Què ha passat amb la "profundíssima crisi econòmica" que vaticinava el PP?
El govern espanyol aprofita el que queda de legislatura per treure pit de la gestió de la pandèmia i la crisi energètica i de preus
MADRID"La situació és molt complicada. Ja no estem parlant de símptomes, sinó de fets clars. Ens dirigim, encara amb més intensitat, a una profundíssima crisi econòmica". Aquest era l'auguri del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, el juliol de l'any passat sobre el futur econòmic d'Espanya. Un missatge que recordava al del seu antecessor, Pablo Casado, quan l'octubre del 2021 afirmava que "Espanya s'encamina cap a la fallida. Estem abocats al rescat", assegurava en una entrevista a El Mundo.
Avui, el relat entre les files dels populars continua tenint aquest to i xoca, de ple, amb dades que el govern espanyol titlla de "magnífiques i històriques", en paraules d'aquest dimarts de la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, sobre l'atur.
Més enllà, però, del debat polític, l'economia espanyola no mostra, precisament, números vermells, sinó brots verds (com a mínim, en termes macroeconòmics). Espanya encara no ha recuperat els nivells prepandèmia –el Banc d'Espanya estima que s'assoliran aquest estiu–, però va tancar el 2022 molt millor del previst, amb un creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) del 5,5%, i va esquivar la recessió tècnica que alguns organismes supervisors preveien amb la guerra a Ucraïna, la crisi energètica i de preus i la pujada sense precedents dels tipus d'interès del Banc Central Europeu. A finals del 2022 no es va arribar a registrar un creixement negatiu de l'economia, però sí un alentiment l'últim trimestre de l'any passat que, de fet, podria repetir-se els tres primers mesos (gener, febrer i març) d'aquest 2023 (s'apunta a un tímid creixement d'un 0,3% del PIB).
Mercat laboral resilient
Els mobles, però, no només sembla que s'han salvat en l'escenari macro. La bona marxa també continua al mercat laboral, un dels millors combustibles per al motor econòmic d'un país. Així ho constataven les xifres publicades aquest dimarts i que han deixat per al conjunt de l'Estat 49.000 persones menys a l'atur el mes de març (2.862.260 desocupats en total, el registre més baix des del 2008).
"Triomfalisme excessiu [del govern espanyol]", va dir Feijóo aquest dimarts en referència a les dades conegudes. El líder del PP també va demanar al govern que "aclareixi si la comptabilitat dels aturats a Espanya és correcta la seva o la de l'Autoritat Fiscal".
La crítica del PP sorgeix d'una polèmica arran d'una afirmació de l'Autoritat Fiscal (AIReF) durant una formació a periodistes la setmana passada. L'Autoritat va plantejar que, en un moment de canvis al mercat laboral la taxa d'atur és "cada cop menys representativa". Amb això, l'AIReF "no volia en cap moment qüestionar la validesa de les estadístiques del mercat laboral elaborades per l'INE ni pel SEPE", va explicar en un comunicat difós aquest cap de setmana, sinó que va obrir la porta a tenir en compte nous conceptes com el de població activa infrautilitzada.
"A diferència dels qui auguraven que havia de ser un hivern lúgubre, l'economia espanyola es troba en rècords històrics de creació d'ocupació", ha reblat el ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, en una entrevista a la SER.
Un altre hivern pendent dels preus
Si una cosa temen els governs i, particularment, els governs europeus, és la inflació. Després d'anys fora del debat públic, l'escalada sense precedents dels preus ha copsat totes les mirades. La pèrdua de poder adquisitiu, l'encariment de les hipoteques o de la cistella de la compra han obligat Pedro Sánchez a desplegar mesures amb un impacte econòmic de fins a 22.000 milions d'euros només el 2022, segons va detallar el ministeri d'Hisenda. "Cada mes que passa, els espanyols paguen més i Sánchez evita responsabilitats", afirmen els populars.
Malgrat que la inflació ha començat a caure, els preus de la cistella de la compra es mantenen alts i ho continuaran fent els pròxims mesos. La incògnita és ara. Si les receptes que desplegui el govern tindran en aquestes qüestions micro, és a dir, en la butxaca de les famílies, el mateix impacte que en aquelles xifres més macro. A tall d'exemple, el nou bo social elèctric va arribar a 2.300 famílies a mitjan gener, mentre que el govern s'havia fixat com a objectiu el milió i mig, i només 9.000 hipotecats vulnerables s'han acollit al nou protocol aprovat amb la gran banca i que va entrar en vigor al gener, segons va detallar la ministra d'Economia, Nadia Calviño, fa dues setmanes.
Amb tot, el govern espanyol confia que elements com la reactivació total d'un sector com el turístic, així com les grans inversions anunciades suposin un baló d'oxigen en el que queda de legislatura que, entre altres reptes, té al davant un nou hivern incert en termes energètics.