El gran misteri de l'economia russa: ¿recessió o creixement en plena guerra?

L'FMI i el Kremlin pronostiquen un lleuger creixement del PIB rus mentre que la resta d'organismes internacionals auguren una forta recessió

Vista de la Petroleum Refinery JSC a Moscou
4 min

BarcelonaL'economia russa resisteix, de moment, l'impacte de les sancions, segons el Kremlin. El president rus, Vladímir Putin, va assegurar el mes passat que, malgrat les mesures d'Occident per castigar la invasió d'Ucraïna, l'activitat econòmica creixerà contra tot pronòstic durant el 2023, després d'un any de contracció. La realitat, però, és que el principal sector de l'economia russa, les exportacions d'energia, s'han vist fortament afectades per les sancions imposades per Occident.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Putin no va aclarir quant creixerà l'economia russa, però el Fons Monetari Internacional li va donar la raó. L'organisme dirigit per Kristalina Georgieva va augurar una caiguda del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) rus del 2,2% per al 2023 en els seus pronòstics de l'octubre, però recentment va millorar la xifra fins a un 0,3% de creixement positiu.

Exportacions diàries de petroli de Rússia
Mitjana mòbil dels últims 14 dies. Dades en euros per països de destinació

La dada es troba molt per sota del 4% de creixement mitjà que atorga l'FMI al conjunt d'economies emergents i, a més, està molt lluny de les previsions de la resta d'institucions econòmiques internacionals. Per exemple, l'OCDE espera una caiguda del PIB rus del 5,6% aquest any, mentre que el Banc Mundial xifra la davallada en el 3,6%.

El banc central rus va informar el gener passat que l'economia russa havia tancat el 2022 amb el superàvit amb l'estranger –la diferència entre les exportacions i les importacions– més gran de la història, de 227.000 milions de dòlars, un 86% més que l'any anterior. La raó principal presentada per la seva governadora, Elvira Nabiúl·lina, era que les sancions van tenir un impacte limitat sobre les vendes russes a altres països, que són principalment primeres matèries i energia, alhora que es disparaven els preus.

Però hi ha una segona raó, que és que les sancions van dificultar la importació de molts béns intermedis i elaborats fabricats als països occidentals. Això ha provocat diferents efectes. El primer és la prohibició de vendre certs components electrònics, que ha impactat sobre la indústria russa. El segon són les dificultats de comerciar amb Rússia per l'expulsió del país del sistema internacional de pagaments Swift i les restriccions a la sortida de capitals cap a altres països, aquesta última una mesura per contenir la devaluació del ruble. I per últim, que algunes empreses prefereixen tallar vincles amb el país per evitar costos de reputació. Aquest doble efecte d'exportacions més cares i menys importacions explica que el superàvit amb l'exterior creixi.

Impacte de les sancions sobre l'energia

La venda de petroli i gas natural a l'estranger representa un 15% del PIB de Rússia i aproximadament un 40% dels ingressos de l'estat. Segons el Center for Research on Energy and Clean Air (CREA, un think tank energètic independent), des de l'inici de la invasió, Rússia ha venut a l'estranger uns 300.000 milions d'euros de combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó), dels quals uns 140.000 a països de la Unió Europea, però en un any les exportacions s'han reduït de manera molt destacada.

A mitjans de març del 2022, quan feia gairebé un mes de l'inici de la invasió, la venda de petroli rus va arribar a superar puntualment els 1.100 milions d'euros diaris, dels quals dos terços anaven a estats de la UE, segons CREA. Aquesta xifra va caure poc més de 500 milions diaris a finals de febrer, i l'exportació a la UE era una cinquena part del total. Aquest és el primer i principal impacte, que s'ha traduït també en una davallada en volum: just abans de la guerra, Rússia col·locava a l'estranger aproximadament 1,6 milions de tones diàries de petroli, amb pics que arribaven als 1,9 milions, mentre que un any més tard les exportacions eren d'1,2 milions de tones diàries.

El president de Rússia, Vladímir Putin, dimecres passat.

El Kremlin presumeix que ha pogut situar una part del petroli que venia a Europa a altres països. Sovint es parla de la Xina com a beneficiada, però les dades no mostren un increment substancial del volum de petroli exportat de Rússia al gegant asiàtic. Per contra, l'Índia sí que ha passat a comprar cru rus en quantitats molt més elevades.

Un altre element a tenir en compte és que durant el 2022 encara no estava en vigor el topall de 60 dòlars per barril de petroli –o un 5% per sota del preu quan els mercats paguen per sota d'aquest llindar– imposat per la UE, els EUA i altres estats occidentals, ja que es va començar a aplicar el passat 5 de febrer. A més, l'acord prohibeix a les asseguradores europees treballar amb vaixells que transportin cru rus.

L'optimisme econòmic rus tampoc casa amb un altre fet. El banc central del país va predir a l'octubre –abans del discurs de Putin del mes passat– una contracció de l'economia entre l'1,5% i el 4%, però els pronòstics es basaven aleshores en l'assumpció que el preu del petroli seria, de mitjana, de 70 euros per barril, la mateixa que fa el ministeri d'Economia rus per elaborar els seus pressupostos. La xifra queda molt per sobre de la que s'ha donat realment els dos últims mesos, quan el barril de cru dels Urals s'ha mogut entre els 50 i els 60 euros, cosa que impactarà a la baixa en l'economia russa.

Aquesta setmana el petroli dels Urals, el que Rússia venia majoritàriament a Europa abans del conflicte, és més d'un 30% més barat que el Brent, quan abans de la guerra era un 7% més barat. Això indica que les sancions i el topall estan funcionant i que les energètiques russes es veuen obligades a vendre el cru amb forts descomptes més enllà d'Occident per no tenir problemes per un excés d'estocs, un dels principals maldecaps de la indústria petroliera.

stats