Quasi 1.400 euros al mes separen un veí del municipi més ric i un altre del més pobre de Catalunya

Barcelona1.391,66 euros al mes. Aquesta va ser la diferència mitjana de renda el 2020 entre un habitant de Matadepera (Vallès Occidental) i un de Lloret de Mar (la Selva), el municipi més ric i el més pobre de Catalunya, respectivament, segons dades de la renda familiar bruta disponible publicades aquest dimecres per l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat.

El 2020 va "trencar la tendència de creixement dels darrers sis anys" i les famílies catalanes van patir una caiguda de la renda, segons un comunicat de l'organisme. De fet, la renda mitjana per persona a Catalunya aquell any va ser de 17.600 euros anuals, mentre que el 2019 havia sigut de 18.200, una reducció de 600 euros, un 3,3%. Aquesta disminució es deu als "efectes econòmics derivats de la crisi sanitària del covid-19", que van provocar el tancament de bona part de l'activitat econòmica durant les setmanes més dures del confinament, la primavera del 2020, però que van continuar tot l'any amb el manteniment de restriccions a la mobilitat que van condicionar negativament activitats com el turisme, la restauració i el comerç.

La renda familiar bruta disponible és l'indicador que mesura "els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi", la qual cosa inclou els sous i altres rendes (lloguer de pisos en propietat i dividends d'empreses, per exemple), però també l'activitat del sector públic a través de transferències socials (pensions i ajudes públiques) i el cobrament d'impostos i cotitzacions a la Seguretat Social.

Barcelona, epicentre del país

Per comarques, el Barcelonès va tornar a liderar el rànquing de renda familiar, amb 19.400 euros per persona, un 10,4% per sobre de la mitjana catalana. La van seguir les comarques de la regió metropolitana de la capital: el Baix Llobregat, els dos Vallès, el Maresme i el Garraf, on la renda mitjana per càpita també va superar la mitjana del país.

Per contra, les comarques amb menys renda són algunes de les més allunyades de Barcelona, com ara el Montsià, que tanca la llista amb una renda disponible de 12.900 euros anuals per persona, és a dir, 6.500 euros (un 33%) inferior a la del Barcelonès. Just per damunt hi ha l'Alt Urgell, la Noguera, l'Alt Empordà i la Terra Alta, totes amb rendes iguals o inferiors als 14.000 euros, més d'un 20% per sota de la mitjana.

A més dels dos extrems hi ha, per una banda, les comarques industrials de l'interior, que s'agrupen sobretot al voltant de l'eix Manresa-Vic-Girona, i a les quals es poden afegir l'Alt Penedès i la Conca de Barberà. La renda familiar en aquestes comarques és menys d'un 10% inferior a la mitjana de Catalunya. Dins d'aquest grup també hi ha la Vall d'Aran.

La resta són comarques entre un 10% i un 20% per sota de la mitjana, entre les quals hi ha el Camp de Tarragona, les comarques de ponent, les comarques del Pirineu amb més turisme d'hivern (els dos Pallars, l'Alta Ribagorça i la Cerdanya), l'oest de la Catalunya Central (l'Anoia i el Solsonès), el nord de les Terres de l'Ebre i la Costa Brava.

Grans diferències entre municipis

Les diferències de renda encara s'aguditzen més quan s'observen per poblacions. L'Idescat publica xifres per als municipis amb més de 1.000 habitants, al capdavant dels quals hi ha Matadepera (Vallès Occidental), amb 28.100 euros per persona anuals. A l'altre extrem hi ha Lloret de Mar, amb 11.400 euros anuals per càpita. És a dir, la diferència entre la renda mitjana dels ciutadans dels dos municipis és de 16.700 euros per any, o 1.391,66 euros al mes per persona. Dit d'una altra manera, la renda del 2020 d'un habitant de Matadepera va multiplicar per 2,5 la d'un de Lloret de Mar.

El gruix de municipis més rics s'acumulen al Maresme, que té deu de les vint primeres localitats en renda familiar de Catalunya. El Vallès Oriental i el Vallès Occidental en tenen tres cadascun i la resta són del Baix Llobregat, Osona, el Baix Camp i el Gironès. De nou, doncs, es confirma la tendència que les famílies de la zona metropolitana de Barcelona tenen, en general, rendes més elevades.

En canvi, entre els vint municipis amb menys renda, quatre són del Segrià, i el Tarragonès, l'Alt Empordà i el Montsià en tenen tres cadascun. La Selva, la Ribera d'Ebre, el Gironès, l'Alt Urgell, l'Anoia, l'Urgell i el Baix Ebre en tenen un en tots els casos.