Pugen o baixen els preus? Així s'està comportant la inflació

BarcelonaEls preus s'han disparat des de fa mesos, ¿però avui encara continuen pujant? Les últimes dades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) mostren un creixement del 6,4% al novembre a Catalunya en comparació amb els preus d'un any enrere. Però aquesta dada no diu gran cosa. És molt o és poc? Per saber-ho, cal mirar més enllà d'una simple xifra.

La situació és que l'IPC –és a dir, el conjunt de preus de béns i serveis de consum– es manté força pla des de l'estiu. Al juliol, bona part dels mitjans de comunicació van apuntar que la inflació continuava desbocada, ja que es va assolir la taxa de creixement interanual més elevada en quasi tres dècades: a Catalunya el cistell de la compra era un 10,3% més car que en el mateix mes d'un any enrere. La realitat, però, és que el sostre s'havia tocat el mes anterior, el juny, i que al juliol els preus havien disminuït una mica, un 0,1%, respecte al juny gràcies a l'entrada en vigor de les primeres mesures del govern per pal·liar l'efecte de les escalades de preus.

A l'agost els preus van tornar a créixer i van repetir aproximadament els màxims registrats al juny, tot i que en aquest cas es va produir la situació inversa: els preus van pujar, però els titulars es van centrar en el fet que la taxa interanual havia caigut fins al 10,2%, tres dècimes menys que un mes abans. Al setembre van tornar a caure i, després d'un petit repunt a l'octubre, el novembre va tornar a registrar una lleugera davallada.

Però per què si els preus es van reduir al juliol, la taxa interanual era més elevada que mai? La raó és que la taxa interanual és la que s'acostuma a fer servir i compara els preus amb el mateix mes d'un any enrere. El que va passar entre juny i juliol del 2022 és que els preus van caure, però entre aquests dos mesos del 2021 també havien caigut, i de manera molt més acusada. Així, la comparació entre els preus de juliol d'enguany i els de juliol del 2021 presentava un increment interanual més gran del que hi va haver al juny, com es pot observar al gràfic adjunt. Aquesta situació s'anomena efecte base.

La taxa interanual i la taxa mensual expliquen coses diferents en el context actual, marcat per dos anys de pandèmia i pujades fortes de preus en els últims mesos. Però, en un context de més normalitat com el dels anys previs a l'arribada del covid, eren bastant més intercanviables. Si hi ha normalitat, té sentit comparar les pujades de preus d'un mes amb les del mateix mes de l'any anterior, ja que el comportament de la inflació varia segons l'època de l'any: per exemple, per Nadal o a l'estiu, el consum de les famílies és més alt, la qual cosa fa augmentar la demanda i, per extensió, s'encareix el cost de la vida. En canvi, durant la tardor o a principis d'any les famílies tenen més tendència a contenir les despeses després de les vacances.

Ara bé, amb la distorsió de la pandèmia, que ha alterat els hàbits de consum –durant dos anys el consum va ser inferior al normal i, amb la reobertura de l'economia, es va disparar– i l'afegit de l'encariment de l'energia actual, comparar un any amb l'altre és, com a mínim, problemàtic.

Preus estables, però l'alimentació encara puja

Com es veu al gràfic, l'escalada de preus va començar a partir de la primavera del 2021 –per la reobertura de l'economia i els colls d'ampolla a la indústria– i es va disparar a partir del març d'enguany, amb la invasió russa d'Ucraïna, però la frenada de preus a partir de l'estiu és evident. "No podem confondre preus alts amb preus que creixen", explica Albert Carreras, catedràtic d'economia de la UPF. "Els preus avui continuen sent alts", però el ritme al qual creixen s'ha frenat des del juny.

Les raons d'aquesta frenada són, sobretot, dues. La primera és que durant l'estiu les escalades de preus del gas natural i del petroli es van moderar en comparació amb la primavera, quan va començar la guerra a Ucraïna, i ara "han baixat amb bastanta contundència", indica Carreras. La segona causa és l'entrada en vigor a partir de l'estiu de les diverses mesures del govern per pal·liar els efectes d'aquest encariment de l'energia a les butxaques de les famílies: el topall dels preus del gas al mercat majorista d'electricitat, la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible i la rebaixa fins al 5% de l'IVA al rebut de la llum.

L'exemple paradigmàtic de tot plegat és el cost de l'electricitat, que aquest novembre es va abaratir més d'un 14% en comparació amb l'octubre. De fet, Espanya és el país de la Unió Europea amb la llum més barata.

La caiguda dels preus energètics no indica, però, que els preus baixin en general, ja que hi ha partides de l'IPC que encara es continuen encarint. Un exemple que afecta directament les famílies és l'alimentació. Carreras recorda que l'encariment de l'energia representa un augment dels costos de les empreses, que inicialment es resisteixen a apujar els preus que cobren als clients i intenten absorbir-los reduint el marge de beneficis, però si la inflació persisteix els han d'acabar traslladant als preus finals. Aquest efecte, conegut com a inflació de segona ronda, explica que el cost del menjar encara hagi crescut en els últims mesos.