal no era acceptable. El que hem presenciat ha estat, ben al contrari, una campanya contra l'expert econòmic, perquè ha tingut, té i tindrà opinions polítiques pròpies.
